A les portes de la Seu de València amb pancartes i amb el record per a les víctimes, familiars, amics i ciutadans s’enllaçaren amb esperit de solidaritat i d’indignació. Solidaritat amb tots els afectats per aquesta gran desgràcia i indignació contra la Generalitat que va voler tancar investigacions i passar pàgina d’aquest succés, i continua fent-ho.
I la poca vergonya de l’ex president de la Generalitat, Francisco Camps, que no va tindre el detall de rebre a les víctimes, mentre ell i el seu Consell cremaven bitllets amb els gran esdeveniments, el Papa, la Ciutat de les Arts….
L’Associació reclama al nou gerent de Metrovalencia, Pablo Cotino, que denuncie les ‘irregularitats’ de la seua antecessora Marisa Gracia i la ‘falta de seguretat’ de la Línia 1 que van permetre a un comboi descarrilar i ocasionar la mort de 43 persones.
Les famíles i l’associació es tornaran a concentrar el 4 d’abril, fins que es faça justicia. En finalitzar l’acte es va llegir el següent manifest:
El 3 de juliol de 2006 va tenir lloc a València el major accident de metro ocorregut a Espanya, en el qual van morir 43 persones i va haver-hi 47 ferits. En aqueix moment, era directora gerent de MetroValencia Marisa Gracia, qui en comptes de realitzar una auditoria de la gestió de MetroValencia per a esbrinar què va fallar en el metro perquè un accident tan brutal poguera succeir, va reaccionar encarregant a l’empresa HM & SANCHIS el llistat de preguntes que els membres del Grup Popular havien de fer als compareixents, i les consegüents respostes del personal de MetroValencia, perquè s’arribara a la conclusió que el ‘accident ha sigut a causa de l’excés de velocitat, que no pot atribuir-se a cap deficiència tècnica ni a cap desistiment de responsabilitats’.
El President de MetroValencia i Conseller d’Infraestrucura i Transport, era García Antón, i tampoc va manar investigar l’accident, sent la seua única preocupació, desviar la seua responsabilitat cap al conductor mort en l’accident.
El President de la Generalitat, i màxim responsable de MetroValencia en ser empresa pública, era Francisco Camps, que es va negar a rebre a l’Associació de Víctimes del Metre.
La jutgessa que va dirigir la causa judicial va ser Nieves Molina, que no va tenir en compte que MetroValencia disposava en altres línies de mesures de seguretat per a frenar el tren, però en la Línia 1 NO.
Com a fiscal va figurar Asunción Calvo, que encara que podia haver suggerit com a línia de recerca la falta de mesures de seguretat, va preferir ignorar les peticions dels advocats particulars, i va estar d’acord en tot moment en arxivar el cas.
El 2008 arriba a la Consellería d’Infraestrutura i Transport Mario Flores, que en cap moment va qüestionar la labor anterior.
El 2010 el substitueix Isabel Bonig al capdavant de la Conselleria, i Alberto Fabra és nomenat President de la Generalitat.
Tots dos reben, per fi després de 5 anys, a la AVM3J, però només com a gest pendent, ja que en cap moment van manifestar interès per la documentació aportada, simplement es van limitar a defensar la gestió dels seus antecessors.
El 2012 la Fiscalia inicia una recerca sobre Marisa Gracia per falsificar informes per a afavorir a una empresa de seguretat, i ix a la llum l’Informe que va encarregar per a ‘alliçonar’ als compareixents de la recerca de l’accident de metro del 2006.
Una irregularitat després d’una altra.
A la fi de 2012 Pablo Cotino és nomenat nou director gerent de MetroValencia.
A dia de hui encara no ha denunciat les irregularitats comeses per Marisa Gracia, ni la falta de mesures de seguretat en la Línia 1 el 3 de Juliol de 2006, que van permetre a un comboi descarrilar i ocasionar la mort a 43 persones i deixar ferides a altres 47.
Què pensa fer sobre aquest tema? A què està esperant?
Fotos: Cristóbal Calvo
