A l’últim ple de l’Ajuntament d’Elx, el del 28 de setembre, el govern municipal tingué l’oportunitat de fer-se una pregunta: si el Misteri d’Elx és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, com poden continuar justificant que les xiquetes i les dones no hi puguen participar en les mateixes condicions que els xiquets i els homes?
La iniciativa va partir del Grup Municipal Compromís per Elx, que presentà una moció relativa a la participació de dones i xiquetes en l’Escolania i en les representacions del Misteri d’Elx. Durant el debat, el Grup Municipal Socialista proposà una esmena per traslladar la qüestió a ICOMOS, organisme assessor de la UNESCO en matèria de patrimoni cultural, mitjançant una comissió tècnica de treball. L’esmena fou incorporada a la moció. El text resultant se sotmeté a votació i fou rebutjat: PSPV-PSOE i Compromís votaren a favor; PP i Vox, en contra.
La distinció és important: la moció fou presentada per Compromís; el PSPV-PSOE hi incorporà una esmena i, posteriorment, ambdós grups votaren a favor del text resultant.
Fins ací, una votació política, amb un resultat que vulnera la legalitat vigent en matèria de no-discriminació.
A més del resultat de la votació, cal destacar l’absència d’arguments durant el debat. PP i Vox optaren per no intervindre durant el debat de la moció. Esperaren a justificar el seu posicionament en l’explicació de vot, una vegada feta la votació.
És a dir, van fixar la seua postura quan ja no n’hi havia possibilitat de rèplica. I en aquestes intervencions escoltàrem tres qüestions les quals mereixen ser comentades.
Primera qüestió: qui té legitimitat per parlar del Misteri?
Aurora Rodil, la portaveu de Vox, qüestionà que una persona atea poguera opinar sobre el Misteri, atès el seu caràcter religiós. Acceptem per un moment el raonament de Rodil i seguim-lo fins al final. El «Misteri» és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, patrimoni cultural valencià, símbol col·lectiu d’Elx i una institució protegida i regulada pels poders públics. Si per a opinar sobre aquesta tradició cal pertànyer al grup que històricament l’ha encarnat, haver nascut a l’Argentina li permetria tenir veu i vot a la regidora de Vox? Caldria haver nascut a Elx? Parlar valencià? Dir «Misteri», i no «Misterio», com va fer la regidora de Vox en la seua intervenció? Òbviament, el plantejament és absurd. Aurora Rodil té el mateix dret a opinar sobre el Misteri que qualsevol altra persona, atea o no. Perquè ni el lloc de naixement, ni les creences religioses, ni el sexe determinen qui pot participar en un debat públic sobre un patrimoni col·lectiu.
Resulta paradoxal que siga precisament algú que demostra que no cal haver nascut dins d’una tradició per incorporar-la, defensar-la i sentir-la com a pròpia qui pretenga establir qui pot parlar o no sobre el «Misteri». I aleshores arribem inevitablement a les xiquetes. Perquè, si no necessitem haver nascut a Elx per parlar del «Misteri», ni ser creients per preocupar-nos pel seu futur, per què PP i Vox consideren determinant haver nascut xiquet per a poder entrar a l’Escolania i per a poder participar en la representació de La Festa?
Segona qüestió: poden les xiquetes formar part de la representació del «Misteri»?
En la seua explicació de vot, l’alcalde Pablo Ruz feu referència a la presència de dotze xiquetes vinculades a l’activitat coral de l’Escolania i a una actuació a Granada. Però ací convé fer una distinció important. Que n’hi haja xiquetes participant en una activitat coral no significa que, a hores d’ara, les xiquetes puguen accedir a l’Escolania ni, molt menys, que puguen participar en les representacions del Misteri. De fet, actualment les xiquetes no poden incorporar-se a l’Escolania. Sí que ho van poder fer durant anys: les veus femenines es van incorporar a partir de la dècada dels huitanta i van continuar presents fins que es prohibí el seu accés a principis d’aquest segle. Per tant, la qüestió continua intacta. Si les xiquetes poden formar-se musicalment, cantar en cors i participar en activitats vinculades al mateix entorn cultural, què justifica que el sexe continue determinant l’accés a l’Escolania i, posteriorment, a determinats papers en la representació del «Misteri»?
No estem parlant d’introduir una realitat desconeguda en la història de la institució. Les xiquetes ja van formar part de l’Escolania durant anys. La tradició és un dels elements que expliquen que el «Misteri» haja arribat fins als nostres dies. Però tradició i canvi mai no han sigut conceptes incompatibles. El «Misteri» també ha experimentat transformacions al llarg de la seua història i això no ha fet que deixe de ser el «Misteri». Per això, davant d’aquesta discriminació per raó de sexe, els poders públics tenen l’obligació de remoure els entrebancs que impossibiliten l’aplicació del principi d’igualtat i no-discriminació. I, per tant, haurien d’haver votat a favor de la moció.
Tercera qüestió: com debatem sobre el Misteri?
Aquesta última qüestió és, potser, la menys relacionada amb el fons de la moció, però està molt relacionada amb la qualitat del debat democràtic. Com hem assenyalat al començament, PP i Vox explicaren bona part dels seus arguments una vegada feta la votació, en el torn d’explicació del vot. Aleshores, els qui havien defensat la proposta ja no tenien possibilitat de respondre.
Ara bé, debatre no consisteix únicament a exposar una posició quan ja no existeix possibilitat de rèplica. Consisteix a confrontar arguments, permetre que siguen respostos i acceptar que fins i tot allò que considerem profundament nostre pot ser objecte de reflexió. El «Misteri» no deixa de ser nostre perquè el discutim. Pot ser que ocórrega justament el contrari. Preguntar-nos qui pot parlar-ne, qui pot formar-ne part i com volem debatre sobre el seu futur també és una manera de cuidar-lo. Perquè protegir un patrimoni no significa congelar-lo en el temps. Significa aconseguir que continue sent recognoscible, estimat i compartit per les generacions vinents. I entre aquestes generacions també estan les xiquetes.
