Els carrers de València s’han omplit de morat aquest diumenge a la vesprada amb les dues manifestacions amb motiu del Dia Internacional de la Dona. Totes dues convocatòries s’han realitzat de manera separada, com en els últims anys, organitzades per la Coordinadora Feminista i la Assemblea Feminista, i han coincidit a condemnar la violència contra les dones i el negacionisme de la xacra que suposa la violència masclista, així com a exigir una igualtat i coresponsabilitat “real”.
La manifestació de la Coordinadora ha partit de la Porta de la Mar i recorre el centre de València per a finalitzar en la plaça de la Reina, sota el lema ‘Democràcia, sense feminisme = barbàrie’. Per part seua, la marxa de la Assemblea ha eixit, com és habitual, des de la porta del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Sapadors i finalitzarà en la plaça de la Marededéu, amb el lema ‘Els transfeminismes defensem la vida’.
Durant la manifestació de la Coordinadora Feminista, un grup de persones ha marxat amb les cares tapades per caretes blanques com a símbol de protesta per les dones assassinades víctimes de violència masclista, alguna cosa que han il·lustrat amb una pancarta que recopila noms i històries de dones assassinades en les quals assenyalaven al seu agressor.
S’han escoltat consignes com a “tranquila, hermana, aquí está tu manada”; “no som histèriques, som històriques”; “si toquen a una ens toquen a totes”; “dona: ni submisa ni devota, et vull lliure, bufona i boja”; “no quiero tu piropo, quiero tu respeto”; “som el crit de les quals ja no estan”; “i la culpa no era meua, ni on estava ni com vestia”, “a baix el patriarcat”, o “no son arrebatos, son asesinatos” .
També s’han vist pancartes amb lemes com ‘Força de dones’, ‘No a la mercantilització del cos de les dones’ o ‘Juntes i organitzades som imparables’, així com cartells amb frases com “la llibertat s’aprén exercint-la”; “si el meu gos entén el no, tu també pots”; “la desigualtat social és més violenta que qualsevol protesta”.
Els drets de les dones, “en crisi”
Entre les representants del col·lectiu feminista, Bárbara Peris ha defensat la necessitat de reivindicar, com cada 8M, els drets civils i polítics de les dones perquè “a nivell internacional estan en crisi” i “és més important que mai mantindre les mobilitzacions”.
Una altra de les representants del moviment, Èlida Puig, ha exigit una “coresponsabilitat real” en tots els àmbits de la vida, a més de la necessitat de posar “fi a la bretxa salarial” i de proclamar “no a la guerra” davant els atacs dels Estats Units i Israel sobre Orient Mitjà.
Després d’assenyalar que “les guerres formen part del sistema patriarcal”, la també portaveu del col·lectiu Puri Liétor ha proclamat sobre el conflicte a Orient Mitjà: “Ja n’hi ha prou d’aquesta bogeria. Les dones posem la nostra vida en risc per a parir als soldats i als qui estan sota de les bombes”.
D’altra banda, han titllat de “disbarat” la nova estratègia contra el tràfic aprovat divendres passat pel Consell, ja que veuen necessari impulsar-ne una altra per a “abolir el sistema prostitucional”, i han exigit “passar del paper a la realitat” en la lluita contra la violència masclista i combatre el negacionisme d’aquesta xacra.
Durant la marxa han participat autoritats com la ministra de Ciència i secretària general del PSPV, Diana Morant; la delegada del Govern, secretària d’Igualtat del PSOE i líder del PSPV de València, Pilar Bernabé, o la diputada de Compromís en el Congrés, Àgueda Micó.
“Un món en guerra mai podrà ser un món en igualtat”
En el manifest, les representants de la Coordinadora han remarcat que “condemnen el totalitarisme misogin a l’Afganistan, l’Iran i Nicaragua, així com les guerres a Ucraïna i al Sahel”, a més de llançar “un crit especial per Palestina, on les dones pateixen una doble violència: l’ocupació i el patriarcat. Un món en guerra mai podrà ser un món d’igualtat”.
Així mateix, han acusat l’Ajuntament de València de “desmantellament de les polítiques públiques d’igualtat” i al Consell d’un “retard injustificable de quasi tres anys en la renovació de l’II Pacte Valencià contra la Violència Masclista”. Han reclamat la “derogació immediata del fraudulent decret de convivència” en els centres educatiu, un tractament informatiu “rigorós i específic” de la violència masclista en À Punt
Finalment, han recordat a les dones valencianes que, després de la dana, “van sostindre la recuperació familiar i comunitària mentre el Consell es replegava en si mateix i construïa relats per a diluir la seua enorme responsabilitat política”. “Exigim responsabilitats clares i concretes: Mazón a presó i Consell, dimissió”, han conclòs.
Marxa de l’Assemblea Feminista
En la manifestació de l’Assemblea Feminista s’han llegit cartells com “ni oprimides ni opressors”, “contra la guerra imperialista”, “cap és lliure fins que totes ho siguem”, “normalitzem la sang menstrual, no la de l’imperialisme patriarcal”, o “vull veure el nostre nom en articles científics, no en cartells de l’has vista?”.
Al llarg del recorregut, en aquesta marxa s’han escoltat proclames com “cap dona és il·legal”, “si toquen a una, ens toquen a totes”, “l’estat opressor és un mascle violador”, “ens maten i ens violen i l’Estat no fa res” o “quina barbaritat, la mare d’Abascal no va poder avortar.
Entre les portaveus de l’assemblea, Núria González ha posat l’accent a criticar la violència de “guerres i invasions completament il·legals” i el seu impacte en el feminisme i el transfeminisme. Una altra representant, Raquel Sorribes, ha assenyalat que el moviment feminista és divers i “per això hi ha diverses manifestacions”, al mateix temps que ha exigit “prendre mesures” davant la xifra de dones víctimes de violència masclista.
Katy Trujillo, de l’Associació Dones, Veus i Resistència, ha denunciat una “narrativa en contra de tots els drets de les dones” i “una onada molt forta i reaccionària” a nivell internacional. “Hem de mantindre’ns fermes”, ha reivindicat.
En el seu manifest, l’Assemblea Feminista ha condemnat “els discursos d’odi que justifiquen les guerres imperialistes” i el “feixisme impune que s’estén per tot el món com una taca d’oli”. A més, ha celebrat la “victòria política històrica” amb la regularització de la situació de les persones migrants a l’estat espanyol.
