L’economia de la Mediterrània medieval no va ser exclusivament cosa d’homes. Dones que compraven i venien mercaderies, administraven patrimonis, concedien crèdits, invertien, mantenien xarxes comercials i, fins i tot, dirigien els seus negocis apareixen en la documentació dels segles XIV i XV. Una realitat durant molt de temps poc visible que arriba al monestir de Santa Maria de la Valldigna de la mà de la medievalista napolitana Gemma Colesanti.
La investigadora del Consell Nacional d’Investigacions italià (CNR) protagonitza una nova sessió del cicle de divulgació històrica medieval dedicat a la Corona d’Aragó. La conferència, titulada «Mujeres mercaderes en el Mediterráneo medieval: Caterina Llull, Joana y otras operadoras económicas de Valencia y la Corona de Aragón», tindrà lloc excepcionalment diumenge, 6 de setembre, a les 12.00 hores, a l’almàssera del monestir, ja que fins ara les sessions s’han celebrat dissabte de vesprada.
Caterina Llull, una empresària del segle XV
Entre aquestes dones, hi destaca Caterina Llull, nascuda probablement a Barcelona cap al 1440, que acabaria gestionant una notable activitat empresarial a la Sicília del segle XV.
La seua història ocupa un lloc central en la trajectòria investigadora de Colesanti, qui li va dedicar la tesi doctoral Caterina Llull i Sabastida: una mercatessa catalana nella Sicilia del ‘400, presentada a la Universitat de Girona.
Llull procedia d’una família vinculada als ambients mercantils i administratius de la Corona d’Aragó i estava casada amb Joan Sabastida, oficial de la monarquia destinat a Sicília. Però va ser després de la mort del marit, el 1471, quan va assumir directament la gestió dels negocis familiars.
I no es tractava d’una activitat menor. Caterina gestionava propietats, rendes i privilegis; participava en el comerç del forment sicilià; importava draps de Mallorca i Barcelona; intervenia en operacions de crèdit i disposava d’una xarxa pròpia de factors i agents comercials.
Els seus interessos arribaven també al bestiar, la venda de carn, una taverna i l’allotjament de mercaders i mariners. Igualment, dins dels circuits econòmics de l’època, va participar en la compravenda d’esclaus.
Llibres de comptes i cartes
La documentació estudiada per Colesanti permet reconstruir amb detall el funcionament quotidià dels negocis de Caterina. Els seus llibres de comptes registren compres, vendes, beneficis, assegurances marítimes i operacions compartides amb altres comerciants.
La correspondència conservada revela, a més, una dona coneixedora dels mecanismes jurídics i financers del seu temps: dominava els contractes, les còpies autenticades, els procediments judicials i el valor probatori dels llibres comptables.
Especialment significativa és la relació comercial que mantenia amb la seua germana, establida a Barcelona i encarregada de gestionar una part dels interessos familiars. Totes dues mantenien una correspondència intensa i actuaven amb una autonomia considerable, sense que les seues operacions hagueren de passar constantment per mans masculines.
Les cartes també obrin una finestra a la quotidianitat del segle XV. Al costat dels negocis apareixen enviaments de teles, roba, aliments i regals familiars entre diferents punts de la Mediterrània.
De València a Nàpols passant per Mallorca i Sicília
La conferència, però, anirà més enllà del cas de Caterina Llull. Colesanti abordarà altres dones mercaderes i operadores econòmiques vinculades al Regne de València i al conjunt de la Corona d’Aragó.
La documentació permet trobar dones que es feien càrrec de les empreses familiars després de la mort dels marits, però també dones que figuraven directament com a titulars de negocis, inversions i contractes.
Algunes gestionaven ramats; altres compraven i venien mercaderies, participaven en el transport marítim o intervenien en operacions financeres i lletres de canvi. Les seues activitats connectaven places comercials com València, Barcelona, Mallorca, Càller, Sicília i Nàpols.
Una xarxa que dibuixa una Mediterrània medieval molt més interconnectada i també menys masculina del que tradicionalment s’ha explicat.
Dones invisibilitzades per la historiografia
Colesanti planteja precisament la necessitat de revisar la imatge tradicional que presenta l’economia medieval com un territori reservat als homes. Les dones de determinades famílies mercantils podien aprendre a llegir, escriure i comptar i, segons el territori i les circumstàncies, disposaven de capacitat jurídica per firmar contractes, administrar patrimonis o comparéixer davant dels tribunals.
La conservació desigual dels documents i, sobretot, una historiografia que durant molt de temps no va buscar aquestes protagonistes han contribuït a fer-les pràcticament invisibles en el relat posterior.
La conferenciant és investigadora de l’Istituto di Scienze del Patrimonio Culturale del CNR, a Nàpols, i forma part del professorat del Doctorat Nacional en Heritage Science de la Universitat La Sapienza de Roma. La seua investigació s’ha especialitzat en la història social i econòmica de la Mediterrània baixmedieval i dels territoris de la Corona d’Aragó, així com en la història de les dones, el monacat femení, les confraries, el notariat, els arxius i les humanitats digitals.
La cita de diumenge permetrà així recuperar al monestir de la Valldigna les històries de dones que, fa més de cinc segles, compraven, venien, invertien, prestaven diners i teixien xarxes comercials a banda i banda de la Mediterrània.
La sessió forma part del cicle organitzat al monestir de la Valldigna amb la participació del Grup Harca, la Mancomunitat de la Valldigna i la Generalitat.
