Els grups municipals socialistes de les poblacions integrades en La Mancomunitat de la Bonaigua (Aigües, Busot, La Torre de les Maçanes, Relleu, Sella i Tibi) venim reclamant des del mateix moment de la nostra presa de possessió al juny del 2.011 que s’aclareixin per part del govern del PP, i tant en els municipis com en la mateixa Mancomunitat tota una sèrie d’irregularitats en la gestió econòmica d’aquesta; gestió econòmica que ha propiciat la seva fallida tècnica i el que els gestors de la Mancomunitat al novembre del 2.012 començaren el seu procés de dissolució. Des del primer moment vam entendre que aquesta dissolució no era més que la forma de soterrar la nefasta gestió que aquest organisme (i els mateixos municipis en connivència, tots ells governats pel PP), havien realitzat al respecte.

Sent que aquest ens tenia per objecte la gestió mancomunada de les competències de Serveis Socials Municipals i la Recollida de Residus Sòlids Urbans, aquesta situació de fallida afecta greument als nostres municipis, tenint en compte la reduïda dimensió dels mateixos i l’elevat cost que suposa realitzar una gestió individualitzada, fugint dels principis d’eficiència i economia en les despeses, disminuint greument la qualitat dels serveis prestats i incrementant notablement la imposició municipal destinada a sufragar-los. Com a conseqüència d’això, ara mateix els Serveis Socials prestats en alguns dels municipis han passat a ser merament testimonials, a més d’haver-se perdut llocs de treball, tan necessaris donat el greu moment econòmic que viuen les nostres poblacions, més inclús tenint en compte que els nostres veïns s’han vist majoritàriament afectats pels múltiples retalls i copagaments / repagaments establits pel PP per als dependents, immigrants, persones amb discapacitat i majors.

Cal tindre en compte que les nostres poblacions presenten en molts casos piràmides de població invertides. Per quant als serveis de RSU, tots els municipis, després d’haver-se denunciat el contracte per l’adjudicatària FCC a causa dels impagaments produïts des de l’exercici 2.009 (que va denunciar judicialment en diverses ocasions), aquests són ara més cars i la qualitat (freqüència, material, neteja…) ha disminuït de forma alarmant en totes les poblacions. No obstant això, tots els ajuntaments afectats han hagut d’incrementar notablement les taxes de fem, i encara (pel que sabem) no hem tocat sostre, i es preveuen altres importants increments per al 2.014, arribant-se a més del 50% d’increment i reduint més del 50% els serveis. Per què s’ha arribat a aquesta situació? Més per menys?

La decisió de dissoldre la Mancomunitat és sense cap dubte anti econòmica i ineficient, i més en aquestos moments. La resposta a la pregunta, formulada milers de vegades en els nostres plenaris municipals, té sempre la mateixa contestació: la Mancomunitat no és viable, sense mes ni arguments. I segons els membres de la Junta de Govern i de la seva Presidenta, l’alcaldessa de Sella Natalia Hernández, la Mancomunitat no pot complir els objectius per als quals va ser creada per incompliment dels compromisos de pagament dels mateixos ajuntaments que la governen. Que són els mateixos que tindran que pagar més (increment de costos per no aplicar economies d’escala) per menys (impossibilitat de mantenir la qualitat i quantitat dels serveis que es prestaven), tot això amanit amb una important pujada de taxes i amb una reducció significativa dels serveis prestats.

Clar està que són els veïns finalment els que suportaran aquest despropòsits. Com no considerem que aquesta resposta concisa, insatisfactòria i surrealista siga verdaderament la que dóna raó de la dissolució (és com si en el certificat de defunció el facultatiu de torn digués que la causa de la defunció va ser parada cardíaca), els grups municipals socialistes d’aquestos municipis, amb l’assistència del grup municipal socialista de la Diputació, hem presentat nombroses iniciatives per a conèixer detalladament la realitat d’aquesta situació, tant a través de la Mancomunitat, els ajuntaments i, a partir d’ara, la mateixa Diputació, sense oblidar-nos de recórrer al Síndic de Greuges i a la sindicatura de Comptes i inclús al Les Corts. Si a això afegim les nombroses irregularitats detectades en el procés de dissolució (tant en la seva gestació com en el seu desenvolupament, paralitzat pel que sabem a aquestes dates), així com el cost directe del mateix procès de dissolució i la hipoteca que els ajuntaments arrossegaran els pròxims deu anys al menys, la situació s’ha tornat insostenible. Les economies municipals estan a més molt afectades també per la gestió dolenta del PP, per exemple, Aigües està intervingut i La Torre té una de les ràtios de deute per habitant més altes del País Valencià).

Degut a tot lo anterior, entenem que, per a aconseguir el compliment estricte de la llei, la gestió eficaç dels imposts dels ciutadans i la sostenibilitat i pervivència de les nostres xicotetes poblacions, cal replantejar-se el procés iniciat i cal depurar les responsabilitats, si les haguera, dels gestors que han portat a la Mancomunitat a aquesta situació. I per a això és imprescindible comptar amb l’assistència de la Diputació Provincial, de la que forma part com a diputat l’alcalde de Busot, Alejandro Morant Climent, que a més és diputat delegat de Foment i Desenrotllament i president de la Comissió de Foment, Modernització i Assistència a Municipis.

La Diputació provincial ha hagut d’eixir al rescat dels costos causats pel procés de dissolució, signant convenis individuals amb totes les poblacions per a subvencionar en part aquestos serveis. També ha assistit jurídicament a la Mancomunitat en la resolució de les denúncies per impagament de la contractista FCC. Cal no oblidar que en el seu moment el president de la Mancomunitat, Pedro Romero Ponce, actual regidor de La Torre de les Maçanes, era diputat provincial durant la presidència de José Joaquín Ripoll Serrano, i per tant les relacions amb la institució provincial en aquelles dates eren més que fluides en l’àmbit personal. Posteriorment, després de la seva eixida traumàtica, tot es va precipitar, accedint a la presidència la que va ser alcaldessa d’Aigües Pilar Sol Cortés, actual diputada en Els Corts, i a qui després de les eleccions del 2.011 li va substituir l’actual alcaldessa de Sella, Natalia Hernández Ferrer. No és aliè a aquest procés de desmantellament l’enfrontament intern entre els partidaris al seu dia de Ripoll (els antics zaplanistes d’Alacant) i els que es van decantar per recolzar a Camps dels que Pilar Sol era una representant destacada) en la lluita pel control del PP provincial.

PSPV Alacant

photo

Comparteix

Icona de pantalla completa