Escola Valenciana i Plataforma per l’Ensenyament Públic, entitat que aglutina diverses entitats en defensa de l’ensenyament públic i que va organitzar la vaga educativa del 27 de maig del 2024, tornen a fer una crida a la comunitat educativa «per a respondre davant la mal anomenada llei de llibertat educativa» o llei Rovira i convoquen concentracions, cada dijous, a les portes dels centres educatius. L’acció de protesta es pot fer a les hores d’entrada, d’eixida o en el moment de l’esplai, com cada centre considere.
Aquesta mesura, que ja es va impulsar el curs passat, pretén continuar mobilitzant la comunitat educativa que ja ha mostrat el seu ferm rebuig a la consulta a les famílies sobre la tria de la llengua base, presentant més de 4.000 al·legacions en contra de la mateixa.
En concret s’han presentat 4.145 aportacions durant el període de vacances de Nadal, quan es va obrir la consulta, de les quals 4.111 exigien la retirada de l’ordre que regularà la consulta, que la Conselleria ha desestimat.
Per a la presidenta d’Escola Valenciana, Alexandra Usó i Carinyena, «és evident que la comunitat educativa rebutja aquesta llei i la consulta associada». «Volem estudiar en valencià, que la nostra llengua continue present al sistema educatiu i arribe al 50 per cent de les hores lectives, com demanen les veus expertes», ha declarat.
Moció de rebuig per als consells escolars
A més de les concentracions, Escola Valenciana ha preparat una moció de rebuig a la llei i la consulta que pot aprovar-se als consells escolars de centre i municipals per a continuar sumant forces que paralitzen aquesta normativa.
El text, modificable per a poder incloure les dades del consell escolar, així com la data de signatura, està disponible en aquesta web.
«Greu atac a l’ensenyament en valencià»
Segons han exposat els convocants, la llei Rovira «és un greu atac a l’ensenyament en valencià» perquè «es prohibeix l’ús vehicular del valencià a les comarques amb predomini lingüístic castellà», perquè «es fomenta l’exempció de l’assignatura de valencià a les comarques de predomini lingüístic castellà», perquè «a les comarques de predomini lingüístic valencià no es recuperen les línies en valencià», sinó que «en cada grup o unitat es triarà quina serà la llengua majoritària»; perquè «es dificulta l’aplicació del banc de llibres», perquè «l’elecció de la llengua base no dependrà dels criteris sociolingüístics ni pedagògics ni de l’interès de l’alumnat», perquè «s’elimina el requisit de capacitació lingüística amb el C1 de valencià per al professorat dels ensenyaments de règim especial, d’Escola Oficial d’Idiomes i a la inspecció educativa»; perquè «s’establiran certificacions de nivells de valencià, segons els cursos, per aprovar la matèria, retroactivament des del 2009, com si els centres educatius estigueren pensats per certificar idiomes»; perquè «es permetrà que professorat sense el C1 de valencià puga vindre d’altres territoris en comissió de serveis durant quatre anys i s’atorgaran beneficis per al professorat que vehicule en anglès, fet que crearà enfrontaments»; perquè «es prohibiran els plans experimentals que permetien incrementar l’ús vehicular en valencià i se substituiran per incrementar-los en anglès»; i perquè «no hi ha cap mesura de discriminació positiva cap al valencià per a revertir la situació de minorització lingüística».
