La comarca de la Marina entrava en alerta per sequera el passat 3 de juliol, conseqüència d’un any especialment escàs de precipitacions. Aquesta situació es dona a les portes de l’estiu, just quan la comarca multiplica la seua població, amb l’arribada de milers de turistes i residents de temporada, propietaris o allotjats en hotels, càmpings i allotjaments turístics. Aquest increment de la població provoca, òbviament, una multiplicació del consum d’aigua, tant en usos essencials (aigua per beure i fer menjars o higiene) i no essencials, tals com emplenat i manteniment de piscines, reg de camps de golf i jardins, neteja d’espais i instal·lacions turístiques, instal·lacions aquàtiques recreatives, neteja de vaixells, etc.
Des de l’entitat ecologista són conscients que «el malbaratament d’aigua és difícil d’evitar en general, però especialment ho és en un sector de la població que té com a principal preocupació passar-ho bé, gaudir de les vacances i no estar pendent de les indicacions oficials sobre les limitacions de despesa màxima d’aigua». Ara mateix, Altea ha estat el primer municipi en imposar una mesura d’aquest tipus amb un topall de 90 litres per persona i dia.
Les alertes per sequera no són excepcionals ni estranyes al sud del País Valencià, al contrari, són pròpies i endèmiques d’un territori catalogat com a ambient semiàrid segons l’índex d’aridesa. Segons la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) «els períodes de sequera importants ocorren periòdicament» i es poden recordar els del 1999-2001, 2004-2007 o 2014-2018.
L’escassetat d’aigua ja va portar la CHX a la compra de 5 hectòmetres cúbics d’aigua el maig passat o a l’Ajuntament de Benidorm a demanar aigua a la dessaladora de Mutxamel en desembre del 2023 per assegurar-ne l’abastiment.
En aquest context, des d’Agró troben «inviable» que es continuen autoritzant la construcció de nous projectes urbanístics destinats al turisme «que requereixen consumir grans quantitats d’aigua». Entre els exemples que citen inclouen el PAI la Serreta a la Nucia –que inclou una piscina d’ones a tan sols 9 quilòmetres de la mar, un centre de tecnificació de golf i 3.500 habitatges-; el PAI Medina a Llíber –amb 488 xalets unifamiliars en una població de vora 1.000 persones, tot i haver-se conegut fa escasses setmanes que no tenen garantit l’abastiment d’aigua-; el PAI Pego Golf –amb 1.300 habitatges-, i el PAI Penya-Roja –2.500 més. També denuncien el creixement d’altres projectes residencials i turístics ja existents, com ara Polop Hills, Benidorm Beach o Balcón de Finestrat basats en la construcció d’habitatges unifamiliars per a públic objectiu europeu i nord-americà d’alt nivell adquisitiu, com destaquen les mateixes promotores.
Per als ecologistes «l’alerta per sequera hauria de posar en qüestió la viabilitat de certs projectes urbanístics d’alta demanda hídrica no essencials, com poden ser instal·lacions turístiques que inclouen camps de golf, piscines privades unifamiliars, piscines d’ones, residències vacacionals (que es mantenen tot l’any), grans espais enjardinats no adaptats o espais excessivament cementats i que no ajuden a mitigar l’augment de temperatures».
