Reducció, reutilització i reciclatge, contra incineració

Davant la intenció de la Consellera d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, Isabel Bonig d’eliminar els residus mitjançant incineradores, es demostra que la gran producció de residus sòlids urbans (RSU) és, ara, el gran problema per al Govern valencià, després de dècades d’un model econòmic i social basat en l’increment continuat de producció i consum, que ha trencat l’equilibri del Medi. No s’han tingut en compte ni les limitacions dels recursos naturals ni els greus efectes de la degradació produïda a l’entorn i, conseqüentment, al País Valencià ens veiem saturats pels nostres propis residus.

Mentre el govern invertia en abocadors i formes d’incineració per al tractament final dels RSU, no es feien els deures que posaven des de les administracions europea, estatal i, fins i tot, autonòmica. De fet, el Pla Integral de Residus Urbans té com objectiu els percentatges de reciclatge del 70% del vidre, el 65% del paper-cartró, el 30% de plàstics i el 60% de les piles, apostant així per l’eliminació de les deixalles i no pels sistemes de reciclatge.

Ara bé, el percentatge del reciclatge a les diferents administracions valencianes, d’acord amb l’estudi recent de Consumer-Eroski fet a la ciutat de València, confirma que es recicla un 44% de vidre, un 31% de paper-cartró, un 22% d’envasos i un 24% de piles, és a dir, dades molt lluny dels objectius marcats per a l’any 2015 que evidencien la nefasta gestió que es fa dels residus i l’absència de politiques de minimització/prevenció, de campanyes de conscienciació ciutadana per al foment de la filosofia de reduir, reciclar i reutilitzar. Al contrari, s’inverteix en les actuacions finalistes més brutes i les que ocasionen un gran rebuig entre la societat pel risc ambiental i sanitari i per la pèrdua de qualitat de vida: els sistemes d’eliminació de residus com ara abocadors i diversos sistemes d’incineració.

L’experiència ens mostra que els abocadors mal construïts i sense les mesures de seguretat corresponents tenen un impacte negatiu sobre el medi ambient: contaminen el sòl, l’aire i l’aigua per mitja de lixiviats i per l’emanació de gasos, mentre que a les incineradores, no només es redueix el volum en aparença (perquè les deixalles es transformen en escòries, que al remat s’han d’abocar) sinó que les cendres produïdes així com el fum i gasos que es dispersen per l’entorn són molt perillosos. A més, les reaccions que es produeixen en cremar certs materials generen uns compostos químics molt tòxics com ara furans i dioxines, classificades per l’Organització Mundial de la Salut com a substàncies cancerígenes per a les persones els principals focus productors de les quals són les incineradores.

Des d’Esquerra Republicana, ja en legislatures anteriors, aconseguírem al Congreso de Diputados la millora del projecte legislatiu sobre reducció de la contaminació atmosfèrica, en concret l’obligació d’identificar i quantificar les fonts d’emissió i fer-ne un seguiment.

És cert que, actualment hi ha les incineradores de “gas de síntesi” que “només” produeixen CO2, però no dioxines ni partícules. El problema és considerar-les com una forma més de reciclatge dels residus en convertir-los en energia, ja que es desincentiva la forma clàssica més eficient de reciclatge.

La postura d’Esquerra Republicanaseria, doncs, la d’assolir un percentatge en el reciclatge dels residus (60-70%) tal com es fa als països més desenvolupats d’Europa, i desviar cap a la “valorització energètica” i als abocadors eixe 30-40% de rebuig de difícil reciclatge. Això sí, la base del sistema és l’aplicació estricta de les “Tres Erres” i en aquest ordre: Reducció, Reutilització i Reciclatge. Perquè una societat sostenible ha de minimitzar en origen tant el volum com la toxicitat dels residus i millorar les recollides selectives, així com l’establiment d’un cànon que penalitze la incineració i l’abocament de residus.

Vicent Moreno
Secretari d’Organització d’Esquerra Republicana-Sagunt