La web de la Sindicatura de Greuges incorpora des d’aquest dimarts un apartat d’administracions no col·laboradores on qui vulga pot comprovar les que no compleixen amb les obligacions, amb l’objectiu d’«estendre el control social», que no incórreguen en criteris antidemocràtics i que «tothom sàpia quines són».
«Nosaltres no perseguim les administracions, el nostre paper és cridar-los l’atenció sobre el seu funcionament: la nostra tasca va de democràcia i eficàcia», ha manifestat el síndic, Ángel Luna, després d’anunciar aquesta iniciativa en la comissió de Peticions de les Corts.
El nou registre d’entitats no col·laboradores suma de moment un total de setanta-huit: seixanta-set locals, sis autonòmiques i cinc d’una altra naturalesa. Entre elles figuren els ajuntaments de les tres capitals de província i les conselleries d’Igualtat, Educació, Justícia, Habitatge, Política Territorial i Hisenda.
Durant la compareixença, Luna ha repassat l’últim informe anual de la institució, que ja va presentar a finals de març, i ha avançat que enguany ja s’han obert 15 queixes d’ofici i han augmentat lleument les relacionades amb la gestió de la dependència o les necessitats especials d’estudiants no universitaris.
Alcaldes que neguen la informació a l’oposició
Les xifres de la primera meitat del 2022 llancen un augment significatiu de les queixes presentades per polítics de l’oposició en ajuntaments «de tota mena», la qual cosa demostra, a parer seu, que hi ha «alcaldes que pensen que la informació que tenen als municipis és de la seua propietat». «Si continuem amb aquesta deriva, soscavem les arrels de la democràcia», ha avisat.
En general, el síndic ha reiterat que les administracions estan «quasi al límit» i ha demanat una «reflexió» sobre els mitjans humans i tècnics dels quals disposen i la seua «dedicació», especialment quan se superposen les competències autonòmiques i les locals en alguns procediments. «Són un transatlàntic al qual costa molt canviar de rumb», ha il·lustrat.
Davant aquesta situació, ha advocat perquè els funcionaris tinguen un «plus de dedicació» i més flexibilitat perquè treballen «en els problemes i en les àrees on se’ls necessita», agilitzant els procediments en pro de la ciutadania i simplificant l’ús de les noves tecnologies. Tot això «pensant que les coses venen mal dades i les pagarem entre tots», ha alertat en al·lusió a les conseqüències de la guerra d’Ucraïna.
També ha insistit que «no és acceptable» el retard de la renda valenciana d’inclusió, que la Conselleria d’Habitatge no pot obligar els ciutadans a fer tràmits per internet i que falta atenció telefònica per als majors en l’àmbit sanitari: «No hi ha res més dur que no tindre a ningú a l’altre costat al telèfon».
«Ja veurem qui paga les pensions del futur»
Després de les intervencions dels diputats, en resposta a Vox i a la pregunta sobre queixes relacionades amb violència de gènere o menors estrangers no acompanyats, Lluna ha recordat a aquest partit que «la violència està on està i la discriminació està on està». «Que no ho vulguen veure és una altra cosa», ha etzibat.
«No posaré en dubte que menors de tota mena cometen delictes, d’ací i de fora, però tant de bo vingueren molts més, perquè tenim un dèficit de natalitat terrible. Ja veurem qui paga les pensions del futur», ha abundat rebutjant el «discurs de criminalització» d’aquest partit, «incompatible amb el credo cristià que diuen tindre».
