No, el meu objectiu polític no és construir una llista “oberta i inclusiva” i aconseguir que l’espai situat a l’esquerra del PSOE concórrega amb una única papereta. No. El meu objectiu polític és que la majoria dels valencians assolisquen una plena consciència del que significa ser valencià i, en conseqüència, els nostres representants majoritaris defensen els interessos valencians per damunt de tot. Si això s’aconseguix amb eixa llista “oberta i inclusiva” tant de bo, però no és el que hem vist en el passat, on un solitari diputat pogué fer més que han fet posteriorment dos, integrats en una coalició.

L’alternativa política que, se suposa, ha d’aconseguir el meu objectiu és Compromís, però no els veig en camí d’aconseguir-ho. Fora de valoracions subjectives hi ha les dades objectives dels resultats electorals i no són gens afalagadores. Si ens cenyim a les eleccions autonòmiques a la Generalitat Valenciana, ja que són en les que han anat sense la companyia d’altres formacions polítiques que no tenen els mateixos objectius, veiem que en la darrera dècada l’evolució és prou negativa.

En 2015 Compromís trau el seu millor resultat: 456.823 vots, el 12,66% del cens electoral. A la següent elecció, en 2019, perd un poquet, 13.183 vots, el 0,54% del cens electoral i es queda amb el 12,12%. Però en la darrera elecció, en 2023, hi ha una veritable debacle, perd 85.651 vots, el 2,52% del cens, amb el que només manté 357.989 vots, el 9,60% del cens. Eixa pèrdua de 98.834 vots, és a dir, el 21,5% del vot del 2015 crec que s’hauria d’explicar.

Si en compte de constituir una associació amb uns estatuts que permeten als militants elegir una assemblea que la governe, s’han pres les decisions per acords entre les cúpules dels partits de la coalició. Si no s’ha procurat sumar nous membres ni partits i, en canvi, s’ha maltractat i foragitat als militants que prèviament se’ls havia permès incorporar-se directament al projecte. Si el partit amplament majoritari ha fet deixadesa del seu natural lideratge i s’han distribuït per igual els càrrecs i responsabilitats de la coalició. Si després de tants anys han sigut incapaços d’elaborar un relat propi que els diferencie d’altres projectes, per no parlar d’un batlle de la capital, que anava al seu aire. Si, a més d’altres mancances, tot això ha passat no resulta tan estranya la forta davallada del nombre de vots. Amb l’inri de què la pèrdua del control de les institucions valencianes no és atribuïble al company de govern, que no massa, però millorà els seus resultats electorals (en un 1,31%).

Qui té major responsabilitat d’aquest daltabaix és el partit amb més nombre de militants en la coalició, prou més de la meitat, i implantació territorial més elevada, que en huit anys d’estada al Govern de la Generalitat ha estat incapaç d’aconseguir cap de les promeses electorals fetes amb anterioritat: ni finançament just dels valencians, ni inversions de l’estat proporcionals a la població, ni requisit lingüístic per als funcionaris, ni devolució del Dret Foral Valencià (la part civil), ni eliminació de la injusta barrera electoral autonòmica del 5%, ni corredor mediterrani, ni res de res.

En canvi, el que sí que han fet en eixe període és: canviar el nom, eliminant la referència al nacionalisme valencià, (segons em va dir un militant “perquè això no ven”) i, per tant, girant full de la reivindicació dels drets de la nació valenciana; eliminar, des de la Conselleria d’Educació, les prestigioses línies en valencià i la formació lingüística del professorat, deixant-li la feina bruta feta al següent govern antivalencià; a canvi, però, d’adherir-se sense la mínima crítica a totes les bajanades de l’ultraesquerra espanyola.

Després d’una caiguda dels vots tan forta com la darrera el que cal esperar d’un partit, que es diu demòcrata, és una mica d’autocrítica i que l’executiva convoque immediatament un congrés i pose els seus càrrecs a disposició de la militància. Les eleccions autonòmiques van ser el 28/5/2923, el congrés es va anunciar el 4/11/2023, més de cinc mesos després de les eleccions i es va realitzar el 19-20/10/2024, un any i cinc mesos després de les darreres eleccions autonòmiques!, sense haver escoltat entretant cap autocrítica.

¿Què cal esperar d’un partit que es vanta de fer la política de baix cap a dalt, però és incapaç d’escoltar a les associacions que representen la majoria dels seus votants i ni tan sols escolta els seus militants? Partit que no ha fet res per incrementar el nombre de militants, però ha menystingut a vells membres que havien demostrat, amb els seus fets i la seua trajectòria vital, l’adhesió al valencianisme polític. Que es preocupa poc pels col·lectius locals i no oferix als militants els instruments per aconseguir més adhesions al projecte, ni els estimula a fer-ho. Els vots es guanyen al carrer, a este partit només li caldria prendre nota del que fan els nacionalistes gallecs del BNG o els andalusos de Adelante Andalucía, als qui no els fa fàstic el sobiranisme.

Jo desitjaria poder votar una alternativa política que tingués com a primer objectiu revifar la consciència nacional dels valencians, que defenga a ultrança els interessos valencians, en la qual aquests estiguen per damunt dels interessos personals dels seus càrrecs, amb una democràcia interna real i un lideratge potent, que sàpiga que els compromisos electorals s’han de posar per escrit i amb data màxima de realització i si, arribats a ella, no es realitzen cal cessar immediatament la col·laboració, en cas contrari semblaria que els representants estan més interessats a conservar l’ocupació que en defensar el projecte i que, si ha d’anar en coalició, tinga la capacitat d’impregnar-la de valencianisme.

Segurament en les pròximes eleccions aniré a votar amb la pinça al nas, però l’èxit d’una opció valencianista no es pot basar en la por a la ultradreta supercentralista, així és que a les següents autonòmiques si el partit que hauria de representar els meus objectius polítics no ha fet els deures, és a dir, haver fet un congrés en què els que guanyen ho facen pel 95% dels vots, i no siga pel repartiment de càrrecs entre les capelletes, sinó per triar els millors, en el que es restaure el valencianisme i sàpien desempallegar-se de companyies que no tenen els mateixos objectius. Si això no passa, segurament em trauré la pinça del nas i, posats a tirar el vot, com ja he fet moltes vegades anteriorment, ho faça per una altra alternativa que represente millor els meus desitjos.

Més notícies
Notícia: Volem donar veu al Sud, i tu? Amb 200 donacions és possible. Fes-te micromecenes
Comparteix
Dona i agermana't: amb 200 donacions anuals, deduïbles en la declaració de renda fins a 250 euros, incorporarem al nostre equip un periodista del migjorn valencià i editarem La Veu del Sud

Comparteix

Icona de pantalla completa