Mercedes Álvarez, la dona de José Luis Olivas, expresident de Bancaixa i expresident de la Generalitat Valenciana, ha admès davant el jutge, en una causa en la qual està acusada al costat del seu marit i l’empresari Vicente Cotino, que va signar, a instàncies de la seua parella, un informe per a l’Agència Tributària cinc anys després de la data que constava en el document.
Així, malgrat que en el document constava la data de l’any 2008, ella ho va signar en 2013, segons ha declarat en el Jutjat penal número 6 de València, on s’ha assegut en el banc dels acusats al costat del seu marit i de Vicente Cotino, nebot de l’expresident de les Corts Juan Cotino. Per a ambdós, la fiscal demana una pena de tres anys de presó per un delicte fiscal i un altre de falsedat documental. No obstant açò, el ministeri públic, qui inicialment també va acusar la dona d’Olivas, al final la va deixar fora del procediment en què està per haver sigut acusada per l’Advocacia de l’Estat.
El cas que es jutja es remunta a l’any 2008, quan Vicente Cotino va pagar 580.000 euros (IVA inclòs) a la societat Imarsol -de la qual eren propietaris Olivas i la seua dona- per la venda d’uns actius d’una empresa eòlica, ‘Projectes Eòlics Valencians SA’, i pels quals Cotino es va desgravar la factura, cosa que va causar un perjudici a Hisenda de 150.000 euros, segons Fiscalia.
L’acusació sosté que aquests treballs d’assessorament d’Olivas a Cotino no van existir i que els diners abonats es tractava d’una “liberalitat” que en cap cas podia ser considerat una despesa deduïble en l’Impost de Societats. Olivas va justificar aquests treballs davant Hisenda, entre altres documents, amb un informe de tres pàgines signat per la seua esposa, amb data 23 d’abril de 2008.
L’informe portava per títol ‘Operació Parcs Eòlics Valencians’. Sobre aquest text, Olivas, qui està imputat a Madrid per la fallida de Banc de València, ha explicat que era una espècie de “guió” que va utilitzar per a portar les seues negociacions amb el president d’Iberdrola en la venda d’actius, que finalment va adquirir Endesa.
“Em van ajudar per a fer eixe informe. Jo no sóc especialista en energia eòlica i necessitava un guió per a saber regir-me”, ha puntualitzat. Després, li va demanar a la seua dona que ho signara perquè “ella era administradora –d’Imarsol- igual que jo. Li ho vaig demanar perquè ho vaig considerar oportú, però no perquè jo tenia alguna incompatibilitat amb el que estava fent”, ha declarat.
La dona, qui ha indicat que és farmacèutica i que no sabia res d’energies renovables, ha assenyalat que va rubricar aquest document perquè li ho va demanar el seu marit i ho va fer al gener o febrer de 2013. Aleshores, l’advocat de l’Estat li ha insistit en si va signar el document -amb data de 2008- en plena investigació fiscal, a la qual cosa ha respost: “A mi em va dir el meu marit que ho fera llavors”.
Prèviament a la declaració de la seua dona, tant Olivas com Vicente Cotino han negat qualsevol tipus de frau. En concret, Olives ha defensat que va cobrar per fer un treball d’assessorament que era compatible amb el seu càrrec de president en Bancaixa i com a conseller d’Iberdrola. Aquesta operació, ha dit, era “beneficiosa” tant per a mateix Cotino com per a Bancaixa i Iberdrola.
L’operació se centrava en la venda de participacions de Projectes Eòlics Valencians SA–accionarada per Endesa (55%), Sedesa (25%) i Bancaixa (20%)– a Iberdrola, encara que finalment les va adquirir Endesa. En concret, Cotino, amo de Grup Fiscal Asedes Capital SL, al qual pertanyia Sedesa, li va demanar a Olivas que l’ajudara a vendre el 25% d’actius a la companyia elèctrica. A canvi, i si s’obtenia una plusvàlua de 39 o 40 milions, li va oferir pagar-li 500.000 euros més IVA.
Sobre aquest tema, Olivas ha defensat que va realitzar aquest assessorament a Cotino, va fructificar la venda i, per aquest motiu, va cobrar els 500.000 euros a través d’Imarsol. Va aprofitar el seu treball per a intentar vendre també a Iberdrola el 20% d’accions de Bancaixa: “Jo defensava els interessos de Bancaixa i de Cotino, perquè parlàvem d’un total del 45% de l’accionariat. I per a ser sincers, també els interessos d’Iberdrola, perquè Iberdrola volia tenir un parc eòlic en la Comunitat”.
“Actuava -ha agregat- per a fer un favor a Bancaixa, perquè tampoc tenia cap obligació. Jo era un executiu i volia fer un favor a Bancaixa per la meua situació. I també actuava en nom de Cotino perquè em va fer un encàrrec. Treballava per a Cotino i ajudava a fer una operació beneficiosa per a Bancaixa, que obtindria una plusvàlua de 39 milions d’euros i s’estalviava la intervenció d’un intermediari”, ha insistit.
Una “comissió”
Per la seua banda, Vicente Cotino ha coincidit en la seua versió amb Olivas i ha explicat que va recórrer a Olivas en plena crisi i després de realitzar unes gestions en 2007 per a vendre els actius de l’empresa eòlica i no aconseguir-ho. En eixe moment es va plantejar -ha dit- la possibilitat que Iberdrola estiguera interessada en la compra dels actius de Projectes Eòlics perquè estava instal·lant la seu al País Valencià i volia participar en projectes d’energia. Per aquest motiu, ha insistit, va contactar amb Olivas.
A Olivas li va transmetre -segons ha dit- el seu interès per a obtenir liquiditat amb la venda d’accions i li va demanar ajuda per a vendre-les “a un preu al més alt possible”. “Li vaig dir -ha afegit- que Iberdrola era una oportunitat, que m’agradaria que poguera fer la gestió i tancar un acord”. Li va proposar llavors pagar-li una “comissió” de 500.000 euros més IVA si arribava a aconseguir una plusvàlua entre 39 i 40 milions d’euros. I com finalment van aconseguir uns 39,3 o 39,7 milions d’euros, li va pagar pels seus serveis.
Cotino ha explicat que va pagar els seus impostos de la plusvàlua dels 39 milions d’euros i ha negat que pactara amb Olivas una factura falsa per a desgravar-se diners: “Açò no tenia sentit”, ha postil·lat. “Jo anava tenint converses amb Olives i m’explicava com anava tot. Jo em vaig mantenir al marge fins que em va arribar la notificació amb l’oferta. Vam proposar a Endesa la part de renovables, ho van mirar, ho van consultar amb els seus superiors i una setmana després ens van acceptar l’oferta”, ha matisat.
Després d’açò, Olivas els va emetre la factura i li la van abonar en dos pagaments, a l’agost i al setembre, per aconseguir-li un preu “per sobre del mercat”, entorn d’un 8 o un 10%. “A mi d’on venia la factura em donava el mateix -era d’Imarsol-. La factura es va lliurar en el departament financer i quan cobràvem nosaltres, cobrarien ells”, ha dit. “No recorde si em va donar ell la factura o la van enviar a l’oficina. Jo normalment amb Olivas em trobava a l’Hotel Westin on parlàvem del negoci i d’altres afers que teníem conjuntament”, ha relatat.
