-“El model actual contradiu la pròpia Constitució”, considera la portaveu valenciana de Podemos, Àngela Ballester
-“L’estat del benestar valencià necessita un govern amic a Madrid”, explica Joan Baldoví, portaveu de Compromís al Congrés
Els diputats i diputades de Compromís i de l’agrupació valenciana de Podemos al Congrés han presentat una Proposició No de Llei sobre els criteris a aplicar en la reforma de la Llei Orgànica de Finançament Autonòmic. La PNL recull la necessitat d’un model de finançament de les autonomies que garantisca l’estat del benestar territorial amb uns ingressos adequats als índexs de població i de renda de cada comunitat.
“L’actual finançament valencià incompleix el Principi de Suficiència de les Autonomies, recollit a l’article 158 de la Constitució, i que recull el dret de les autonomies a rebre els ingressos suficients per a executar les competències atorgades. La Comunitat Valenciana rep ingressos inferiors al que aporta, malgrat tindre un índex de renda per càpita inferior a la mitja espanyola. L’informe de l’Autoritat Fiscal Independent de Responsabilitat Fiscal va evidenciar eixa anomalia democràtica que cal corregir”, expressa Àngela Ballester, portaveu de l’agrupació valenciana de Podemos en el Congrés.
Joan Baldoví, el portaveu de Compromís al Congrés, també ha destacat que tots els grups polítics representats a les Corts Valencianes han signat un manifest per un finançament just per al País Valencià i que és el moment de fer-ho també a Madrid. “Necessitem un govern a la valenciana en Madrid que siga amic del govern valencià per a blindar l’estat del benestar. Un finançament just és fonamental per a garantir les escoles públiques i els hospitals valencians, que estan en risc amb l’actual model. I per a afrontar la necessària reforma, necessitem un govern a Madrid de progrés, i preocupat per resoldre els desajustos territorials existents a l’estat”.
La PNL insta a una reforma del finançament de les autonomies que contemple el principi de corresponsabilitat per a corregir l’asimetria entre la descentralització d’ingressos i despeses; el principi de solidaritat entre territoris per a garantir l’estat del benestar en aquelles autonomies amb índexs de renda baixos; i el criteri demogràfic, perquè cada valencià no percebi 230 euros menys per part de l’estat que qualsevol altre espanyol.
