Ni vint-i-quatre hores ha tardat l’extrema dreta a vomitar que el funeral d’estat de l’altre dia va ser un parany de la Moncloa, que és gairebé com dir que els familiars de les víctimes van assistir-hi seguint instruccions d’un qualsevol Rasputin dels serveis secrets de la carretera d’A Corunya o que la Maria en realitat és un agent encobert del Govern de l’Havana que amb el seu melodiós i trist cant de vetlatori va fer embogir els assistents.
Els mestres de la mentida i la manipulació sempre tenen una ocurrència o una altra per reforçar les conviccions o els prejudicis dels seus o bé per entabanar els més idiotes que, per cert, en són molts entre el Sénia i el Segura.
És seguint el rastre d’aquestes bajanades que alguns directors de diari dicten els titulars de les seues portades en un intent desesperat o no, calculat, d’evitar el desgast de qui els subvenciona.
Tant se val. Tots vam veure per la televisió la ràbia i la impotència de les víctimes, la descaradura de Mazón i la descaradura i afecte amb què el va saludar Paco Camps, el de la Fórmula 1 i “te quiero un huevo“. I tots ens vam posar en la pell dels uns i dels altres.
Ahir mateix, en un acte informal, molts companys ens preguntàvem com era possible que Mazón aguantara humanament tota aquella pressió. És evident que no n’hi ha prou amb una colla de supporters tarats, ni amb el silenci còmplice dels del seu propi partit, ni amb la teranyina protectora de mentides que aquest tipus i el seu equip ha teixit al voltant d’uns fets claríssims. Molts de nosaltres ens n’hauríem anat a casa el dia 30 d’octubre demanant perdó i assumint, si més no, la responsabilitat d’una gestió política nefasta amb unes conseqüències dramàtiques. Però vet ací que Mazón no tan sols no se’n va, sinó que canvia les versions de la seua decisiva desaparició del 29 en funció d’allò que els periodistes van publicant. Compleix amb la seua agenda institucional, intenta colar la factura del dinar familiar amb motiu del seu sant a l’erari públic, s’encara als ciutadans que l’interpel·len pel carrer… Fa una vida normal dins dels límits del seu Matrix ara que sap que passe el que passe estarà cobrant una pasta gansa durant els pròxims quinze anys. Per això possiblement aguanta o perquè ben mirat és el valedor principal de les empreses de la “reconstrucció”, la majoria d’elles -tal com explicava l’altre dia el periodista Moisès Pérez en un reportatge publicat a El Temps– relacionades amb la trama Gürtel.
Són raons de prou pes que, a més, diuen molt també de la psicologia del personatge, d’un tipus amb més cara que esquena a qui deuen haver-li demanat, els seus advocats i el seu partit, que aguante marea perquè és improbable que penalment es puga acreditar una relació causa efecte entre les morts per la dana i la seua negligent desaparició ventorriana.
Ara ha assegurat arran de la bronca del funeral d’estat que de moment no pensa anar-se’n encara, però que compareixerà ben prompte per aclarir el seu futur. Ni amb salfumant…
A saber si l’anunci críptic de Mazón té a veure amb la citació per aquest dilluns de Maribel Vilaplana al jutjat de Catarroja. Vilaplana també ha canviat la seua versió en diverses ocasions. Ja veurem si se’n recorda de tot el que va passar el 29 o del motiu pel qual ha canviat tantes vegades el seu relat. Segons com, Mazón haurà de fugir a l’exili o potser es planteja fer obres al Palau com el seu antecessor i mestre del birlibirloque, l’immortal Eduardo Zaplana.
Mentre tot això passa, les enquestes asseguren que si hi haguera eleccions el PP perdria set diputats que els guanyaria Vox, el partit que culpa de la catàstrofe de la dana el “terrorisme climàtic”. I per què no els extraterrestres? O el govern de Pequín? O Maduro?
Realment, s’ha de ser idiota perdut, boig o un fanàtic, per votar els d’Abascal. Però això és el que hi ha segons la demoscòpia de despús-ahir. Tot el mèrit d’aquest exitós pronòstic no el deuen tenir ni els responsables de Vox, ni la massa ingent d’idiotes que des de Vinaròs fins a Oriola conviuen amb la gent normal, amb les víctimes del 29 i de les que possiblement vindran si continua ocupant el poder gentola com la que l’ocupa ara mateix.
I dilluns, Vilaplana. Tenim encara culebrot -digueu-li drama- per a estona.
