Equips directius reclamen un canvi d’interlocutor o un mediador en la negociació entre la Conselleria d’Educació i els sindicats, en el marc de la vaga en l’ensenyament públic no universitari.
Així ho ha traslladat el director del CRA Benavites Quart de les Valls, Jaume Olmos, en declaracions a Europa Press després de celebrar una reunió de les direccions i equips directius dels centres educatius públics del País Valencià, al Jardí Botànic de València.
En paraules d’Olmos, en la trobada s’ha plasmat que hi ha “molts equips directius” que ho estan passant “realment mal”, durant la vaga educativa, que ha arrancat la seua quarta setmana: “Ho estem passant realment mala per veure els nostres companys i companyes destrossats en els col·legis, rebentats; no poden més. El desgast econòmic, personal i físic és abismal, tant per part també de les famílies com dels alumnes”.
Segons ha dit, l'”obligació i responsabilitat” dels equips directius convida a reunir-se i veure quines mesures es poden dur a terme, entre elles un canvi d’interlocutors en la negociació entre Educació i sindicats, en al·lusió a la consellera del ram, Carmen Ortí, i el secretari autonòmic, Daniel Mcevoy.
Al seu parer, “evidentment la negociació està completament bloquejada”. “Entenem que cal buscar un canvi en eixos interlocutors i en eixos negociadors o implantar la figura del mediador perquè en cap de les dues parts s’avança”, ha explicat, per a subratllar que “no” estan demanant la dimissió d’Ortí ni Mcevoy, sinó “donar pas” a persones amb una “mirada més oberta” perquè així es podria negociar “d’una manera més afable sense colps sobre la taula ni discussions”.
Preguntat sobre l’ànim del col·lectiu, que aquesta setmana entra en la quarta de vaga indefinida, el portaveu ha reconegut que la situació és “difícil” perquè “econòmicament la gent està feta pols”: “Sabem que ara no és moment de donar ni un pas arrere. És moment de seguir avant, de continuar lluitant, i a més amb la consciència ben tranquil·la que sabem per què ho fem. Ho fem pel futur dels nostres xiquets i xiquetes, perquè tinguen una educació pública de qualitat”.
“Deure moral”
En aquesta línia, Olmos ha posat l’accent que són conscients que és “súper difícil” arribar a una unanimitat en els equips directius, així com en els claustres dels centres educatius. “La societat és plural, els nostres centres són plurals, els nostres claustres són plurals i, per tant, el grup d’equips directius també, amb diversitat d’opinions i amb diversitat de maneres de fer”, ha abundat.
I ha agregat: “Al cap i a la fi, el més important és que si estem hui ací reunits és perquè estem mostrant un crit d’auxili, que som superconscients que alguna cosa cal fer i que cal continuar movent-se. Entenem que l’escola pública, igual que la sanitat pública són serveis pels quals s’ha de continuar apostant, i no podem caure en la privatització”.
Així mateix, ha afegit que, “malgrat la diversitat de pensament a l’hora de prendre determinades accions”, consideren “un deure moral” les reivindicacions que estan reclamant: “D’alguna manera intentem fer el que és a les nostres mans. Cadascú podrà fer més coses, menys… les que siga. Però l’important és que tots apostem per donar tot el que puguem, respectant també cadascú les seues decisions”.
I ha insistit que els docents, així com els equips directius necessiten una “negociació real ja”. Per a ell, això implica “aprendre a parlar, aprendre a escoltar-se, aprendre a mirar les realitats i que busquen la manera de trobar els negociadors adequats”.
“Si cal canviar els interlocutors, que no tinguen por de canviar-los; no és una mostra de debilitat. Que s’adonen que realment val la pena perquè al final tots tenim un mateix objectiu i és que les coses funcionen i s’arreglen”, ha postil·lat.
Dit això, ha incidit en el fet que “no és mala opció” la figura del mediador. “Poden començar per ací. I si així i tot es bloquegen les negociacions, caldrà buscar interlocutors diferents i es pot plantejar des dels sindicats. Però nosaltres considerem que els sindicats estan fent una bona faena i que al final el que fan és representar el professorat”, ha remarcat i ha criticat: “El que no pots fer és menystindre els sindicats que representen el 70 per cent del professorat. No té sentit”.
Espai de diàleg
La trobada d’aquest dimarts ha nascut de la necessitat “urgent” de compartir la realitat de centenars de centres, coordinar accions conjuntes i exigir una “resposta real” davant el “cansament, la sobrecàrrega i la falta de solucions que arrosseguen des de fa massa temps” els equips directius, els claustres i tota la comunitat educativa.
En l’acte s’ha posat en relleu que en les últimes setmanes, les mobilitzacions, les vagues indefinides i les dimissions d’equips directius han evidenciat un “malestar profund i generalitzat” dins del sistema educatiu valencià.
També s’ha denunciat que “lluny de tractar-se d’un conflicte puntual, el moment actual reflecteix una situació estructural insostenible que afecta directament el funcionament dels centres i, sobretot, el benestar i el futur del nostre alumnat”.
La reunió, per tant, ha transcorregut en un espai de “diàleg, escolta i unitat”. Les direccions -unes 400 entre presents i en línia, segons l’organització- han alçat la veu i han traslladat la “gravetat” del moment que viu l’escola pública valenciana.
