Per a Antoni Rubio: “No és casual que la crisi laboral en el periodisme s’haja encebat en el País Valencià i en un moment en què, justament, es necessita una professió més forta davant el devessall de casos de corrupció com Emarsa, Gürtell, Nóos, Rafael Blasco, Carlos Fabra…” Per a Rubio, la crisi no és solament un drama laboral, que també, sinó que afecta “la possibilitat del conjunt de la societat de rebre informació de qualitat”. El periodista va ser explícit en assegurar que el PP guanya les eleccions “per la corrupció i no malgrat la corrupció. Ara que ja no tenen diners ho tenen més difícil”.
Toni Martínez va explicar el projecte de la Marea, cooperativa de periodistes sorgida després del tancament del diari Público. Aquest maig han publicat el número 5 del seu periòdic mensual que venen en quioscs (3 euros) i per subscripció. “No espere res dels mitjans de comunicació convencionals”, va assegurar Martínez: “Hi ha moltes iniciatives que intenten fer un periodisme més pròxim i independent, però el problema és el mateix: com es poden mantenir econòmicament”.
Martínez, Rubio, Galindo, Ferrís i Vizcaino en el CCC Octubre.
La Veu del País Valencià va estar representada pel seu coordinador Moisès Vizcaino que va explicar el projecte: “Creiem greu que no existisca un mitjà de comunicació en valencià al País Valencià”. Els objectius de La Veu són clars: “Donar a conéixer un País que no existeix en els mitjans convencionals i ajudar al fet que es produïsca un canvi social”. “Si la societat vol, La Veu tindrà un lloc i podrà existir”, va insistir en argumentar que les petites contribucions econòmiques particulars, el micromecenatge, són la font principal de finançament.
Miguel Ángel Ferrís, promotor de la Ruta del Despilfarro i del col·lectiu Xarxa Urbana va insistir en les dificultats i els pocs recursos de les iniciatives independents, però també va assenyalar elements positius, ja que internet permet una major pluralitat informativa pel seu baix cost. Ferrís va tornar a centrar el col·loqui en recuperar la funció social el periodisme. En el seu cas la cerca d’un periodisme ciutadà, veïnal i participatiu.
Per a què serveix un periòdic?, sol preguntar-se un amic. Eixe sembla el repte, convertir la necessitat (la crisi) en virtut (ser útil a la gent).
