L’Ajuntament del Campello (l’Alacantí), governat pel Partit Popular, es troba immers en una controvèrsia per la gestió del departament d’Urbanisme i la falta d’accés de l’oposició a la documentació municipal. El grup d’Esquerra Unida-Unides Podem (EU-UP) ha presentat un recurs de reposició contra la decisió de l’alcalde, Juan José Berenguer (PP), de denegar-li la consulta dels expedients analitzats en una auditoria interna que ha revelat que 6.699 dels 9.032 procediments urbanístics examinats continuen sense resoldre.
L’auditoria, que abasta el període comprés entre el 2013 i el 2025, posa de manifest que el 74,2% dels expedients revisats estan pendents de resolució. Tanmateix, el govern municipal només ha facilitat a l’oposició les dades generals de l’estudi, sense permetre-li examinar individualment els procediments. Esta circumstància ha provocat una nova confrontació política al consistori, ja que EU-UP considera imprescindible accedir a la documentació per a determinar les causes dels retards i comprovar si s’han produït caducitats o prescripcions d’infraccions urbanístiques.
L’alcalde, que també dirigeix l’àrea de Territori i Habitatge, ha justificat la negativa argumentant que la informació sol·licitada té caràcter “auxiliar”. Per contra, la coalició d’esquerres sosté que els registres constitueixen la base documental de l’auditoria i que impedir-ne la consulta limita les funcions de control i fiscalització que corresponen als representants municipals. Per això, ha sol·licitat la nul·litat de ple dret del decret de l’alcaldia que denega l’accés a les dades.
Anys d’expedients acumulats i advertiments dels tècnics
La situació del departament d’Urbanisme fa anys que genera queixes. Segons EU-UP, des que Berenguer va assumir directament les competències de l’àrea el 2019, set tècnics diferents han ocupat la direcció del servei de Disciplina Urbanística, quatre dels quals durant els últims dos anys i mig. La coalició considera que esta rotació ha provocat inestabilitat en la gestió, canvis de criteri i retards en la resolució dels procediments administratius.
La preocupació també havia arribat als responsables tècnics municipals. Un informe de l’octubre del 2025 advertia d’una situació qualificada de “totalmente insostenible” i assenyalava l’existència de 9.039 expedients oberts a 30 de setembre d’aquell any. Davant d’esta situació, l’Ajuntament va intentar contractar una auditoria externa per 14.999 euros més IVA, però el procediment va quedar desert. Finalment, el desembre del 2025, l’alcaldia va ordenar que la revisió es duguera a terme amb mitjans propis.
Els resultats de l’auditoria, coneguts el setembre del 2026, van confirmar l’acumulació de milers de procediments. Entre els expedients pendents figuren tramitacions que esperen informes tècnics o jurídics, altres que requerixen documentació dels interessats i procediments que podrien presentar problemes de caducitat o prescripció. Això no significa que tots els expedients siguen infraccions urbanístiques ni que hagen superat els terminis legals, una circumstància que precisament reclama comprovar l’oposició.
La falta de resolució dels procediments sancionadors també podria tindre conseqüències econòmiques. Les dades publicades anteriorment mostren que la recaptació municipal per sancions urbanístiques va passar de 76.335 euros el 2019 a zero euros el 2022. No obstant això, sense conéixer els expedients concrets, no es pot determinar quina part de la disminució respon a possibles prescripcions, a una menor detecció d’infraccions o a altres circumstàncies.
El Síndic de Greuges ja havia advertit l’Ajuntament
La polèmica té antecedents en les intervencions del Síndic de Greuges. La institució havia rebut diverses queixes relacionades amb la falta de resposta municipal a les peticions d’informació sobre expedients de restauració de la legalitat urbanística sense resoldre. Les reclamacions es remunten, almenys, al 2021 i van donar lloc a diferents actuacions del defensor del poble valencià.
En una resolució del 31 de març del 2025, el Síndic va recordar a l’Ajuntament l’obligació de facilitar als regidors la informació necessària per a exercir les seues funcions de representació i control polític. Posteriorment, el 13 de maig, va tancar la queixa número 202500687 i va deixar constància de la falta de col·laboració municipal. El consistori figura, per este expedient, en la relació d’administracions no col·laboradores de la institució.
A més, el 26 de juny del 2025, el ple municipal va aprovar una moció presentada per EU-UP que instava l’alcalde a facilitar als grups polítics l’avaluació del servei de Disciplina Urbanística i el llistat de les infraccions pendents de resolució. La iniciativa va rebre el suport del PSPV-PSOE, Compromís Per El Campello i els regidors no adscrits, mentre que el PP hi va votar en contra i Vox es va abstindre.
Ara, el portaveu d’EU-UP, Pedro Mario Pardo, considera que el govern municipal continua impedint l’accés a una informació essencial. Segons ha manifestat, la formació necessita saber quins expedients corresponen a llicències sol·licitades per particulars, quins estan relacionats amb infraccions greus i quins podrien haver prescrit després d’anys sense una resolució administrativa.
“Els expedients no són propietat de l’alcalde, sino de tot el poble”, ha afirmat Pardo, que defensa el dret dels representants públics a examinar la documentació i ha anunciat que continuarà reclamant-la.
El nou recurs situa el conflicte en el terreny del dret d’accés a la informació municipal. Mentre l’alcaldia manté la negativa a facilitar la base de dades de l’auditoria, EU-UP reclama conéixer el contingut dels procediments per a determinar si els retards han perjudicat la ciutadania, han comportat la pèrdua d’ingressos públics o poden exigir l’adopció de mesures per a recuperar el funcionament ordinari del departament.




