El Jutjat d’Instrucció número 15 de València ha dictat una interlocutòria en què rebutja cinc recursos i confirma el processament de l’exvicepresidenta de la Generalitat i exconsellera de Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, i altres exalts càrrecs d’aquest departament pel presumpte encobriment dels abusos sexuals a una menor tutelada per part del seu exmarit, Luis Ramírez, educador social.
La interlocutòria exposa el raonament del ministeri fiscal qui, en el seu informe, conclou que, atés que els ara processats han sigut «investigats per la seua participació, major o menor, d’una manera o altra, en els dos episodis en què la secció quarta de l’Audiència de València -que, per exemple, va arxivar el cas Taula- sosté l’existència d’indicis de criminalitat justificadors de l’ulterior curs de la causa, el pretés pels recurrents -una repetició del sobreseïment ja acordat i revocat– apareix com un impossible processal».
A parer del fiscal, aquest fet «situaria l’instructor en una posició de rebel obstinació enfront del mandat de qui té atribuïda legalment la potestat de revisar les seues decisions». «Dit d’una altra manera, havent ordenat l’Audiència “l’acomodació del procediment als tràmits del procediment abreujat” sense cap limitació subjectiva, la interlocutòria, la reforma de la qual pretenen els recurrents, resulta plenament ajustada a aquest imperatiu i al moment processal en què aquesta va deixar la causa».
El jutge assenyala en la interlocutòria que «no pot sinó acollir-se a tal raonament» per a desestimar els recursos de reforma presentats per cinc dels exalts càrrecs contra la resolució de la secció quarta de l’Audiència de València, dictada el 20 de juny, de reobrir la causa contra l’exvicepresidenta i els seus exalts càrrecs.
Vox i Cristina Seguí
El tribunal estimava així parcialment els recursos de la víctima i les dues acusacions populars –Vox i l’associació Gobierna-te, presidida per l’ultra Cristina Seguí-, ja que va entendre que no podia descartar-se «clarament» l’existència d’infracció penal i que concorrien indicis suficients per a encausar als investigats.
Tot seguit, Vox va demanar l’obertura de judici oral per a Oltra, per a la qual reclama tres anys i mig de presó sota l’acusació dels delictes d’abandonar la menor que, estant sota tutela de la Generalitat, va patir abusos sexuals en un centre per part de Luis Ramirez; d’omissió del deure de perseguir delictes; encobriment, i prevaricació administrativa.
Cal recordar que a principis de juliol Cristina Seguí va ser condemnada a 15 mesos de presó i al pagament de 900 euros de multa per un delicte de descobriment i revelació de secrets i un altre contra la integritat moral per la difusió que va fer del vídeo de les menors víctimes d’una agressió sexual comesa per cinc adolescents menors de 17 anys a Burjassot (l’Horta Nord).
Per això, Compromís va acusar l’Audiència de València de «continuar allunyant-se de la veritat» i de «posar-se del costat de Vox, d’un altre partit feixista [España 2000] i d’una ultra [Cristina Seguí]».
Causa arxivada l’abril passat
La causa, dirigida contra Oltra -qui va dimitir el juny del 2022 dels seus càrrecs després de la investigació judicial- i altres 15 persones més va ser arxivada pel Jutjat d’Instrucció a l’abril per no apreciar cap delicte en la seua actuació ni un presumpte encobriment dels abusos. La Fiscalia va donar suport a aquesta decisió.
No obstant això, l’Audiència va defensar, el maig passat, que existeix una hipòtesi «plausible» que quan la notícia dels abusos va arribar a la Conselleria d’Igualtat, «les persones que van tindre coneixement dels fets i sota la protecció i la tutela dels quals es trobava la menor, haurien pretés ocultar-los».
El tribunal va estimar que en aquest moment processal no podia descartar-se «d’una manera clara» la comissió d’infracció penal derivada de l’incompliment del deure de denunciar i de protegir la menor tutelada per la Generalitat amb la finalitat d’ocultar l’existència d’uns abusos sexuals ocorreguts al centre d’acolliment.
Segons l’Audiència, ha de ser en el judici oral on es diluciden les qüestions relatives a les concretes circumstàncies en què van tindre lloc els fets i el judici de tipicitat que aquests mereixen. Així mateix, el tribunal va apreciar indicis de la possible comissió de delicte en la formació d’un expedient informatiu, una vegada ja estava judicialitzat l’assumpte, amb la finalitat de determinar la veracitat de les acusacions efectuades per la menor.
