La Plataforma per l’Ensenyament Públic, entitat que agrupa diverses associacions de l’àmbit educatiu, lingüístic i cultural, ha publicat un manifest presentat aquest matí a Alacant en una roda de premsa en què han fet valoració del primer trimestre d’aquest curs acadèmic 2024/2025.
Segons han indicat, «l’educació pública és un dret fonamental reconegut a la Constitució i a la Convenció sobre els Drets dels infants» que, amb la nova llei de «llibertat educativa», «perilla», ja que aquesta norma «arracona el valencià, vulnera els drets lingüístics de l’alumnat i complicarà, també, la tasca docent i organitzativa dels centres educatius».
Des de la plataforma consideren que aquesta llei «vulnera els principis de l’educació pública», demanen a la Conselleria d’Educació «resoldre els problemes que la DANA ha generat als centres educatius de les comarques afectades», critiquen que hagen de ser les direccions dels centres els qui assumeixen la responsabilitat de neteja i seguretat que pertoca a l’Ajuntament d’Alacant i a la Conselleria d’Educació, critiquen que la nova llei no té cap «contingut pedagògic» i que és «fruit de la demagògia i el populisme», rebutgen l’aplicació del districte únic «per limitar la diversitat, l’autonomia dels centres i per ser segregador» i recorden que l’ensenyament en valencià «afavoreix l’aprenentatge enfortint les habilitats cognitives, lingüístiques i socials dels estudiants» i recorden a les administracions que «tenen l’obligació de preservar la llengua i de fomentar el seu ús social».
Dimissió
Amb aquests arguments, la plataforma demana la «dimissió immediata» del conseller d’Educació, José Antonio Rovira, a més d’exigir també «la paralització de les tramitacions dels títols de certificat de nivell atorgades per l’aplicació de la seua llei de llibertat educativa i la no realització de la consulta a les famílies sobre la llengua base dels centres educatius».
Per últim, critiquen aquesta llei perquè «arracona el valencià, delega als centres la gestió de les sol·licituds mixtes, desmereix el rol docent, deslegitima els consells escolars, obvia la situació de recessió lingüística del valencià, no garanteix l’ensenyament equitatiu de les dues llengües oficials, discrimina l’alumnat, prioritza la ideologia a l’objectiu fonamental d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat i no incorpora criteris pedagògics ni didàctics».
