El president de la Generalitat, Ximo Puig, i la consellera d’Habitatge, María José Salvador, han presentat aquest dilluns l’avantprojecte de llei de la Funció Social de l’Habitatge, un text que busca “fer realitat allò que diu la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, que és el dret a l’habitatge, i avançar en la via de l’objectivació d’aquest dret”, segons ha explicat el cap del Consell.
L’avantprojecte de llei, que serà aprovat pel ple del Consell del pròxim 16 de març, té per objecte “fer efectiu el dret a un habitatge assequible, digne i adequat” a persones que s’han vist afectades per un desnonament o per impagament del lloguer i que compleixen els requisits de la llei.
Entre altres mesures, i en alguns casos de desnonaments, el text preveu que en el cas que l’entitat financera es negue a formalitzar un contracte de lloguer amb opció a compra i, per tant, l’habitatge habitual es quede sense ocupants, la Generalitat Valenciana podrà iniciar un procediment expropiatori per interès social i necessitat d’ocupació, per un termini màxim de tres anys durant els quals l’habitatge es posarà a disposició dels seus ocupants.
“No és una llei expropiatòria, sinó per a activar el dret a l’habitatge, i les mesures de caràcter disciplinari no són l’objectiu fonamental”, ha remarcat el president Puig. En aquest sentit, el cap del Consell ha precisat que si bé l’avantprojecte té “mesures de caràcter disciplinari que són necessàries” és una llei “que vol provocar l’impuls i promoció de l’habitatge i vol ajudar a la rehabilitació i l’economia”. Ximo Puig ha afegit que es tracta d’una nova política de l’habitatge “no basada en l’especulació, sinó en les persones”.
En termes semblants, la consellera Salvador ha emmarcat aquest projecte de llei en l’Acord de Botànic (pacte de govern entre PSPV, Compromís i Podem) i amb el canvi de paradigma que suposa “passar de l’habitatge com un bé de luxe a un bé al servei de l’interès general”.
Per a garantir el dret a l’habitatge, l’avantprojecte estableix que la Generalitat dotarà els pressupostos de fons econòmics per a consolidar, ampliar i millorar el parc públic d’habitatges. La Conselleria d’Habitatge desenvoluparà un pla plurianual de rehabilitació i ampliació del parc públic, que inclourà també l’adaptació d’un 10% dels habitatges per a persones amb diversitat funcional .
Davant processos de desnonament d’habitatge habitual, per impossibilitat de fer front al pagament de les càrregues hipotecàries o de lloguer, es posaran en marxa mesures que possibiliten la continuïtat a l’immoble, encara que aquestes mesures, com se solapen amb altres adoptades per la legislació estatal (llei de segona oportunitat), es podran aplicar quan acabe la seua vigència al maig de 2017 o es derogue la llei.
En aquest sentit, les mesures contemplen que es done per finalitzat el contracte de compravenda i es cree una nova obligació mitjançant un lloguer a opció a compra que evite el desnonament de l’habitatge habitual d’aquelles persones que es troben en situació d’emergència social.
En aquests casos, la Generalitat Valenciana aplicarà un lloguer social durant tres anys que no podrà superar el 25% dels ingressos de la unitat familiar, tret dels casos en què els inquilins no es puguen fer càrrec. Una vegada finalitzat el termini, es podrà ampliar per dos anys més a càrrec de l’inquilí o bé optar a la compra.
Mobilització dels habitatges buits
La llei preveu que l’administració actue per a evitar la prolongada desocupació dels habitatges de manera injustificada per a poder satisfer les necessitats habitacionals, sobretot, dels col·lectius amb major vulnerabilitat.
Segons ha explicat el president Ximo Puig, el 15% dels habitatges del País Valencià estan buits, segons les estadístiques oficials de l’Institut Nacional d’Estadística, el que suposa uns 500.000 habitatges.
Per això, s’establiran diferents registres com el Registre d’Habitatges Buits, on s’inscriuran tots aquells habitatges declarats deshabitats per l’Administració mitjançant una resolució. També es crearà el registre d’Oferta i de Demanda on els particulars podran inscriure voluntàriament els seus immobles.
Segons el text legislatiu, es considerarà un habitatge buit aquell que, de manera continuada està deshabitat durant un període superior a dos anys, i només afectarà els considerats grans propietaris que tinguen més de 10 habitatges, en cap cas els particulars. A més, queden exclosos els habitatges destinats a usos de segona residència, turístics o d’usos professionals.
