“Solament hi ha 734 informes de vulnerabilitat expedits, dels 7.637 sol·licitats”. Amb aquesta xifra, el Consell Local d’Immigració de València vol manifestar la seua crítica respecte de la marza del procés de regularització. Les mesures són insuficients, asseguren. I la resposta municipl al repte administratiu que comporta, “ha aribat tard i mal”, sentencien.
Les entitats socials de la Comissió Permanent del Consell Local d’Immigració i Interculturalitat (CLII) de València, juntament amb més de trenta organitzacions i col·lectius de la ciutat, han denunciat aquest divendres la “falta de voluntat política” demostrada per l’Ajuntament de València perquè el procés de regularització extraordinària de persones immigrants “s’estiga podent desenvolupar de manera adequada”. Les organitzacions acusen el consistori d’haver actuat “malament, insuficientment i vesprada”.
Segons han denunciat en un comunicat, solament hi ha “734 informes de vulnerabilitat expedits, dels 7.637 sol·licitats” —mentre que les entitats calculen haver emés prop de 20.000—, i han retret una “pràcticament nul·la atenció i orientació en el procés”, després de la informació traslladada per l’Ajuntament de València en l’última reunió de la Comissió Permanent del CLII. Al seu judici, el consistori “no va adoptar mesures suficients malgrat conéixer amb antelació la posada en marxa del procés” i malgrat haver demanat reunions de coordinació i plantejar “necessitats concretes mesos abans del seu inici”.
“La resposta municipal va arribar tard i va resultar insuficient”, han lamentat, i han afegit que, com a conseqüència, “gran part de l’atenció, orientació i acompanyament a les persones afectades va recaure sobre les organitzacions socials, que van haver d’ampliar horaris, mobilitzar voluntariat i assumir funcions que corresponien a l’administració”.
En aquesta línia, han assegurat que en tot el procés no han trobat “col·laboració, ni tan sols interlocució, per part de l’Ajuntament”. Segons han explicat, en la reunió del Consell Local d’Immigració i Interculturalitat de València, celebrada el 10 de març, “va quedar acordat que quan isquera el reglament la Regidoria de Benestar i Immigració convocaria una reunió amb les organitzacions socials per a coordinar el procés, i es va comprometre a disposar els recursos necessaris per a atendre i acompanyar a les persones”.
No obstant això, han enlletgit que l’ajuntament “va anar posposant la reunió, fins que finalment es va convocar el 8 de juny, ja en la recta final del procés, quan a penes quedava marge d’actuació”. A més, han denunciat que els anuncis per part de l’alcaldessa maria José Catalá i la regidora d’Hisenda de “reforçar els Serveis Socials” per a fer costat al procés de regularització extraordinària “no s’han dut a terme”.
“Les contractacions realitzades han anat a cobrir el dèficit ja existent per a la labor habitual d’aquests centres, sense que en ells s’haja donat suport o orientació en aquest procés”, han exposat, i han afegit que la modificació pressupostària de 2,6 milions d’euros aprovada el 21 d’abril a aquest efecte “no tindrà repercussió abans de l’estiu, quan ja estarà finalitzat, a causa del propi calendari administratiu que exigeix de la publicació de l’expedient de contractació, l’exposició publica durant 15 dies hàbils, a més dels tramites necessaris per a la incorporació del personal”.
Quant a l’expedició de certificats de vulnerabilitat, en la reunió del 8 de juny, la regidora de Benestar Social i Immigració, Marta Torrado, “va informar que hi havia hagut 7.637 sol·licituds i únicament s’havia emés 783 certificats, a penes un 10%”. Les entitats socials, per part seua, estimen haver emés “prop de 20.000”. Segons sostenen, el retard acumulat “va obligar moltes persones a recórrer a altres entitats habilitades per a obtindre la documentació necessària, generant duplicitats i dificultant l’accés al procediment en igualtat de condicions”.
Com a exemple, assenyalen que l’Ajuntament de Barcelona publicava que a 24 de maig havien atés unes 50.000 persones per a orientar-les en el procés de regularització extraordinària, i havia emés uns 30.000 informes de vulnerabilitat.
D’altra banda, han recalcat que existeix a més una “problemàtica històrica” respecte a l’empadronament “en casos especials”. “Durant més d’un any les sol·licituds d’aquesta mena d’empadronament s’han vist sense resposta, la qual cosa ha suposat un greu problema que afecta directament l’accés a drets bàsics i que, en el context del procés de regularització extraordinària, ha deixat fora moltes persones que no han pogut acreditar el requisit de permanència exigit”, han apuntat.
Les entitats socials de la Permanent del CLII i altres organitzacions signants de l’escrit denuncien que eixa “falta de planificació, i voluntat política de l’Ajuntament de València ha compromés greument el desenvolupament d’un procés que havia de garantir drets a milers de persones”.
“Mentre les entitats socials hem assumit tasques que corresponien a l’administració, el consistori ha arribat tard, ha oferit respostes insuficients a problemes prèviament identificats i ha mantingut bloquejades qüestions essencials, com l’emissió d’informes de vulnerabilitat o l’empadronament especial”, han reiterat i han exigit l’assumpció “de responsabilitats, que es reconega el paper exercit pel teixit social i que s’adopten les mesures necessàries perquè cap persona quede exclosa d’aquest procés”, conclouen.
