La jutgessa del cas Assut ha deixat a un pas de judici 38 investigats per la presumpta trama de corrupció vinculada al cobrament de comissions il·legals a canvi d’adjudicacions públiques i operacions urbanístiques. Entre els encausats hi ha l’exvicealcalde de València Alfonso Grau; el cunyat de l’exalcaldessa Rita Barberá, José María Corbín; l’exregidor socialista Rafa Rubio, l’exregidor del PP Jorge Bellver, i l’advocat José Luis Vera.
La causa investiga presumptes comissions il·legals relacionades amb adjudicacions de l’Ajuntament de València i operacions urbanístiques en altres municipis del País Valencià entre 1999 i 2013. Un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil va arribar a xifrar en més de 7,1 milions d’euros els pagaments a càrrecs públics.
Entre les persones contra les quals continua el procediment també hi ha les dues filles i els gendres de Grau; tres nebodes de Rita Barberá; la dona de Rafa Rubio; l’exdirector jurídic de Divalterra José Luis Vera; l’exdirectiu d’Acuamed Joan Navarro; l’exalcaldessa de Xixona Rosa María Verdú, a més de funcionaris, empresaris i advocats.
El despatx de Corbín, en el centre de la investigació
La investigació va començar el 2016 arran d’una denúncia de l’Agència Tributària davant la Fiscalia contra el despatx d’advocats de José María Corbín, cunyat de Rita Barberá. Aquesta denúncia tenia l’origen, al seu torn, en una denúncia anònima.
Segons la resolució judicial, durant la instrucció s’hauria constatat que quasi el 80% dels ingressos del despatx procedien de presumptes comissions il·lícites pagades per sis grups empresarials arran d’adjudicacions o decisions de l’Ajuntament de València o dels seus ens públics, principalment en matèria urbanística.
L’Agència Tributària va detectar també una forta caiguda de la facturació del despatx: dels 1.223.311 euros de negoci declarats el 2007 va passar als 40.205 euros el 2015, any en què Barberá va deixar l’alcaldia de València.
La jutgessa assenyala que el despatx “va ser l’instrument jurídic” per materialitzar el cobrament de les presumptes comissions il·lícites de les empreses adjudicatàries.
Entre 2005 i 2017, la mercantil va declarar més de cinc milions d’euros d’ingressos, mentre que les despeses declarades van ser de 681.784,14 euros i, segons la resolució, va arribar a tindre “com a màxim” tres o quatre treballadors.
Comissions en efectiu i loteria
La resolució situa en 172.000 euros el total de presumptes comissions il·lícites abonades en efectiu a Corbín i destinades a obres executades en un immoble de Xàbia (la Marina Alta).
La magistrada també posa el focus sobre els 360.000 euros que Corbín va ingressar el gener del 2006 i que s’haurien atribuït a un premi de la Loteria de Nadal a la Falla Montortal-Torrefiel. La instructora considera, però, que aquesta operació hauria servit per a ocultar presumptes comissions il·lícites.
Grau i “almenys huit trames de corrupció”
Pel que fa a Alfonso Grau, la jutgessa sosté que durant el període investigat s’ha pogut constatar la seua participació “en almenys huit trames de corrupció” relacionades amb operacions urbanístiques favorables a l’empresari Jaime Febrer i empreses del seu grup.
La magistrada considera que Grau, Febrer i Corbín van constituir “una vertadera associació amb finalitats delictives” relacionada amb operacions immobiliàries tant de l’Ajuntament de València com de l’empresa pública AUMSA, “de tal manera que podien falsejar les adjudicacions d’obra o contractes amb total llibertat”.
La resolució atribueix aquesta capacitat al “control total” de l’Ajuntament per part de Grau i al fet que Corbín “podia actuar lliurement en qualsevol departament” gràcies a l'”empara personal” de la seua dona i de l’alcaldessa Rita Barberá.
Segons la instructora, Febrer abonava a Grau “grans quantitats de diners d’origen ocult i la destinació, perquè no es detectara l’activitat delictiva, es portava a efecte de diferents formes”, algunes de les quals mitjançant familiars directes de l’exvicealcalde.
La jutgessa quantifica en almenys 802.924,12 euros l’increment patrimonial de Grau que considera d’origen il·lícit entre 2004 i 2014.
Rubio i Vera, també a un pas de judici
Respecte de Rafa Rubio, la magistrada sosté que des del 2002 rebia regals de Nadal del constructor Jaime Febrer. El seu nom apareixeria vinculat al de José Luis Vera i tots dos identificats amb les sigles “PSOE”.
La resolució assenyala que, després que Rubio denunciara públicament davant els mitjans una operació urbanística el 2005, la presumpta trama va arribar a un pacte amb ell.
La jutgessa indica que Rubio i la seua dona haurien efectuat 77 ingressos en efectiu en comptes dels quals eren titulars conjuntament, per un total de 197.256 euros entre 2007 i 2013, amb la finalitat presumpta d’ocultar l’origen dels diners.
En el cas de José Luis Vera, la instructora situa la seua activitat principal entre 2007 i 2010. El 98% dels ingressos de la seua societat procedien principalment del grup empresarial de Febrer, del qual hauria percebut, tant com a persona física com jurídica, 1.034.186,36 euros.
La jutgessa també atribueix participació en la trama a l’exregidor d’Urbanisme Jorge Bellver, entre altres qüestions, per haver facilitat presumptament plànols i documentació sobre parcel·les al constructor amb l’objectiu de proporcionar-li avantatge competitiu.
Regals a càrrecs i funcionaris
La resolució descriu igualment una operativa continuada de lliurament de regals per part de Febrer a alts càrrecs i funcionaris de l’administració, “que excedien els usos convencionals a fi d’afavorir, no obstaculitzar o simplement silenciar aquestes persones”.
Entre els obsequis investigats hi ha plomes, rellotges, bessons, vi i accessoris de marques de luxe.
Amb la decisió de transformar les diligències en procediment abreujat, la investigació entra ara en una fase decisiva. Les acusacions hauran de determinar si reclamen l’obertura de judici oral contra els 38 investigats i concretar, en aquest cas, els delictes i les penes que atribueixen a cadascun.
