El subdirector d’Emergències de la Generalitat, Jorge Suárez, ha atribuït aquest dilluns al Congrés el retard en l’enviament de l’ES-Alert a la població el dia de la dana del 29 d’octubre del 2024 a la tardança de l’autorització per part dels responsables polítics.
“Som funcionaris i teníem molt clar que no es podia enviar fins que no tinguérem l’afirmació de la direcció general”, ha assegurat Suárez davant la comissió del Congrés que investiga la gestió de la catàstrofe, remarcant que van estar “esperant” que els digueren alguna cosa “per a poder prendre la decisió” de l’enviament.
Suárez, el funcionari de més rang present al Cecopi aquella jornada, ha reiterat el relat del que allí va ocórrer que va fer quan va declarar com a testimoni davant la jutgessa de Catarroja (l’Horta Sud) que instrueix la causa penal per aquests fets.
Primera proposta a les 17.15 h
La primera vegada que ell va plantejar enviar un missatge massiu va ser al voltant de les 17.15 h, a l’inici de la reunió del Cecopi, en veure que ja hi havia gent en les teulades a la Plana d’Utiel-Requena, i després, a les 18.38 h, va tornar a proposar-ho quan els van comunicar des de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), que hi havia risc de trencament de la presa de Forata, la qual cosa podria provocar crescudes de fins a set metres d’altura.
Suárez va plantejar un primer missatge que recomanava a la gent romandre en zones altes i estar atents a nous missatges, però al voltant de les 18.19 h es va consensuar una altra redacció que instava la gent a quedar-se a les seues cases i a informar-se per fonts oficials, però que no deia res de refugiar-se en zones altes.
Segons ha explicat José Miguel Basset, exinspector cap del Consorci de Bombers de València, la primera redacció podria ser “massa alarmista” i provocar “estampides”.
Avisar els alcaldes
Suárez ha admés que la discussió sobre aquest primer missatge es va fer al Cecopi, però no ha pogut determinar si va ser durant l’estona en la qual es va fer un recés de la reunió, que es duia a terme de forma presencial, però amb diversos membres connectats telemàticament. No obstant això, ha assenyalat que durant el recés la sessió telemàtica va continuar activa, ja que ell mateix va preferir no tancar-la per por que després hi haguera problemes tècnics per a reprendre-la.
Finalment, el primer ES-Alert no es va enviar fins a les 20.11 h. Al voltant de les 18.10 h, ha explicat el compareixent, es va arribar a convocar una videoconferència amb els alcaldes dels municipis als quals es volia alertar perquè així ho van proposar els “càrrecs polítics”, encara que al final no es van poder connectar. I després també va haver-hi un debat sobre si la direcció del pla d’emergències tenia o no capacitat per a “limitar moviments de la població”.
