Sabeu? Al Partit Popular (i els seus exsocis de Vox), únics responsables de la multiplicació exponencial de les víctimes i les conseqüències tràgiques d’aquesta riuada, sí que li importen les víctimes… Sabeu per què? Perquè estan en contra «dels Països Catalans».
Qui ens malgoverna, qui desgoverna el País Valencià, aquesta cúpula d’ineptes, tenen el cap fora de la feina, de les seues responsabilitats, en altres llocs, tenen el focus posat en esborrar-nos des de dins, culturalment, socialment i humanament. No saben ni el que porten entre mans, ni com funciona el govern que ostenten, desconeixen completament les eines que disposen, les competències que tenen l’obligació de desenvolupar. O en tot cas tenen entre cella i cella només fer-nos mal.
Fan bandera de la ignorància, es vanaglorien de la descurança que ens professen. Evadeixen tota responsabilitat, girant la cara, culpabilitzant al dimoni, a qui siga, amb excuses de mal pagador.
No coneixen el poble, les poblacions, les realitats, les situacions sobre les quals manen. No coneixen el territori sobre el qual governen, i això és literal. Ni ho coneixen ni volen conèixer-ho, ni procuren rodejar-se de gent entesa, ni l’escolten quan els hi adverteixen.
No tenen vergonya, ni la coneixen, no tenen escrúpols ni se’ls espera. Una banda organitzada, una colla d’inhumans. Finalment, els ha esclatat a la cara, ens ha esclatat a totes les valencianes i valencians, i hem pagat les conseqüències d’aquesta festa de l’abandonament, de la negligència: del crim.
Això sí, només tenen temps per a acorralar el valencià a les escoles i a tot arreu: els molesta. Ah, també troben espai i per a «defensar-nos», per a denunciar i exigir que esborren una pancarta al barri de Gràcia, Barcelona, en què tenen escrit «Països Catalans»…
Són més valencians els catalans, els nord-catalans i les diverses illes Balears que no aquesta gentola que ens «governa».
La solidaritat que mostren, fruit de no tindre al cap fronteres, més enllà de les barreres mentals i les administratives, és sinònim de ser molt més que germans. Esdevé per sentir la desgràcia a la pròpia pell. Perquè saben com se les gasten els energúmens que «hem posat», per acció o per omissió, al Palau de la Generalitat.
Perquè elles i ells ens pensen, perquè som el mateix, mediterranis i tantíssimes coses que ens UNEIXEN EN LA DIVERSITAT. Això es demostra dia a dia. I quan venen aquests moments encara es fa més evident.
I no es tracta de ser més o menys valencians uns que altres. Això va de voler aquest país o, per contra, d’ambicionar el poder sense més ni més, sense cap vocació de servei a les persones ni a la terra que pretens subjugar. Com si foren (ho són) virreis que desconeixen el territori que dominen. Per ells som una regioneta més del «reino». Tabula rasa volen aplicar. La «Província» era un domini dins de l’imperi Romà.
No els preocupa la realitat, la vida de les valencianes i els valencians. Ocupen el lloc del govern, i punt. Això no vol dir governar.
A la manifestació del 9 de novembre veus pancartes que bramen: «ni de derechas, ni de izquierdas: queremos gobernantes que nos protejan». I no falta veritat en la frase. Sempre hem d’estar protegits físicament, i amb tots els drets i llibertats que una democràcia ha de garantir. Bufen uns vents o uns altres.
Però això només passa al món de països idealitzats, aquells que no existeixen en la realitat. En el nostre context, eixa frase, amb el descontentament que mostra tan lícit i argumentat, si no hi ha una base sòlida d’autorganització i lluita, només hi té lloc, entra a jugar amplament, el perill de la dreta i sobretot la ultradreta. Aquests volen acaparar l’atenció en la confusió on es troben tan còmodes, donant solucions puerils a problemes complexos.
Però es coneix (o s’hauria) que en aquest món distorsionat, expressament marejat, on es nega la realitat de les coses i s’imposa, a base de mentides, el que diuen postveritat, on es crea una a mida del que vull pensar, l’únic que pot vetllar per les persones i el territori en què viuen és aquell que s’hi bolca, amb vocació a servir-lo, a servir-les.
Tot això malgrat els errors (de vegades flagrants) i les discrepàncies, que poden ser moltes. Però l’únic capaç de veure la realitat, de prendre partir amb coneixement i aplicant-lo és l’esquerra arrelada.
Després hi haurà persones, contextos i excepcions. A totes dues bandes.
Els únics que poden protegir-nos són aquells que tenen (o intenten acostar-se a) un concepte de país, d’autoestima, d’autogovern, de coneixement del territori, de les eines existents i de com fer-les servir, que tenen intenció de buscar-ne de noves.
Sembla que si ho tens clar, ho tens clar tot. O gairebé tot. Així, a grans trets, és el País Valencià. I si no ho tens clar, doncs això: res.
Si pretens esborrar la cultura de la terra que xafes, la llengua i tot el que comporta, els paisatges, la riquesa natural i cultural que conté, el teixit social, els drets i llibertats de les persones, el progrés en tots els àmbits d’una societat, la qualitat de vida dels pobles i barris: per què no afeblir-ho tot fins que només respire amb dificultat?
No hauria de ser, però aquest tipus de personatges que ens governen fan que l’anterior pregunta derive en altra més greu, si és possible. Una qüestió que naturalment ve a continuació de la manera de fer de «Mazón i sus muchachos/as»: Per què haver de preocupar-se per unes persones que perdran la vida, d’unes vides i cases, d’unes maneres de viure i de guanyar-se la vida que desapareixeran així com avança la riuada?
Hi ha qui també aprofita per fer proselitisme, per confondre i treure rèdit de la ràbia i la impotència que sentim per tot això. És aquest feixisme actual.
Lluny de tota lògica raonable diuen obertament que la culpa la té el fet que existisquen les comunitats autònomes. Afirmen que si tot emanara del centre d’un mateix regne, d’aquest estat «ultratot», aquest desgavell de gestió en què han abandonat literalment a la població, no passaria.
I per anar tancant, destacar sobre la incapacitat, negligència i criminalitat dels governants, tota l’ajuda i la solidaritat de les persones que ha sigut extremadament necessària i que té un valor incalculable. S’ha demostrat una maduresa impressionant i com a éssers humans us estimem amb totes les nostres forces. Gràcies per tot. I gràcies de tot cor.
Però també no deixa de ser cert que amb la DANA, es veu tot el bullit que tenim les valencianes i els valencians al cap per simplement definir-nos. Tenim una bona base humana, però no estem articulats, indefensos sota un sistema que ens ofega, unes administracions desequilibrades i un autoconcepte que ens desorganitza i ens fa perdre les forces per aconseguir millorar les nostres vides i enriquir-les naturalment i culturalment.
Webs, iniciatives de tota classe per ajudar a la gent, a organitzar-se, a denunciar, a canalitzar la solidaritat, a organitzar el desordre del desgovern, a recaptar fons, etc. tenen unes denominacions de tota mena: Terreta, València, Valencia (recordem que aquest nom és el de la ciutat que articificalment denomina la inventada província-domini inventada des del centre Roma-Madrid) o Comunitat Valenciana.
Contínuament hem d’escoltar mentides (postveritats) com que País Valencià és una incorrecció, una invenció, un somni de «pancatalanistes». Mireu això, per favor:
Ací l’única invenció per nomenar-nos, l’única i creada expressament des de Madrid, «Comunidad Valenciana», repetisc.
També el bullit a l’hora d’escoltar himnes musicals que cadascú representa: per ofrenar noves glòries, la muixeranga, al meu país la pluja, etc.
Tot això no és per a res innocent. Diu moltes coses de nosaltres.
En el fons ara sí que és moment de parlar d’autoestima, de coneixement del país, d’autogovern, de governs que es preocupen del País Valencià i de les seues persones.
Al capdavall és tot el mateix, una llengua pròpia, tradicions i manera de fer, d’entendre la vida, conèixer i abraçar la pròpia història, la realitat, conèixer, protegir, gestionar i voler el millor pel nostre país. Tan simple, tan natural, tan raonable i alhora (considerat com a) tan perillós pels privilegis del centralisme i el domini, tornem, del centre que no entén, que no valora ni li interessa: la nostra seguretat i la nostra realitat. No li interessa i, si pot, arrossegarà amb tot, en un grau o un altre.
I atenció, no són els d’allà exclusivament del centre del «reino», és clar que no. Aquesta gent la tenim ací també, principalment, com aquests que desconeixen com funciona el govern que presideixen.
I eixe pensament està dins del cap de molta gent. La gent pot canviar de pensament, això sí.
El focus i el marc de referència l’hem de tindre clar. El focus és el nostre País i la gent que l’habita. El País Valencià.
El marc és el nostre mar, el Mediterrani, i dins d’ell els territoris que compartim molt més que això. Digueu-li com vulgueu: Països Valencians, Catalans, Balears. Tant se val. Reitere: som unitat en la diversitat. Unitat clara que ens articule i ens projecte. I diversitat i riquesa que ens aporte personalitat, respecte i grandesa. No som regions ni dominis d’altres llocs.
Som valencianes i valencians. Des del primer poble, Pilar de la Foradada, fins al Sénia i més al nord. Des d’Ademús o el Cabriel fins al Cap de la Nau o Vinaròs. Tot. Hem de recuperar l’autoestima, empoderar-nos. Fer ús de les competències que tenim, exigir i ampliar a poc a poc i amb decisió el nostre autogovern, els nostres recursos. Sense dubte.
Hem de saber quina referència volem tindre, marcar el propi rumb, preguntar-nos quin ha de ser el nostre horitzó. Ben lluny de Mazons, de Madrids, de Borbons, i també de Vox(os).
Mazón i el seu govern: dimissió i a la presó. President, la pregunta és: a Picassent o a Fontcalent?
