Arriba el 8 de març, una data en què reivindicar la igualtat i defensar els drets de totes les dones. Arriba, també, un dia per a demostrar que el feminisme és més necessari que mai; perquè sempre que les dones avancem, hi ha qui ens diu que ja hem arribat massa lluny.
Ho sentim en els carrers, ho llegim en les xarxes socials, ho sentim en converses quotidianes. Ho patim, dia rere dia, allà on el masclisme intenta robar-nos els nostres drets, allà on el masclisme vol fer-nos retrocedir.
Ens diuen que ja està bé, que la igualtat és una realitat consolidada, que continuar mobilitzant-nos és exagerat i que ja no és necessari; i no és una situació nova ni sorprenent. Al llarg de la història, cada avanç en drets per a les dones ha anat acompanyat de la mateixa acusació: heu anat massa lluny. Els ho van dir a les primeres que van exigir el dret al vot, a les que reclamaven accedir a la universitat o ocupar càrrecs de responsabilitat, a les que van lluitar per poder decidir sobre el seu propi cos. Sempre hi ha hagut qui ha considerat que la lluita per la igualtat no era necessària.
El que realment incomoda no és que el feminisme haja arribat massa lluny, sinó que haja arribat prou lluny com per a qüestionar privilegis que durant segles s’havien considerat normals. Quan les dones ocupem espais de poder, quan denunciem la violència masclista, quan exigim corresponsabilitat o reclamem educació afectivosexual, el que fem és reivindicar la nostra llibertat i els nostres drets.
I, per això, ara i sempre és imprescindible el feminisme. Observem com l’extrema dreta avança al País Valencià i arreu del món, una dreta que no amaga la seua voluntat d’atacar els nostres drets. Neguen les violències masclistes i afirmen, sense cap vergonya, que els homes són els veritables discriminats. Escampen el seu odi i ataquen a les dones que lluitem per la igualtat, perquè saben que el feminisme és el moviment més útil per fer front al seu feixisme.
Perquè pensar que els drets aconseguits són irreversibles és un error. Sabem que cap avanç està garantit si no estem disposades a defensar-lo i a seguir avançant. Les joves hem crescut amb referents feministes i amb drets que les nostres mares i iaies no van tindre, però també veiem com alguns d’aquests drets es qüestionen o es buiden de contingut.
Aquest 8M torna a ser un dia de reivindicació col·lectiva que ens recorda a totes que la igualtat real encara no existeix. Un dia per a combatre els discursos que ens diuen que les feministes hem anat massa lluny. Un dia per demostrar que el feminisme és la millor eina perquè el País Valencià avance en drets i per a fer una societat més democràtica.
Ara no és el moment de rendir-nos, perquè els qui volen fer-nos retrocedir no s’han rendit ni es rendiran. No és el moment de quedar-nos en casa ni d’assumir que ja està tot fet. És el moment de consolidar el que hem aconseguit i d’avançar en allò que encara queda pendent. És el moment de continuar mobilitzades i de defensar, amb determinació, que la igualtat no és negociable.
Si alguns ens diuen que hem arribat massa lluny, com sempre ens han dit, és perquè anem pel bon camí. Per això, no ens rendirem. Per això, seguirem avançant per a fer possible un País Valencià feminista.
Àfrica Vercher és secretària d’organització de Joves PV – Compromís.
