Els Gay Games de València no guanyen per a ensurts. Primer va ser l’amenaça de no col·laboració institucional, amb l’arribada de Vox al govern municipal -amenaça, per cert, que ha quedat en res, amb l’equip de María José Catalá abraçant amb entusiasme l’esdeveniment. Després les denúncies dels col·lectius LGTBI que serien utilitzats per “blanquejar les “polítiques homòfobes” de l’equip municipal, que, de retruc, va provocar que l’Orgull d’enguany canviara de dia per evitar coincidir amb la inauguració dels jocs i que les institucions governades per PP i Vox se’l pogueren apropiar. Més tard, una controvertida sentència judicial obligava a caviar de pressa i corrents l’escenari principal, de la ciutat de les Arts i les Ciències a l’estadi Ciutat de València per evitar molèsties al veïnat. Una decisió que a Orriols va sentar, com es podia preveure, molt malament.
Ara apareix una nova campanya de boicot, aquesta volta impulsada per col·lectius LGTBI com Orgull Crític València o Reinonis, però també el moviment de solidaritat amb el poble palestí Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) o l’organització política Anticapitalistes País Valencià. Aquests col·lectius posen l’accent en l’entramat econòmic que hi ha darrere l’esdeveniment i en que, a parer seu, “més que un esdeveniment esportiu per a visibilitzar a les comunitats LGTBI a l’esport n’és una per a promocionar el turisme rosa a la ciutat”.
Es calcula que l’actual edició dels Gay Games, que s’ha de celebrar entre el 27 de juny al 4 de juliol tindrà més de 10.000 participants i es preveu entre 40.000 i 100.000 assistents més. Aquesta massa de visitants arribaran en “una ciutat com València, severament castigada pel turisme, amb una pujada dels preus de lloguer i de l’habitatge desproporcionat i una expulsió permanent del veïnat dels barris”, una situació que ” només pot contribuir a empitjorar la situació general, inclosa la de la mateixa comunitat LGTBIAQ+ local”, avisen els promotors de la campanya.
També denuncien que l’anomenat “turisme rosa” és “un nínxol de mercat centrat en un públic majoritàriament gai o lèsbic, amb cert poder adquisitiu [que] reproduïx les mateixes pràctiques de depredació del turisme, però amb unes suposades polítiques d’inclusió LGTBI, instal·lant un marc en el qual oposar-se a ell seria ser homòfob”, i que els únics beneficiats seran els empresaris de l’oci gai nocturn, majoritàriament integrats a l’associació empresarial AVEGAL, l’única entitat del col·lectiu que no s’ha desmarcat de l’esdeveniment.
Amistats sospitoses
Entre els arguments de la crida al boicot també hi ha les relacions econòmiques i els interessos empresarials darrere els Gay Games. Per exemple, els col·lectius denunciants assenyalen l’empresa d’armament estatunidenca General Electric. Entre els seus productes hi ha turbines per als míssils que s’estan utilitzant per bombardejar Palestina, l’Iran, el Iemen, el Líban, el Kurdistan sirià o Veneçuela. A més, recorden que els components de General Electric també es trobaven en els avions de l’Alemanya nazi que bombardejaren València durant la Guerra Civil.
Una altra empresa assenyalada és Transvia. implicada en un cas de corrupció i blanquejament de capitals durant el mandat de Rita Barberá i Alfonso Grau, pel qual, aquest darrer ha estat condemnat. Ara, l’actual ajuntament de María José Catalá ha adjudicat a Transvia gran part de la infraestructura de transport dels Gay Games.
