La pròrroga de la vida de les centrals nuclears continua generant debat enmig del procés de transició energètica. En aquest context, el professor titular i director del Departament d’Energia, Enginyeria Química i Nuclear de la Universitat Politècnica de València (UPV), José Felipe Villanueva, considera que l’extensió de l’activitat d’Almaraz és, des d’un punt de vista tècnic, “la millor solució o quasi l’única” en l’escenari actual, així ho ha dit en una entrevista en el programa Amunt i Avall de la ràdio d’À Punt.
Villanueva defensa que la decisió s’ha d’analitzar més enllà dels posicionaments estrictament ideològics i tenint en compte la situació dels mercats energètics internacionals. En aquest sentit, assenyala els elevats preus del gas natural i la inestabilitat provocada pels conflictes bèl·lics a l’Orient Mitjà i a Ucraïna, com també la situació d’alguns països del Magrib subministradors d’energia.
Segons el professor de la UPV, aquests factors dificulten garantir uns preus estables i un subministrament constant de les fonts fòssils que podrien substituir puntualment la generació nuclear. A més, recorda que el gas natural continua contribuint a les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
La nuclear com a suport mentre creixen les renovables
Villanueva considera que, mentre les energies renovables continuen desenvolupant-se, la generació nuclear encara té un paper a jugar dins del sistema energètic. “Fins que puguem estar plenament confiats en una situació en què l’energia nuclear no siga necessària encara queda bastant tram”, explica.
L’expert apunta, a més, que el sistema energètic del futur no dependrà únicament de la capacitat de generar electricitat a partir de fonts renovables, sinó també de la possibilitat d’emmagatzemar-la i flexibilitzar la producció i el consum.
En aquest sentit, defensa la necessitat d’un sistema diversificat. Ho exemplifica amb un refrany: “No podem posar tots els ous dins de la mateixa cistella”. Segons la seua anàlisi, el sistema hauria de disposar d’un “mix equilibrat”, amb diferents fonts de generació i prou redundàncies per a poder reaccionar davant possibles problemes de subministrament.
“El futur va en el sentit de les energies renovables”
Malgrat defensar el manteniment de la nuclear durant el període de transició, Villanueva és contundent sobre la direcció que hauria de prendre el model energètic. “El futur és molt clar i va en el sentit de les energies renovables”, afirma.
Tanmateix, considera que aquesta transformació no es pot produir de manera immediata. El desplegament de les renovables, explica, necessita temps i requereix importants infraestructures i inversions.
A aquesta transformació s’hi suma, segons el professor, un factor que no havia tingut el mateix pes en les previsions energètiques anteriors: el creixement de la intel·ligència artificial i el seu elevat consum d’energia. Villanueva adverteix que aquest fenomen pot provocar canvis importants en les necessitats energètiques futures.
El futur de Cofrents dependrà de la seguretat nuclear
Pel que fa a la central nuclear de Cofrents, que té previst aturar la seua activitat el 2030, Villanueva subratlla que una eventual prolongació no depén únicament del context internacional o dels preus de l’energia.
“El primer i bàsic són les mesures de seguretat nuclear i de protecció radiològica”, assenyala. En aquest procés, el Consell de Seguretat Nuclear té un paper central, ja que és l’organisme encarregat de vetlar per la seguretat de les instal·lacions.
L’expert explica que, perquè la vida de la central es puga prolongar, els seus gestors haurien de sol·licitar formalment aquesta ampliació i justificar com es mantindrien les condicions de seguretat i protecció radiològica. A partir d’ací, correspondria al Govern prendre la decisió definitiva.
D’aquesta manera, Villanueva situa la seguretat com la condició imprescindible per a determinar el futur de Cofrents, mentre defensa que, durant els anys necessaris per a completar el desplegament de les renovables i les infraestructures associades, l’energia nuclear encara pot contribuir a garantir l’estabilitat del sistema elèctric.
