L’avantprojecte de la Llei valenciana del Sòl impulsat pel Consell del Partit Popular és “una proposta legislativa feta a mida del sector privat”, conclou l’informe jurídic sobre el text elaborat per l’assessoria especialitzada El Rogle a petició de l’associació Per l’Horta. L’estudi adverteix del “retrocés respecte als principis de precaució, planificació pública i participació ciutadana” que suposa aquest enfocament, que introdueix canvis substancials a la vigent Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (LOTUP). La proposta de modificació legislativa “prioritza els interessos dels grans promotors”, resumeix la seua autora, l’advocada Ana de Sousa Selfa.
Entre les modificacions amb potencials efectes negatius, l’informe assenyala l’afebliment del principi de precaució. Alguns exemples són l’eliminació de la distància de seguretat mínima de mil metres amb activitats econòmiques que impliquen riscos per a la salut o la modificació del règim dels sòls no urbanitzables, en els quals, d’acord amb l’avantprojecte de la llei, estaran permeses totes les activitats que no estiguen expressament prohibides en la planificació general dels municipis.
En aquest sentit, Antonio Montiel, des de Per l’Horta, destaca que “la víctima principal de les polítiques que impulsa el Consell del PP serà el sòl no urbanitzable, un recurs estratègic vital per a l’agricultura i l’equilibri territorial”, i recorda que les polítiques de liberalització del sòl com les que va promoure el Govern d’Aznar en l’àmbit estatal en 1998 “contribuïren a la bambolla especulativa i la crisi posterior”.
Reducció del paper de l’administració
Una altra conseqüència de la nova llei, si s’aprova tal com s’ha avançat, serà “l’afebliment del deure de planificació de l’Administració Pública”, que es pot constatar en les modificacions introduïdes als plans generals i a l’Estratègia Territorial valenciana (ETCV), que “passa de tenir un caràcter director a simplement orientatiu”, apunta De Sousa Selfa. L’anàlisi feta per El Rogle destaca que l’avantprojecte suposa “una limitació en el contingut” de tots dos instruments, a més d’una “facilitació i simplificació” dels mecanismes de control sobre les modificacions que es puguen proposar d’eixos instruments.
Pel que fa a l’ETCV, en la pràctica, “açò implica que es perd la visió estratègica i de conjunt, permetent modificacions ad hoc a projectes concrets que, molt probablement, no sempre respondran a interessos generals, sinó de promotors particulars”. Una altra modificació que, d’acord amb l’informe, va en la línia d’afeblir el paper de planificació de l’Administració Pública és la substitució dels plans especials de minimització d’impactes en sòls no urbanitzables, utilitzats per a oferir solucions a zones construïdes en situació de fora d’ordenació, per ordres individualitzades. El canvi proposat suposa deixar aquests plans únicament sota el control municipal i obrir la porta “a la creació de situacions jurídiques individualitzades que reforcen desigualtats”.
En la mateixa línia de reducció del paper de l’Administració Pública, l’anàlisi cita la possibilitat de privatitzar la gestió dels processos d’expropiació, el reforçament de la figura de l’agent urbanitzador privat o la possibilitat de concedir declaracions d’interés comunitari amb caràcter permanent. Entre altres modificacions de l’avantprojecte de llei, l’informe assenyala la creació de nous instruments de planejament simplificats per als 225 municipis de menys de 1.000 habitants que hi ha al nostre territori, “una demanda real” que s’anava fent “des de fa molts anys”, encara que, en el context “de pèrdua de pes d’allò públic en favor de la iniciativa privada” i manca de personal especialitzat en urbanisme en els pobles més xicotets, es pot “estar creant una catifa vermella per a l’especulació amb el territori dels municipis xicotets”.
