El Puig (l’Horta Nord) ha tornat a convertir-se aquest diumenge en punt de trobada del valencianisme. Com cada darrer diumenge d’octubre, diferents sensibilitats polítiques, cíviques i religioses han coincidit al municipi de l’Horta Nord per reivindicar, cadascuna des del seu espai, la identitat, els drets i el futur del País Valencià.
La jornada ha tornat a tindre tres escenaris diferenciats: l’Aplec de les entitats sobiranistes a la Muntanyeta de la Patà; el 49é Aplec del Puig de Més Compromís a l’esplanada del monestir; i la tradicional missa dels cristians valencianistes. Llengua, cultura, territori, sobirania, educació pública, habitatge, la memòria de la dana i l’amenaça de l’extrema dreta han travessat una jornada que enguany ha tingut també un inevitable component electoral.
Llengua, cultura, terra i país a la Muntanyeta de la Patà
L’Aplec organitzat per les entitats sobiranistes ha articulat el seu acte al voltant de quatre grans conceptes: llengua, cultura, terra i país. “Hi ha dies que són memòria, que són trobada, que són compromís”, s’ha recordat en l’obertura d’un Aplec que reivindica més de sis dècades de trobades al Puig, inclosos els anys en què reunir-se per defensar la identitat valenciana significava fer-ho “en temps de repressió i de silenci”. El cantautor Tomàs de los Santos ha posat música a una convocatòria en què diferents representants d’entitats i organitzacions han anat donant veu als quatre blocs del manifest.
Rosanna Martínez, Beatriu Cardona i Gemma Pascual: la llengua
La primera lectura, dedicada a la llengua, ha comptat amb Rosanna Martínez, d’Escola Valenciana; Beatriu Cardona, d’Intersindical Valenciana, i Gemma Pascual, de la Societat Coral el Micalet.
El text ha defensat obertament la unitat de la llengua catalana i ha proclamat que “el valencià és el nostre català”, parlat “de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó”. Les entitats han denunciat el suport institucional al secessionisme lingüístic, la castellanització dels mitjans audiovisuals públics, les dificultats per ser atés en valencià i els retrocessos en l’ensenyament. “Nosaltres diem SÍ AL VALENCIÀ”, proclama el manifest, que reclama poder estudiar plenament en valencià i defensa una educació valenciana i de qualitat.
Les reivindicacions han arribat també a l’administració, amb la petició de la catalogació lingüística de tots els llocs de treball de la funció pública, competència lingüística del personal i ús normal del valencià als ajuntaments, la sanitat i la justícia.
Anna Oliver i Yago Carrilero: la cultura
El segon bloc, dedicat a la cultura, ha estat llegit per Anna Oliver, d’Acció Cultural del País Valencià, i Yago Carrilero, de Joves Acció. El manifest ha denunciat el predomini del castellà en bona part de l’oferta cultural i ha acusat els governs de dreta i extrema dreta de practicar “censura i manipulació institucional”.
Les crítiques s’han dirigit especialment contra À Punt, que, segons el text llegit al Puig, “va camí de convertir-se en el Canal 9 de les pitjors èpoques”, sotmesa al “control polític i la censura” i abandonant progressivament la seua funció de promoció lingüística.
Les entitats han reclamat més recursos per a la creació audiovisual i musical en valencià, suport a la cultura popular i considerar la cultura una eina estratègica per a la normalització de la llengua.
Consol Barberà i Pau Sadurní: la defensa de la terra
La terra ha protagonitzat el tercer bloc, llegit per Consol Barberà de Decidim i per Pau Sadurní, de Jovent Republicà. La dana del 2024 ha marcat aquest manifest. Les entitats han defensat que la catàstrofe va evidenciar les conseqüències d’un model de desenvolupament que prioritza el benefici econòmic sobre l’interés general i han reclamat que la protecció de les persones davant l’emergència climàtica se situe al centre de l’acció política.
El text recorda les 233 víctimes mortals i afirma que, malgrat la dimissió de Carlos Mazón, “la resta de govern que va ser responsable” de la gestió de la catàstrofe continua governant amb el suport de qui nega la crisi climàtica.
També s’ha denunciat la destrucció d’espais naturals, la massificació turística, la turistificació de les ciutats, els macroprojectes, la degradació dels recursos hídrics, la pèrdua de biodiversitat, la crisi de l’agricultura i la falta de transport públic que vertebre les comarques.
Antoni Infante i Domènec Garcia: sobirania per decidir
El quart bloc, dedicat al país, ha estat llegit per Antoni Infante, de Poble Lliure, i Domènec Garcia, d’Esquerra Republicana del País Valencià. “La sobirania és l’eina per a construir el país que necessitem”, proclama el text, que defensa la plena capacitat de decisió del País Valencià sobre la llengua, la cultura, el territori, l’economia i les condicions de vida.
Les entitats han vinculat aquesta sobirania amb l’habitatge, els salaris, els serveis públics, el despoblament i els drets laborals. També han denunciat l'”infrafinançament crònic” i una situació que qualifiquen d'”espoliació econòmica” i “colonialisme interior”.
El document reivindica expressament el País Valencià “com a subjecte polític, amb dret a decidir lliurement el seu futur” i aposta per reforçar les relacions amb els territoris amb què comparteix llengua i vincles històrics i culturals.
El manifest ha acabat reivindicant les mobilitzacions de les víctimes de la dana, del professorat i de les famílies en defensa de l’ensenyament en valencià i presentant el País Valencià com un “exemple d’unitat antifeixista”: “Prediquem amb l’exemple. Isquem a guanyar”. La Muixeranga ha posat el punt final a l’acte de la Muntanyeta de la Patà.
Més Compromís mira a les urnes des de l’esplanada del monestir
A poca distància, l’esplanada del monestir ha acollit el 49é Aplec del Puig de Més Compromís, que ha combinat els discursos polítics amb els reconeixements a la militància i a les mobilitzacions en defensa de l’educació pública.
“Vosaltres sou el motor d’aquesta casa”, s’ha proclamat des de l’escenari en una de les primeres intervencions, que ha reivindicat els militants que reparteixen fullets, munten taules als pobles i treballen sense aparéixer “en cap foto”.
Amparo Piquer: “No som l’esquerra del PSOE”
La secretària general de Més Compromís, Amparo Piquer, ha reivindicat un espai polític propi per al valencianisme. “Nosaltres no som l’esquerra del PSOE, nosaltres som un espai central d’esquerres i valencianista i venim a liderar el nostre país”, ha afirmat. Piquer ha recordat també la dana: “Fa dos anys la dana ens va canviar per complet”. Segons ha defensat, la catàstrofe va mostrar “el pitjor del PP”, però també “el millor de la nostra societat”, “el poble valencià i la seua dignitat”.
La dirigent de Més ha vinculat aquella experiència amb la fragilitat del territori davant el canvi climàtic i amb la necessitat de prevenció, serveis públics forts i governs “que estiguen a l’altura”.
Piquer ha presentat el Front Valencià com la possibilitat de construir “una veu pròpia i útil sense cap subordinació des de Madrid” i una alternativa valenciana que pose per davant els elements compartits entre les forces que la integren.
I ha advertit contra qualsevol excés de confiança electoral: “Les enquestes i les tendències són bones”, però “les eleccions es guanyen treballant”. Per això ha reclamat proximitat i continuar construint credibilitat “poble a poble”.
El professorat avisa: “La nostra lleialtat no és en cap partit”
Un dels moments més reivindicatius s’ha produït durant el reconeixement a les mobilitzacions del professorat. Els homenatjats han agraït el premi, però han aprofitat l’escenari per reclamar que es traduïsca “en compromisos concrets” amb l’educació pública i la música.
Han demanat “sous dignes, plantilles suficients, ràtios raonables, instal·lacions segures” i més recursos. “La vocació ens mou, però no substituïx el professorat que falta”, han advertit.
També han volgut deixar clar que les reivindicacions no depenen del color del govern: “La nostra lleialtat no és en cap partit polític, sinó en l’alumnat, les famílies, el professorat, la música i en una escola pública digna, de qualitat i en valencià”.
Joventut, habitatge i el debat sobre el “vot útil”
La joventut i l’habitatge han protagonitzat una altra de les intervencions. Joan Guanter, secretari de Joves PV, ha posat ènfasi en aquests temes. “Com li expliquem a un jove que va ajudar en la dana que ara se n’haurà d’anar del seu poble perquè no pot pagar-se” un habitatge?, s’ha preguntat des de l’escenari.
La intervenció ha reivindicat que “els qui van estar quan el país els necessitava” han de trobar ara un país que estiga al seu costat i ha demanat transformar “tota aquesta solidaritat, tota aquesta ràbia i tota aquesta esperança” en oportunitats per a la joventut.
El discurs ha entrat també en el debat sobre el “vot útil”. “Útil per a què?” i “útil per a qui?”, s’ha preguntat, abans de defensar diputats que no vagen simplement a Madrid, sinó que actuen “per al poble valencià”.
Baldoví: “Tinc dos grans amors: una dona i un país”
Joan Baldoví ha protagonitzat un dels discursos centrals de la jornada amb una intervenció construïda al voltant de la seua relació personal i política amb el País Valencià. “Tinc i tindré dos grans amors: una dona i un país”, ha proclamat abans de posar-los nom: Pepi i el País Valencià.
Amb referències a Vicent Andrés Estellés, Baldoví ha definit el seu amor pel país com a “irrenunciable” i “incondicional” i ha carregat contra els qui, segons ha afirmat, no protegeixen el territori, la llengua, la cultura i els serveis públics.
“Qui s’estima el seu país no el destrossa. Qui s’estima el seu país no l’assola”, ha remarcat. El síndic de Compromís ha defensat l’horta, la llengua i els creadors valencians i ha denunciat casos de censura, entre els quals ha esmentat Xavi Castillo.
“Qui s’estima el seu país estima els seus mestres, els seus professors i no els maltracta”, ha continuat. Baldoví ha recollit, a més, les reivindicacions que el professorat havia formulat minuts abans: “Hem escoltat, hem aprés, prenem nota”.
També ha defensat la sanitat pública i el dret a l’habitatge, amb una crida a plantar cara a l’especulació perquè totes les persones puguen disposar d’un sostre on construir el seu futur.
“Hi ha esperança”
Baldoví ha repetit tres vegades una de les idees que han marcat el final del seu discurs: “Hi ha esperança”. A partir d’una reflexió de Václav Havel, ha fet una crida a “alçar-se” i “engegar la revolta de les dones i els homes bons”, dels qui “s’estimen aquesta terra i aquesta gent”.
La mirada s’ha dirigit després cap a les urnes i, especialment, cap a les eleccions valencianes del 2027. “El temps de la vergonya del PP i Vox s’acaba”, ha afirmat Baldoví, que ha pronosticat que el 2027 serà “el moment d’aquest poble” i l’oportunitat de situar el País Valencià en el mapa, però “no en el mapa de la vergonya, no en el mapa de la corrupció, no en el mapa de la xenofòbia”. “Amunt valencianes! Amunt valencians! És l’hora del poble!”, ha conclòs, entre crits de “president” sorgits entre els assistents.
Àgueda Micó tanca les participacions de l’Aplec
La diputada al Congrés Àgueda Micó ha sigut l’última a participar en l’Aplec de l’esplanada del Puig de Més Compromís, en plena precampanya de les eleccions generals i després de l’acord per concórrer sota la marca Compromís-Front Valencià.
La seua intervenció arriba, però, després d’una setmana en què la diputada valencianista ha posat especialment l’accent en la dana, la protecció del territori i la capacitat valenciana de decidir sobre les polítiques que afecten el país.
Micó va reclamar que “s’ha de repensar tot el nostre urbanisme i tot el nostre territori” perquè el País Valencià es troba “a la zona zero del canvi climàtic”. “Els nostres alcaldes i alcaldesses són els que saben què necessita el seu territori”, va afirmar, abans de reclamar menys decisions preses “des de despatxos de Madrid i de València”.
El PSPV, present a l’Aplec de Més Compromís
La jornada ha deixat també una imatge política significativa: la presència del secretari d’Organització del PSPV, Vicent Mascarell, en l’Aplec de Més Compromís.
Preguntat per aquesta presència, Mascarell l’ha definit com “tota una declaració d’intencions” i l’ha relacionat amb l’acord entre les forces progressistes de cara al Senat en les pròximes eleccions.
Mascarell ha defensat que, davant d’una situació “excepcional”, les forces democràtiques i progressistes han de ser capaces de “coincidir en l’essencial” per defensar la democràcia, la diversitat territorial i les polítiques de progrés.
També ha reivindicat que el Senat torne a ser una cambra de representació territorial i ha defensat que l’acord pretén “tornar a donar veu als territoris”, amb veus “diverses, democràtiques” i partidàries de polítiques progressistes.
Els cristians valencianistes mantenen la tercera cita
La tercera pota de la jornada ha estat la missa dels cristians valencianistes, que manté la dimensió religiosa d’una part del valencianisme i que ha coincidit, un any més, amb les convocatòries cíviques i polítiques.
