L’Ajuntament de València ha fet pública la intenció de modificar l’Ordenança de Mercats de València. La primera mesura anunciada fins ara és el tancament de les últimes parades de venda directa dels llauradors de l’horta, el que es coneix amb el nom tradicional de “Tira de Comptar“, una institució d’origen àrab que Jaume I va institucionalitzar als furs i que asseguraven el dret dels llauradors de l’horta a vendre els seus productes directament a la ciutat.
Des de l’equip municipal s’assegura que la nova ordenança pretén “revitalitzar” els mercats municipals, que travessen una greu crisi de rendibilitat i acusen les parades de la Tira de Comptar de “competència deslleial”.
Fins ara, no s’han fet públiques les altres mesures previstes en l’esborrany de l’ordenança, però aquesta primera proposta ja ha fet saltar les alarmes dels afectats i també de les entitats en defensa de l’horta i els seus llauradors.
La primera en reaccionar ha estat Per l’Horta, que considera “increïble” que com a primer objectiu la nova ordenança presente l’eliminació de la figura de les tires de comptar. “És evident la crisi que des de fa dècades afecta a molts dels mercats municipals, ben visible en el tancament de parades i la turistificació excessiva en alguns dels mercats, però tancar quatre parades de venda de verdures en mans de llauradors de l’horta no resoldrà cap dels problemes dels mercats municipals” afirmen des del col·lectiu agrarista.
Actualment, recorden, les parades de la Tira de comptar són “simbòliques” -concretament n’hi ha tres al mercat del Cabanyal i una altra al de Mossén Sorell-, però a més, consideren que l’acusació de competència deslleial és “totalment falsa i malintencionada”. Una afirmació que fonamenten en un informe de la Comissió de Defensa de la Competència del novembre del 2022, en el qual afirmava que “la institució de la Tira de Comptar, té una naturalesa procompetitiva en el comerç minorista”.
Des de Per l’Horta admeten que “és cert que [les parades de la Tira de Comptar] tenen l’avantatge de no haver d’obrir tots els dies, però també paguen les taxes que els corresponen, tot i que disposen de menys serveis que les parades dels mercats”. D’altra banda, l’oferta de la tira de comptar es basa exclusivament en la venda directa; es limita al producte fresc de temporada cultivat personalment pel llaurador que el posa a la venda. Al contrari de les verduleries del mercat que poden revendre productes adquirits a majoristes.
Un dret medieval
Les tires de comptar regulades en l’article 8 de l’actual Ordenança de Mercats, aprovada en l’any 2018, són l’expressió un dret d’origen medieval i origen dels actuals mercats: les autoritats de la ciutat facilitaven que les famílies llauradores de l’horta vengueren els seus productes directament al veïnat de la ciutat. Amb l’abolició dels furs per part de Felip V, la revenda arribà a estar perseguida, però la seua popularitat i arrelament va fer que es mantinguera malgrat les prohibicions fins a passar a ser predominant en el segle XX. En l’actualitat la venda directa de llauradors a consumidors és clarament minoritària, tan sols es manté en algunes parades dels mercats municipals i als “mercats de l’horta“, també amenaçats de tancament per l’ajuntament.
Una ordenança modificada “sense participació”
Des de Per l’Horta denuncien que l’actual projecte municipal “sorgeix de l’acord de l’ajuntament amb un únic interlocutor: Confemercats“, la principal associació dels paradistes dels mercats municipals, i que “no s’ha consultat a les associacions veïnals ni als principals afectats, els paradistes de la Tira de Comptar”.
“Ens pareix imprescindible que abans de l’aprovació de la dita ordenança aquesta es faça pública -per ara el text no s’ha publicat- i es realitze una ronda de consultes a entitats veïnals i associacions de la ciutat” reclamen des de l’associació, “ja que els mercats són un servei públic de la ciutat, sostingut amb els impostos del veïnat, no un espai comercial privat”.
En aquest sentit, lamenten l’eliminació del Consell Alimentari Municipal per part del govern de Maria José Català, creat en 2016 per a consensuar les polítiques alimentàries de la ciutat de València amb les associacions veïnals, agraristes i ecologistes. “El Consell haguera servit com a fòrum de debat de la nova ordenança”, adverteixen.
Precedents
El maltracte i les traves als llauradors de l’horta han estat una constant des de l’arribada al govern municipal de la coalició de PP i Vox amb l’alcaldessa María José Catalá.
Des de la ja citada amenaça de tancar els Mercats de l’Horta, només arribar al poder -però que encara no s’ha materialitzat-, cal sumar-hi altres actuacions, com el veto als mercats extraordinaris reivindicatius “Preus Justos“, on es venia productes de l’horta directament a la ciutadania a uns preus justos, al mateix temps que es feia pedagogia sobre les pressions als agricultors per vendre per sota de cost per part de les grans superfícies.
A l’abril del 2025, els llauradors de la zona de Francs Marjals i Extremals van mobilitzar-se després que l’Ajuntament de València tancara sense avís ni justificació el pou des d’on extreien l’aigua per regar els seus camps. També ha causat malestar la paràlisi del Consell Agrari Municipal des que Vox en va assumir la gestió, a més d’una política d’ajudes fallida que va provocar que la major part de la partida destinada a subvencions per als llauradors del terme municipal quedara sense adjudicar.
