Així ho ha afirmat el portaveu grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica, Matías Alonso, en una roda de premsa en la qual ha comparegut al costat dels familiars de tres dels identificats. També ha explicat que encara estan buscant la família del quart, Manuel Gimeno Ballester.
A més de Gimeno, les restes identificades corresponen a José Celda Beneyto, Ramón Gandia Belda i Francisco Fenollosa Soriano, afusellats al costat d’11 persones més. Els fet va ocórrer després de la Guerra Civil, al setembre de 1940, als afores del cementeri de Paterna i enterrats en una fossa on es calcula que hi ha més de 200 cossos.
Aquesta exhumació es va iniciar a petició de la filla de José Celda, Josefa, qui, segons Alonso, va ser “l’última a aconseguir la subvenció econòmica que atorgava el Ministeri de la Presidència”, concedida al novembre de 2011, quan el govern presidit per José Luis Rodríguez estava en funcions.
De l’exhumació s’ha encarregat el grup multidisciplinari de recerca Paleolab, integrat per forenses, arqueòlegs, bioantropòlegs i paleopatòlegs. Dels 15 afusellats, coneguts com ʹEls 15 de Massamagrellʹ, es van localitzar les restes, molt deteriorades de 12 ʺels cadàvers dels quals, es trobaven en taüts i tenien sota els seus caps una botella amb un paper dins amb el nom escritʺ, ha explicat Alonso, que ha informat que les botelles han sigut retornades als familiars.
Fotografia de José Celda al costat de la botella que duia el seu nom.
Gràcies a aquestes botelles que van dipositar les vídues dels afusellats, ha afegit Alonso, s’ha identificat a Manuel Gimeno, però com cap familiar s’ha posat en contacte amb el grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica, no s’ha pogut acarar el seu ADN.
A l’espera de localitzar algun familiar de Gimeno, que també haurà de decidir què es fan amb les seues restes, s’ha retardat l’acte de lliurament dels cossos dels altres identificats fins al 12 d’abril. El fet que anaren enterrats en taüts ha sigut pitjor que haver-los enterrat a terra”, ha indicat Alonso, ja que “la terra fa de fixador” i el taüt “quan té pes damunt cedeix i aixafa el que conté”. D’aquesta manera, la deterioració de les restes “ha impossibilitat que en cinc dels casos haja aparegut algun tipus de lectura d’ADN” i en un altre cos, la cadena d’ADN obtinguda “no ha donat positiu” en comparar-ho amb les mostres preses de les altres dues famílies que han reclamat les restes, ha assenyalat Alonso.
En els dos casos restants, segons ha reconegut Alonso, “no ha aparegut cap paper dins de la seua corresponent botella i no han aparegut familiars que els reclamen”. Per a Matías Alonso, les botelles amb les quals van ser enterrats els afusellats van ser “un mandat en la història” de les seues vídues i que el seu únic objecte era enviar un missatge perquè els cossos es tragueren de la fossa quan fóra possible.
Josefa Celda, filla d’un dels afusellats, ha assenyalat que l’alegria que li ha donat conéixer el resultat de la recerca és alguna cosa “que no es pot pagar amb diners”. Agustí Peiró, nebot d’un altre dels afusellats, les restes dels quals han sigut recuperades, ha assenyalat que aquesta exhumació és un acte de “justícia poètica”, però ha demanat “alguna reparació” a l’Estat, ja que, al seu judici, les morts van ser “represàlia pura i dura” perquè es van produir en 1940, ja finalitzada la guerra.
El pròxim 13 d’abril, està previst celebrar un homenatge als afusellats en la seua localitat natal, Massamagrell, i el 14 d’abril es tornaran a enterrar a Paterna les restes dels huit cossos que no han sigut identificats.
Matías Alonso mostra una de les botelles que han permès identificar les restes òssies.
