La denúncia d’una família al Síndic de Greuges ha destapat una situació d’opacitat i caos en les ajudes a les escoles privades d’educació infantil i, sobretot, en els mecanismes d’admissió de l’alumnat. Aquesta família -de la qual no ha transcendit ni el nom ni la localitat- va dirigir-se al Síndic de Greuges després de no aconseguir plaça en cap escola de 0-3 anys del seu municipi, preguntant quantes places s’oferien, amb quins criteris s’adjudicaven ni quantes sol·licituds quedaven sense resposta. Una primera sol·licitud d’informació a la Conselleria d’Educació havia quedat sense resposta.

Educació, en canvi, sí que ha respost al defensor del poble valencià, però les qüestions continuen sense resoldre’s. El departament dirigit per Carmen Ortí reconeix que no disposa d’un registre unificat de les sol·licituds que les famílies presenten directament als centres privats. És a dir: l’administració paga, però no sap a qui es deixa fora ni per què.

La resolució del Síndic de Greuges a aquesta demanda conclou que el sistema actual “no garanteix suficientment principis educatius com la igualtat d’oportunitats i la inclusió”, qüestiona les garanties del sistema actual d’admissió en el primer cicle d’Educació Infantil i suggereix a la Conselleria que establisca “mecanismes públics i transparents que permeten verificar els processos d’admissió vinculats a les ajudes públiques”.

309 milions en ajudes “sense control”

Després d’aquesta resolució del Síndic de Greuges, el sindicat CSO ha publicat un comunicat on desglossa les ajudes públiques a escoles privades els tres darrers cursos, des que es va instaurar la gratuïtat universal del primer cicle d’infantil.

Així, el curs 2024-2025 van dedicar-se 97.678.602,10 d’euros a aquesta finalitat, el curs 2025-2026, 103.975.015,60 euros i l’actual, 2026-2027, seran 107.418.672. Aquestes, però, són resolucions parcials de cada convocatòria, de manera que la xifra final pot ser encara més alta. Des de CSO remarquen que “la gratuïtat 0-3 és una conquesta de les famílies, però no pot ser l’excusa per a desmantellar la xarxa pública”.

Segons projectes recents a València i Elda, la construcció d’una escoleta pública de sis aules, amb unes 70 places, costa entre 1,2 i 2,8 milions d’euros. Açò suposa que amb 309 milions d’euros s’haurien pogut construir entre 110 i 250 escoletes públiques, amb entre 7.700 i 18.000 places noves.

Resulta obvi que aquests càlculs no inclouen el funcionament ordinari de les escoletes, però el CSO remarca que hi ha una diferència de fons: “La inversió en construcció queda com a patrimoni públic, amb places estables, criteris d’admissió públics i barems coneguts, i amb condicions laborals dignes per al personal”. A parer del sindicat, el model actual “transfereix cada any més de 100 milions a la iniciativa privada sense crear ni una sola plaça pública i sense que l’administració controle com s’adjudiquen”.

Per açò, des del CSO demanen a la Conselleria que “complisca les recomanacions del Síndic i cree un registre públic i unificat de sol·licituds, places oferides, criteris d’admissió i llistes d’espera de tots els centres que perceben ajudes públiques”. També que es publiquen les dades de demanda no atesa per localitat, per a planificar on calen places, i un pla plurianual de creació de places públiques 0-3, en col·laboració amb els ajuntaments per tal que “la gratuïtat del primer cicle es garantisca prioritàriament a través de la xarxa pública”.

Comparteix

Icona de pantalla completa