Fa una setmana va ser Maersk. La segona companyia de transport marítim del món en capacitat de càrrega de contenidors anunciava que deixava d’operar a ports de l’estat espanyol per centrar les seues operacions al Tanger Med, al Marroc. Dos dies després era la francesa CMA CGM –quarta naviliera més gran del món- la que anunciava el trencament de relacions amb els ports de València, Barcelona i Marsella. Finalment, encara que segurament no serà l’última notícia d’aquest tipus, era la germano-xilena Hapag Lloyd –cinquena en volum de transport- la que anunciava que, a partir d’ara, les seues operacions amb Europa es faran des del Marroc.
Aquestes decisions no són casualitat i, de fet, tampoc es pot dir que siguen una sorpresa i queda per veure quan tardarà MSC, beneficiaria de la nova terminal nord que està previst construir, en anunciar una decisió similar. Totes elles responen a l’entrada en vigor de les anomenada Emissions Trading System (ETS), el nou impost europeu sobre emissions del transport marítim i que grava les mercaderies que entren a Europa calculant les milles nàutiques que s’hagen desplaçat. Una taxa que no és ni molt menys simbòlica i que es calcula que pot arribar a suposar fins a deu milions d’euros per vaixell i any.
La mesura afectarà tots els ports europeus, però principalment aquells que tenen bona part del negoci enfocat en el trànsit de contenidors –o siga, mercaderies que es transborden de vaixell a vaixell sense arribar a tocar terra- com és el cas del port de València, on fins al 47% dels contenidors que hi passen són en aquesta modalitat.
De fet, com ja va avançar el Diari La Veu al novembre, la nova mesura europea podria fer reduir a la meitat l’actual trànsit de mercaderies al port de València. Açò no seria sinó una intensificació d’una tendència que ja s’ha començat a notar els darrers anys, amb la posada en marxa d’instal·lacions portuàries molt més grans i amb salaris més baixos a països com Marroc, Algèria o Tunísia.
Les dades que publica regularment el Port de València també assenyalen que, durant els primers nou mesos del 2023, els contenidors que han passat per les seues instal·lacions han caigut un 10% respecte al mateix període de l’any passat. Un 2022, per cert, que ja s’havia perdut un total del 7% del trànsit i, concretament, un 16% del transbordament de contenidors.
Així doncs, al llarg del 2023, amb 4,7 milions de contenidors, les instal·lacions portuàries queden molt lluny dels huit milions que s’havien previst per justificar l’ampliació i fins i tot molt per sota dels 7,5 milions de capacitat màxima. I la tendència és que aquesta xifra encara baixarà més.
Mesura controvertida
L’Autoritat Portuària de València ha presentat al·legacions a la directiva que implementa l’ETS en considerar que l’impost a les emissions «suposarà una pèrdua de competitivitat» i una «reducció del negoci del transbordament».
El director de la Càtedra Valenciaport d’Economia Portuària de la Universitat de València, Vicent Pallardó, explicava recentment al podcast La Nostra Veu, que la mesura suposarà en realitat un increment de les emissions: «les mercaderies estan arribant al port de Tànger, suposa un problema de competitivitat, perquè se’n van fora de ports com el de València i, a més, aquestes mercaderies venen a Europa. Hem de tornar a dur-les en vaixell, amb el cost mediambiental que suposa». Un cost mediambiental al qual cal sumar-hi el precari sistema ferroviari de mercaderies, que obliga a transportar-ne una majoria en camió.
Admès a tràmit el recurs contra l’ampliació
Hui mateix s’ha fet públic que El Tribunal Superior de Justícia (TSJCV) ha admés a tràmit el recurs de la Comissió Ciutat-Port contra l’acord de l’APV per a licitar les obres de l’ampliació nord. Una obra amb una previsió de pressupost de 660 milions. La plataforma ciutadana sol·licita la suspensió cautelar de l’acord, argumentant que es podria arribar a adjudicar unes obres sobre un projecte recorregut. Argumenten que, si els treballs començaren a executar-se i després es tombara l’ampliació als jutjats, la situació comportaria el possible pagament d’indemnitzacions milionàries.
