Els propietaris dels 87 habitatges de l’edifici Pilar I, al carrer d’Oslo del Pilar de la Foradada (Baix Segura), hauran de mantenir paralitzades les obres de rehabilitació que havien projectat per a les seues façanes. El Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) ha desestimat el recurs impulsat pels veïns contra la negativa de la Generalitat a autoritzar aquestes actuacions de manteniment. El motiu principal de la resolució rau en la ubicació de l’immoble, aixecat dins de la zona de servitud de protecció del litoral i mancat del títol habilitant que la Llei de Costes exigeix per a fer-hi intervencions.

La sentència, emesa aquest mes de novembre per la Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa, avala el criteri que ja va fixar la Direcció General de Costes, Ports i Aeroports el 26 de novembre del 2024. A més de tancar la porta a la petició veïnal, el tribunal imposa a la comunitat el pagament de 1.500 euros en concepte de costes judicials, tot i que el pronunciament encara no és ferm i pot ser recorregut en cassació.

El bloqueig judicial evidencia l’atípica situació jurídica en què es troba aquesta finca de planta baixa i dues altures, alçada en un punt elevat sobre el penya-segat sud de la platja de Mil Palmeres, a tocar de la desembocadura del riu Sec i de les antigues pedreres romanes. Tot i presentar un bon estat general i acollir nombrosos residents que hi viuen de manera permanent tot l’any, l’edifici arrossega una condició d’il·legalitat que ni el pas del temps ni els canvis en el planejament urbanístic municipal han aconseguit esmenar.

La comunitat de propietaris va tramitar la sol·licitud d’obra l’1 d’agost del 2024 amb l’objectiu d’escometre una posada a punt integral de l’exterior. El projecte detallava la reparació de revestiments, pilars i fronts de forjat, a més del segellat d’esquerdes, la substitució de gàrgoles en mal estat, el reforç dels ancoratges de les baranes i la pintura general. De fet, alguns d’aquests treballs van arribar a posar-se en marxa abans que l’Administració n’ordenara la detenció.

Per a defensar el dret a reparar l’immoble, els afectats sostenien que el solar comptava amb qualificació d’edificable i que la construcció havia començat abans de l’entrada en vigor de la Llei de Costes, el 29 de juliol del 1988. L’Ajuntament havia concedit la llicència municipal tot just tres setmanes abans, el 8 de juliol, a una societat vinculada al grup Manoli SA (Masa). Aquest permís, però, va ser anul·lat pels tribunals el desembre del 1990 en un veredicte que el Tribunal Suprem va ratificar l’any 2000. Ara, el TSJ descarta de nou els arguments dels veïns i conclou que no hi ha proves que les obres s’iniciaren abans de la norma estatal, tot recordant que la divisió horizontal no es va escripturar fins al gener del 1990.

Més notícies
Notícia: Èxit rotund de La Veu del Sud a Oriola
Comparteix
El Baix Segura s'uneix al projecte periodístic del Grup la Veu
Notícia: Periodisme compromés al Baix Segura: La Veu del Sud, a Oriola
Comparteix
L'acte de presentació tindrà lloc aquest dijous a la Biblioteca Municipal María Moliner
Notícia: El dia que Miguel Hernández va nàixer a Oriola
Comparteix
El 1931, amb només vint anys, va obtindre el primer i únic premi literari de la seua vida, concedit per la Societat Artística de l’Orfeó Il·licità
Notícia: Punt final a la megaplanta solar Rojalinda al Baix Segura
Comparteix
L'impacte paisatgístic i territorial ha aturat el projecte amb la possició en contra dels ajuntaments afectats

Comparteix

Icona de pantalla completa