Una família amb dues menors de 6 i 16 anys i una dona gran amb problemes de salut ha sigut desnonada aquest dilluns de l’habitatge on vivia de lloguer al barri de la Malva-rosa de València. El desallotjament s’ha executat per ordre judicial després d’un procediment per impagament de rendes iniciat per la propietària. El Sindicat d’Habitatge de València ha denunciat que la família està en situació de vulnerabilitat i no disposa d’alternativa residencial.
Les persones afectades són Rudolf i Corina, les seues filles i la mare d’ell, que, segons el sindicat, necessita atenció hospitalària “constantment”. L’entitat ha explicat que la família vivia de lloguer al barri des del 2008 “sense cap problema”, però que la malaltia de la mare de Rudolf i la pèrdua del treball van desencadenar els impagaments. Segons ha assenyalat, van deixar d’abonar les mensualitats “perquè les seues condicions personals van canviar”.
“L’única alternativa oferida per part de la propietat fins ara ha sigut renovar el contracte de lloguer a canvi d’una pujada del preu, una proposta inassumible a causa de la necessitat constant de cures de la mare i les dues filles”, ha lamentat el Sindicat d’Habitatge. L’organització ha intentat evitar el desallotjament amb mobilitzacions i amb la presentació de documentació sobre la situació de la família.
Dijous passat, una concentració d’una trentena de persones va aconseguir aturar un primer intent de llançament, malgrat la presència policial. El sindicat volia guanyar temps per a presentar la documentació necessària amb què sol·licitar la paralització del procediment emparant-se en la normativa de protecció de persones vulnerables. Aquest dilluns, però, el desnonament s’ha executat.
“Aquest matí la policia ha tornat a militaritzar el barri sencer, des de les 6 hores, per a assegurar que la concentració nostra no impedira el desallotjament”, ha criticat l’entitat. El sindicat ha assegurat que disposava de dos informes de vulnerabilitat i ha qüestionat que el jutjat haja mantingut l’ordre de llançament malgrat aquesta documentació.
“Volíem parlar amb la comitiva judicial perquè hem portat dos informes de vulnerabilitat que acrediten que el desnonament, concorde al Reial decret, no es pot produir. Però el jutge ha decidit, a voluntat pròpia i discrecional, executar-lo obviant aquesta informació i el Reial decret”, ha lamentat l’organització.
Una sentència dictada l’octubre del 2024
Segons han detallat fonts del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ), el Jutjat de Primera Instància número 15 de València va dictar el 29 d’octubre del 2024 la sentència que estimava la demanda de la propietària i resolia el contracte d’arrendament. La resolució condemnava el demandat a pagar 5.300 euros de rendes pendents i l’advertia que es procediria al llançament si no abandonava l’immoble dins del termini legal.
El jutjat considerava acreditat l’impagament a partir de la documentació aportada i de l’interrogatori del fill de la propietària, que s’encarregava de gestionar el lloguer. Prèviament, el 23 d’octubre del 2024, havia denegat una petició de suspensió perquè entenia que el sol·licitant no havia presentat tots els documents necessaris ni havia acreditat les seues al·legacions, que qualificava d’”afirmació genèrica no suportada en cap document”.
Ja en fase d’execució i amb la sentència ferma, el jutjat va tornar a rebutjar la suspensió del llançament mitjançant una interlocutòria del 28 d’octubre del 2026. La decisió responia a una nova sol·licitud presentada el dia 15 d’aquell mes per la part executada i es va adoptar després de rebre les al·legacions de la propietat.
En aquesta resolució, el magistrat qüestionava el valor de l’informe aportat per a justificar la vulnerabilitat econòmica perquè, segons argumentava, s’havia elaborat “sobre la base del que manifesta qui el demana” i el seu “valor probatori és molt escàs”. També assenyalava que aquesta qüestió ja s’havia exposat “en junta de jutges de primera Instància, que comuniquem a les autoritats oportunes perquè l’informe poguera tindre valor probatori”.
El jutge considerava que la petició pretenia “únicament dilatar l’execució d’una sentència executable” i invocava els preceptes sobre bona fe i abús de dret del Codi Civil i de la Llei orgànica del Poder Judicial. “Els ciutadans no només són titulars de drets, sinó també d’obligacions, que han de complir, i la part executada era sabedora, fa molts mesos, de la seua obligació d’abandonar l’habitatge i no ho va fer. Per això, es declara procedent l’execució”, recollia la resolució. Contra aquesta interlocutòria s’ha presentat un recurs de reposició que, segons les fonts judicials, no suspén l’execució.
La família acudeix a Serveis Socials
Després del desnonament, el Sindicat d’Habitatge ha assessorat la família, que s’ha desplaçat a Serveis Socials amb la documentació per a demanar una alternativa residencial. L’entitat ha expressat el temor que la resposta es limite a un allotjament provisional, “que desgraciadament serà un alberg temporal”, segons ha manifestat.
L’organització ha reclamat “mesures” per a frenar els desnonaments de persones vulnerables i garanties que permeten fer efectiva la seua protecció. En aquest sentit, ha exigit “que paren d’haver-hi buits en les lleis perquè els jutges no se les salten a la seua voluntat”, mentre la família busca una resposta a la pèrdua de l’habitatge.
