Ahir, el Congrés espanyol aprovava la proposta de reforma constitucional per tal que Formentera poguera tenir el seu propi senador, diferent del d’Eivissa, tal com tenen totes les illes Canàries. Es tracta -a l’espera que el Senat la ratifique- de la primera reforma constitucional en clau territorial i, per tant, la caiguda d’un tabú polític alimentat durant dècades.
Ahir també se certificava la nul·la influència del PPCV de Juan Francisco Pérez Llorca al conjunt del partit estatal que va renunciar a aprofitar l’ocasió per incloure la menció del Dret Civil valencià a la reforma. La situació era immillorable. La presidenta del Congrés, la mallorquina Francina Armengol, fa cinc mesos que va demanar per carta a Les Corts la designació de la terna de diputats valencians que haurien de defensar la posició del parlament valencià -que recordem que ha aprovat per àmplia majoria sol·licitar la qüestió- a Madrid. El Grup Parlamentari Popular, però, ha paralitzat la qüestió i ha desoït totes les peticions en aquest sentit, com les que ha formulat repetidament Juristes Valencians.
Així doncs, ahir el parlament balear -amb diputats del PP inclosos, òbviament- va defensar els interessos de Formentera a Madrid i va aconseguir un avanç històric mentre el PP valencià va mantenir la seua postura d’obstrucció a un procés al qual, fins ara, havia donat suport i en alguns moments fins i tot liderat.
“No està tot perdut, cal continuar treballant -defensa el president de Juristes Valencians José-Ramón Chirivella-, mentre no acabe la legislatura es pot respondre al requeriment d’Armengol, però és innegable que ahir es va perdre una oportunitat històrica i on a més es va donar la paradoxa que els diputats valencians del PP van votar a favor dels balears, però no a favor d’ells mateixos”.
Qui sí va saber veure la situació va ser la diputada de Compromís, Àgueda Micó, qui va aprofitar el seu torn de paraula en el debat sobre el senador de Formentera per assenyalar l’evidència: que aquell també hauria estat el moment per defensar el Dret Civil valencià.
Gir del PP de 180 graus
A la postura decidida de Compromís s’ha sumat ara el PSPV, que ha despertat de la seua letargia en el tema i també ha demanat formalment a Les Corts l’elecció de la terna de diputats que haurien d’anar al Congrés espanyol. Una postura que incrementa l’aïllament popular en la matèria.
Un canvi de rumb difícil d’entendre i que des del PP tampoc acaben d’explicar clarament. La qüestió de la recuperació del Dret Civil no deixa de ser una reivindicació que s’enceta amb la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Francisco Camps, el 2006, que va mantenir-ne la vigència fins que el Tribunal Constitucional el va derogar. Ara, el mateix partit que va posar la qüestió sobre la taula es fa el despistat i tira pilotes fora. Sense renunciar oficialment a reivindicar-lo, bloqueja qualsevol passa efectiva cap a la seua recuperació.
L’argument oficial del partit, explicat pel seu secretari general Carlos Gil, és que “obrir el meló” de les modificacions territorials de la Carta Magna seria una escletxa per on “podrien colar-se” altres reivindicacions. Un argument que amb la reforma de Formentera ha quedat totalment desacreditat, i més si és té en compte que el PP té suficient poder parlamentari per tombar qualsevol esmena.
En una reunió amb Juristes Valencians, Gil va rebutjar explícitament la reforma constitucional i va proposar dues altres vies “alternatives” per recuperar el Dret Civil: les transferències de competències o “convèncer” el TC de la seua constitucionalitat. Chirivella rebutja les dues, la primera per ser “precària” i “fàcilment revocable” i la segona per ser directament inaplicable: “Qui té la potestat de convèncer el TC?” es pregunta retòricament. En realitat, aquestes alternatives no deixarien de ser una cortina de fum per amagar l’evidència: que el PP ha renunciat al dret Civil valencià. La pregunta continua sent per què.
Fonts pròximes al PP -però que no formen part de la direcció del partit- assenyalen una tesi sobre el sobtat desinterés per la qüestió: “La reforma del dret civil era interessant quan la podíem liderar nosaltres. La percepció que hi ha al partit és que aprovar-la ara seria regalar-li un triomf a Compromís i a Pedro Sánchez, i açò no ho farem”.
