Amb poc menys de 2.500 habitants, Morella va ser una de les grans sorpreses de la nit electoral del 28-M. La caiguda del Botànic i l’onada blava, però, van tapar mediàticament el que és una autèntica revolta cívica i democràtica que està gestant-se des de l’anterior legislatura i que ja comença a desbordar fins i tot l’estricta comarca dels Ports i avança pel Maestrat.
«Ens ha sorprès i no –explica a Diari La Veu Bernabé Sangüesa, cap de llista dels Independents per Morella i un dels possibles nous alcaldes de la població-. És cert que a Morella el PSPV té molt de suport, però quan vam veure la resposta a la campanya, ja vam començar a intuir un resultat similar. Potser no llevar la majoria als socialistes, com al final ha passat, però sí un bon resultat».
Sangüesa explica amb molta tranquil·litat açò de «llevar la majoria als socialistes», però cal recordar que el PSPV ha governat Morella en els darrers 32 anys, durant els quals ha teixit una extensa xarxa clientelar que li ha donat un poder absolut al poble durant dècades. Fins al punt que, al 2019, superaren el 70% dels vots. Un poder que a la darrera legislatura s’afegia a la diputació i la Generalitat. «Arribava a ser asfixiant», explica un altre veí que tampoc vol donar el seu nom.
De fet, la creació dels Independents per Morella no ha estat una tasca fàcil. Un veí del poble explica amb molta ironia com el projecte va gestar-se «amb total clandestinitat, si hagueren anat a fer un grup armat s’haurien amagat menys». La por no estava infundada. Ara, entre el veïnat s’expliquen històries d’amenaces i represàlies per donar suport a la nova candidatura, amb actes com la no renovació del contracte del lloguer o de no aconseguir un permís per al negoci. «Hi havia molta gent molt cansada de les formes caciquils socialistes, perjudicades per no seguir-los el joc i aquestes formes, en bona mesura, han estat l’origen de la seua força, però també del descontent que explica els actuals resultats», explica la mateixa font.
Sangüesa és molt més discret i es limita a assegurar que «els resultats demostren que calia un nou partit a Morella i que havia de ser una força ciutadana independent, per tal de fugir de les etiquetes i agrupar diferents sensibilitats», per això, el candidat també recorda que «no som una força antisocialista ni antiXimo Puig, com les lectures que han volgut donar alguns mitjans. La nostra aparició i resultat respon a dinàmiques purament municipals». Fins i tot, capítols com l’assetjament a Francis Puig durant la campanya per part d’aparells mediàtics de l’extrema dreta han provocat molt de rebuig entre un veïnat amant de la tranquil·litat i que no se sentia gens còmode amb aquest espectacles.
En canvi, el fet que potser sí que ha tingut més impacte ha estat l’aprovació d’una nova macroplanta de plaques solars amb una extensió total de 1.490 hectàrees, en uns terrenys propietat de dos càrrecs socialistes de la comarca, tal com va publicar La Directa pocs dies abans de les eleccions. Precisament, l’oposició als grans projectes energètics que amenacen el paisatge i l’economia dels Ports és un dels punts principals de la campanya d’Independents per Morella.
La revolta s’estén
Dels 13 municipis en què està dividida la comarca, n’hi ha cinc –Cinctorres, la Mata, Herbers, Todolella, Villores- governats per candidatures ciutadanes. Per contra n’hi ha quatre del PP –Castellfort, Palanques, Portell de Morella i Sorita- i tres del PSPV –Olocau del Rei, Forcall i Vallbona. A l’espera de saber què acabarà passant a Morella, les candidatures ciutadanes són ja la primera força a la comarca. I ja comencen a estendre’s fora. A Castell de Cabres, al Baix Maestrat, però fent frontera amb els Ports, el municipi més xicotet del País Valencià, una altra candidatura independent s’ha fet amb la victòria a les eleccions.
«Hem vist el que va passar a Cinctorres, on han fet política de carrer i en contacte amb la ciutadania i òbviament ens ha inspirat», reconeix Sangüesa. L’Agrupació per Cinctorres ha aconseguit revalidar i ampliar encara més la seua majoria, fins a obtenir cinc dels set regidors d’aquest municipi de 400 habitants. «Jo pense que és una qüestió més generacional que política –explica un periodista que coneix de prop aquest municipi-, ja que a l’agrupació s’hi sumen tant famílies més conservadores com altres comunistes de tota la vida. Però són gent jove, que s’ha quedat o tornat al poble, amb altres idees i també perquè l’electorat més fidel al PSPV s’ha anat morint.
Un nou tarannà molt més transparent, i que es deu només als veïns i no a cap estructura partidista, és cada volta més hegemònic als Ports. Serà un avanç dels temps que venen?
