L’onzena mobilització per exigir la dimissió del president de la Generalitat, Carlos Mazón, va confluir a les 19.20 h a la Passarel·la de la Solidaritat amb llaços negres penjant del pont i una cassolada persistent als balcons. Segons la Delegació del Govern espanyol al País Valencià, hi van participar 5.000 persones. Les dues columnes havien eixit en paral·lel: la de l’Horta Sud, més silenciosa i solemne, des de la residència de majors de Paiporta, pel Camí Vell de Picassent, Carretera d’Alba i Álvarez de Sotomayor; i la de València, més coral i sorollosa —oberta per dolçaina i tabal— des de La Rambleta cap a Salvador Perles, Sant Pius X i avinguda Manuel Colomer Marco.
A les pancartes i samarretes es van repetir “Mazón dimissió”, “Ni oblit ni perdó”, “228 motius per a lluitar”, “Víctimes Dana. Justícia, veritat, vergonya” i “20:11 ni oblit ni perdó”, junt amb cartells com “Justícia”, “Mazón a presó”, “Feijóo you are partner in crime”, “Mazón fora” o “La dana arrasa, Mazón en la terrassa”. Per a l’organització, el Pont de la Solidaritat torna a ser “el símbol d’un poble que el va creuar per ajudar en un acte de desobediència civil i solidaritat”.
L’ES-Alert remés a les 15.28 h —amb l’episodi fort previst a partir de les 04.00 del dilluns— va planar sobre l’acte. Empar Puchades, vicepresidenta de l’Associació Víctimes Dana 29-O, va admetre que “avui estem més pressionats pels avisos, però cal deixar clar que encara exigim la dimissió de Mazón i del seu govern”, i va descriure una “situació climàtica extrema” on “continuem arribant tard, un poc més avisats, però en perill”. Entre els testimonis, Tomás —pare d’una víctima de 26 anys— va recordar que la seua filla “no va rebre cap alarma: eixia de la faena a les 19.30 i es va trobar de sobte amb l’onada”.
Abans de la lectura del manifest, Rosa Álvarez, presidenta de l’Associació de Víctimes Mortals de la Dana, va qüestionar que aquest diumenge s’enviara l’alerta “sense un CECOPI previ” i va interpel·lar: “Eren necessàries 229 morts perquè es posaren en marxa?”. Va acusar el Consell d’intentar dissuadir l’assistència i va rebutjar que la responsabilitat recaiguera en la “manca d’autoprotecció” de les víctimes.
Des de la xarxa de Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció es va exigir participar en la redacció i execució dels plans municipals, “posant la prevenció als pobles” —no sols als que foren negats—, i es va anunciar una xarxa pròpia de comunicació per a quan “no hi haja llum, telefonia ni internet”, una infraestructura ciutadana que demanen que siga reconeguda i integrada oficialment.
La clausura va insistir que la convocatòria s’havia mantingut per responsabilitat perquè “l’emergència comença a les 4 del matí”, i va fixar la pròxima cita: dissabte 25 d’octubre, a les 18.00, al centre de València —respectant el funeral d’estat—, amb detalls per concretar els pròxims dies. “No ens van dissuadir ni la calor ni el fred ni les alarmes interessades… Insistirem que aquest home dimitisca i que el Consell se’n vaja a casa”, va tancar Anna Oliver, una de les coportaveus de l’organització.
2
