Un altar espiritual lligat a la naturalesa amb objectes del passat. Aquests elements cobren especial importància entre persones que, fa dos anys, ho van perdre tot. Són diverses les dones i homes de València ciutat, Castellar-l’Oliveral, la Torre i la Font d’en Corts, zones afectades per la DANA del 29 d’octubre del 2024, que s’han reunit al voltant d’un ritual guaridor per a compartir experiències i reflexions amb dues defensores dels drets humans a Mèxic, l’educadora Nallely Guadalupe i la psicòloga i psicoterapeuta Magali Jiménez.
El taller-trobada ha tingut lloc en el local de l’Associació Veïnal Font d’en Corts de València. Forma part de la Gira de la Iniciativa Mesoamericana de Dones Defensores de Drets Humans (IMD) al País Valencià. Impulsada per l’organització Entrepobles, ha passat per València, Elx, Alacant i el Campello. La iniciativa ha generat espais d’intercanvi i reflexió col·lectiva entorn de la Protecció Integral Feminista, les cures col·lectives i la sostenibilitat de les lluites socials.
Punts en comú entre els terratrémols a Oaxaca i la DANA de València
Més de 3.200 quilòmetres en línia recta separen Oaxaca (Mèxic) de l’Horta Sud, a València. La distància emocional, en canvi, no existeix. “Va ser important veure com, davant una situació de dolor, sentim el mateix estiguem a 1.000 o a 10.000 quilòmetres de distància. Realment no trobes una diferència respecte a aquestes dones, excepte que les seues condicions de lluita i de vida són encara més dures”, reflexiona la presidenta de l’AV Font d’en Corts, Ana Torreblanca.
Per a Nallely Guadalupe, va ser “sorprenent” descobrir que tenen “moltes situacions en comú”, com “la solidaritat de les persones de la comunitat davant la incapacitat, moltes vegades negligència, dels governs per a atendre la població en aquestes situacions límit”. En aquest sentit, destaca la lluita dels i les valencianes per continuar “exigint veritat, justícia i reparació” després de la DANA i la situació d’“indefensió” en la qual van quedar les persones afectades.
Si és el cas, Oaxaca és un estat “altament sísmic” en el qual s’han perdut moltes cases a causa de terratrémols. “S’ha demanat que la reconstrucció considere el clima. Hi havia moltes cases amb tova, un material més tèrmic, però després d’un sisme en 2017, el govern va començar a construir amb ciment. La gent ho va denunciar perquè dificultaria les condicions de vida. Hem vist que ha passat i està passant el mateix amb les zones inundables a València, que segueixen sense tenir-se en compte a l’hora de construir”, denuncia Guadalupe, i afegeix: “Cal garantir la seguretat de la població, perquè aquests fenòmens continuaran venint i probablement ho faran amb molta més freqüència. Necessitem estar preparades com a societats, prendre mesures perquè cada vegada costen menys vides. Encara que l’ideal seria que, per qüestions prevenibles, no costara cap vida”.
Mirada violeta davant les catàstrofes
La Protecció Integral Feminista era el pilar del taller. Com explica Guadalupe, cerca “construir eines i metodologies que minoren els impactes en les nostres vides de la labor que fem”. Per exemple, en el cas de la DANA del 2024, sosté que les persones sortien amb la intenció d’ajudar, però fins i tot les no afectades s’enfrontaven, de cop, a situacions extremes: “Comences a repartir aliments, a buscar donatius, a aconseguir roba, a xerrar amb les afectades… Això té un impacte físic, emocional i espiritual. El que fem és construir eines col·lectivament que ens permeten aprendre més sobre el maneig de l’ansietat, que hi haja menys dolors i menys danys físics i que les persones puguen transitar l’esdeveniment traumàtic i reconstruir la seua vida”. Torreblanca confessa que, durant el taller a Font d’en Corts, van aflorar emocions inèdites en persones de les quals no l’esperaven.
A més, des d’una perspectiva feminista, les defensores dels DDHH recorden que, quan ocorre una catàstrofe, les dones són encara més afectades: “A la nostra regió, quan impacten les activitats mineres, les dones són les primeres que s’adonen que l’aigua està contaminada i que perjudica els habitatges i la salut, perquè tradicionalment estem més pendents d’aquests espais”. Per part seua, Ana Torreblanca recorda que, després de la DANA, moltes dones queden en situació de gran vulnerabilitat: “Hi havia víctimes de violència masclista que van haver de quedar-se tancades, sense poder sortir, amb els seus agressors. A més, es van quedar aïllades del seu entorn, dels seus suports”.
Tant la valenciana com la mexicana coincideixen que les dones, a banda i banda de l’Atlàntic, són les que solen encapçalar les xarxes de solidaritat. Cosa que se suma a la càrrega de les cures, que es multiplica en cas de catàstrofe, i que continua recaient principalment sobre les dones. “A la regió mesoamericana de les defensores, set de cada deu són dones. Això significa que tota aquesta xarxa que està a favor de la vida, teixint les accions de solidaritat, són en bona part dones. Per tant, són els qui sofreixen majors impactes. Quan estàs en una emergència, òbviament no cobres l’activitat. Això genera dobles o triples càrregues de treball, perquè mentre estàs intentant ajudar, resoldre, teixir llaços i vincles… has de sostenir la teua pròpia vida econòmicament o en altres sentits”, observa Guadalupe. Per part seua, Torreblanca assegura que les dones també “anaven davant” en la “majoria” d’organitzacions veïnals d’ajuda i col·laboració durant la DANA del 2024. La següent pregunta és: Qui cuida les que cuiden? La Protecció Integral Feminista es planteja, precisament, com a eina col·lectiva per a evitar sobrecarregar les dones.
