La decisió rebutja el recurs interposat per la Generalitat contra la resolució del Tribunal Superior de Justícia valencià que també donava la raó al grup de l’oposició en exigir els contractes amb les empreses que apareixien en l’acte que va dictar Baltasar Garzón.
La portaveu adjunta de Compromís Mónica Oltra ha destacat la importància d’aquesta resolució judicial, perquè “obri una línia de jurisprudència nova” que ja no considera que la denegació de determinada informació siga “una qüestió política que s’ha de solucionar en les urnes”. La sentència, que també condemna la Generalitat al pagament de 2.000 euros en despeses, confirma que amb la negativa de l’aleshores vicepresident segon del consell i conseller d’economia, Gerardo Camps, a facilitar la informació sol·licitada es va produir una “vulneració del dret a participar en la política”.
Els diputats de Compromís que van sol·licitar aquests contractes “no cercaven una resposta a una qüestió política general sinó informació necessària per a emprendre altres iniciatives de control sobre eixe govern”, per la qual cosa considera que es vulneren drets fonamentals recollits en la Constitució. “El secret sumarial al·legat en termes ben indeterminats no és raó que justifique la negativa a facilitar dades d’uns contractes administratius que res diuen del procés penal, ja que li són previs i no tenen per si mateixos caràcter secret sinó tot el contrari”, explica.
El Suprem recrimina a la Generalitat que en cap moment del procediment judicial explica “de quin secret es tracta ni de per què s’hi ha de veure afectada”, i assenyala que s’ha limitat a fer “unes consideracions generals sobre el secret i sobre la seua utilitat per a impedir filtracions i evitar judicis paral·lels”.
Nega que facilitar-los la informació sol·licitada puga implicar l’existència de cap judici paral·lel i sosté que l’existència d’un procés penal no és ‘obstacle’ perquè els parlamentaris controlen l’acció del govern. Així, conclou que el consell “va incomplir la seua obligació de facilitar la informació que li havien demanat ja que no hi havia raons fundades en dret que empararen la seua posició i, per tant, va incórrer en una infracció de la Constitució”.
Oltra, qui ha expressat la seua satisfacció per la sentència, ha destacat que aquesta esdevé un precedent que pot afectar els quatre recursos que tenen presentats davant el TSJCV per la negativa de la Generalitat de facilitar-los informació sobre l’informe que va servir de base a l’ERE de RTVV, estudis demoscòpics, el cànon de la Fórmula 1 i d’un pla per a la millora d’instal·lacions educatives.
