Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
Un estudi promogut per Lambda, col·lectiu LGTB+ per la diversitat sexual, de gènere i familiar, conclou que la LGTBfòbia continua arrelada, normalitzada i expressada «sense cap mena de reflexió o crítica» en la societat, de la qual les xarxes socials són un reflex. La plataforma on hi ha més missatges d’aquesta classe és, amb molta diferència, Twitter (85%), seguida de Facebook (9,5%) i Instagram (5,5%).
Segons aquest informe, titulat «Al lloro!», l’insult contra una persona anònima és l’atac més habitual en xarxes socials, ja que suposa fins al 55% dels 511 missatges analitzats al llarg del 2021. A continuació, les burles sumen un 25%, per davant de les informacions falses (18%), les amenaces (1,8%) i la difusió d’informació privada (0,2%).
També són atacades persones públiques, que reben un 25% dels missatges, amb paraules com «gai» o «lesbiana» formen part o no del col·lectiu, la qual cosa per a la plataforma augmenta encara més la violència LGTB+ i posa en evidència que «no hi ha una igualtat real ni, en molts casos, resposta social».
L’anàlisi assenyala que és «molt alarmant» que dels més de 500 missatges recopilats, només un 2% haja tingut repercussió o la denúncia social com a resposta, així com que els mecanismes de denúncia de comentaris a les mateixes plataformes no són efectius, a pesar que siguen necessaris.
La complexa tasca de la identificació dels discursos d’odi en xarxes socials es complica encara més per la permanència dels continguts, l’anonimat i la transnacionalitat de l’espai virtual, característiques que dificulten la persecució d’aquests delictes i generen una sensació d’impunitat que afavoreix la multiplicació de les expressions d’odi, explica Nadine Sorio Tortajada, responsable del programa.
El perfil atacant, segons l’informe, sol ser una persona usuària de xarxes socials particular en la gran majoria de casos i no organitzacions o entitats, grups organitzats, partits polítics… Lambda subratlla sobre aquest tema que «hi ha una clara vinculació entre aquests atacs en xarxes socials i la presència en les institucions de partits que tenen discursos que vulneren els drets humans i que troben ressò en part de la ciutadania».
«Cal actuar ràpidament perquè totes aquestes violències tenen conseqüències psicològiques en les persones que les pateixen que poden, fins i tot, optar per a llevar-se la vida per a no patir més, i això no ho podem permetre com a societat», alerta la tècnica de l’entitat. A més, advoca per oferir eines com aquest informe perquè tota la societat s’involucre en la detecció i denúncia social d’incidents que no es denuncien jurídicament.
Violència invisible
En general, no sorprenen al col·lectiu les conclusions d’aquesta investigació perquè, segons dades de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i més (FELGTBI+), un 24% de les agressions per LGTBfòbia ja ocorre per xarxes. En 2019, es van registrar a l’estat espanyol fins a 204 casos com a incidents delictius comesos a les xarxes socials, amb l’orientació sexual i la identitat de gènere com alguns dels àmbits amb major incidència, sobre la base de xifres del Ministeri de l’Interior.
Malgrat aquesta realitat, des de Lambda recorden que «la major part de les violències està invisibilitzada: som ara encara més conscients de la necessitat d’aquesta mena d’anàlisi i de la urgència d’una investigació més completa i complexa que ens permeta reflectir la realitat davant la qual ens trobem, perquè som conscients que no recollim tota la violència que pateix el col·lectiu».
En l’elaboració de l’estudi ha sigut complicat trobar la violència exercida en xarxes cap al col·lectiu de persones trans, encara que «és molta». «El 50% dels discursos d’odi cap al col·lectiu de persones trans van passar els primers mesos del 2021, coincidint amb l’esborrany de llei trans estatal», apunta la responsable del programa.
Els missatges directes que reben els usuaris són un altre exemple de la dificultat de la investigació, ja que només s’accedeix a aquest material quan les persones afectades els faciliten. Per això, han creat perfils a Twitter, Facebook i Instagram perquè la ciutadania puga denunciar aquestes situacions: @allorodenuncia.
En cas de patir una agressió per LGTBfòbia al País Valencià es pot comptar amb el suport d’Orienta, l’oficina LGTBI de la Generalitat, que acompanyarà tot el procés.
