“Caldria preguntar-se pels estudis de seguretat que tenen aquestes falles per a realitzar aquests monstres lumínics”
Laura Huse, Amparo Hernández i 10 firmes més de veïns del barri valencià de Russafa
ʺQualsevol dia passarà una desgràciaʺ. Aquest és l’advertiment d’una anciana russafera de tota la vida, al seu pas per l’embull de llums del carrer Sueca i de segur que passarà totalment inadvertit. Que serà una queixa que agranarà la pólvora. Va dir la frase mentre mirava els cables tendits al sòl, l’altura de la construcció, l’anada i vinguda de carretons, d’empleats sense arnesos, sense tanques de seguretat, xiquets, gossos i tot ésser vivent sortejant obstacles com si visquérem quasi en un país tercermundista. Sense cap llei.
Llavors, caldria preguntar quins estudis de seguretat tenen aquestes falles per realitzar aquests monstres lumínics. Enguany, a més, construiran una espècie de passadís per poder veure ʹla cosaʹ per dins. Se suposa que la comissió fallera haurà encarregat tot tipus d’informes sobre pes, equilibri… perquè, a més, enguany ʹla cosaʹ sobrepassa amb molt l’altura de les finques, l’evacuació en cas de possibles accidents, d’incendi. En fi, totes i cadascuna de les normatives aplicables. Se suposa que revisaran rigorosament, amb dades en la mà, l’estat d’alguns edificis que han de suportar els ancoratges perquè mentre que ʹla cosaʹ creix any rere any, els edificis van en retirada.
No parlem de l’atropellament moral que suposa per als veïns l’arribada dels camions amb les llums, envaint-ho tot, escampant les bombetes per tot el barri, a meitat de febrer. Sí, un mes quasi sense poder caminar a les nostres amples per les voreres que, encara que més trencades que arreglades, paguem amb els nostres impostos. No parlem ja d’aparcar! Però, apagat el moviment natural i veïnal que va sorgir fa uns anys contra aquests abusos, cal seguir denunciant com d’irreals són d’aquestes situacions en ple segle XXI. És un espantall més propi d’altres èpoques, on els cacics tenien el poder.
Però, per més que ens intenten vendre el miratge de la democràcia, la realitat ens recorda que tot plegat no ha canviat massa i que segueix sent una minoria la que decideix. Aqueixos cacics d’antany es vesteixen de saragüells i prenen el carrer sense que els ciutadans del carrer puguem fer gran cosa. Mesures de seguretat? Xé, però si estem en falles!!!, asseguren sense passar-se rojos.
Mentre, molts ciutadans ens preguntem què podem fer per a no haver d’anar-nos-en del nostre barri tot el mes faller, perquè en aquest barri són 30 dies d’atropellament, resignats a deixar les nostres cases perquè aquests vàndals prenguen els carrers. Però sí que es pot i, sobretot, s’ha de fer alguna cosa. Creiem que si denunciàrem davant la Fiscalia aquests abusos, igual evitàvem un cas com el Madrid Arena. Ja s’ha vist que l’interès d’uns pocs pot resultar molt greu per al conjunt de ciutadans. I que mentre els regidors miraven cap a un altre costat, sense treballar per als qui paguem, és a dir, a fer complir les lleis, la tragèdia ens vindrà de colp. Gràcies a una denúncia es va evitar, en el seu moment, que romanguera al carrer un enorme dipòsit de combustible que la falla havia instal·lat per alimentar les llums, obviant qualsevol mesura de seguretat. Gràcies a la denúncia, la Fiscalia va ordenar retirar-lo de manera urgent.
El despropòsit dels dipòsits no es va repetir, però sí tota la resta. Sembla clar que en aquest país mentre no hi haja algun mort no passa res. A voltes, ni per aqueixes.
Per tant, si s’estima la vida… a Russafa, en Falles, camine amb precaució…
Laura Huse, Amparo Hernández i 10 firmes més de veïns del barri valencià de Russafa
ʺQualsevol dia passarà una desgràciaʺ. Aquest és l’advertiment d’una anciana russafera de tota la vida, al seu pas per l’embull de llums del carrer Sueca i de segur que passarà totalment inadvertit. Que serà una queixa que agranarà la pólvora. Va dir la frase mentre mirava els cables tendits al sòl, l’altura de la construcció, l’anada i vinguda de carretons, d’empleats sense arnesos, sense tanques de seguretat, xiquets, gossos i tot ésser vivent sortejant obstacles com si visquérem quasi en un país tercermundista. Sense cap llei.
Llavors, caldria preguntar quins estudis de seguretat tenen aquestes falles per realitzar aquests monstres lumínics. Enguany, a més, construiran una espècie de passadís per poder veure ʹla cosaʹ per dins. Se suposa que la comissió fallera haurà encarregat tot tipus d’informes sobre pes, equilibri… perquè, a més, enguany ʹla cosaʹ sobrepassa amb molt l’altura de les finques, l’evacuació en cas de possibles accidents, d’incendi. En fi, totes i cadascuna de les normatives aplicables. Se suposa que revisaran rigorosament, amb dades en la mà, l’estat d’alguns edificis que han de suportar els ancoratges perquè mentre que ʹla cosaʹ creix any rere any, els edificis van en retirada.
No parlem de l’atropellament moral que suposa per als veïns l’arribada dels camions amb les llums, envaint-ho tot, escampant les bombetes per tot el barri, a meitat de febrer. Sí, un mes quasi sense poder caminar a les nostres amples per les voreres que, encara que més trencades que arreglades, paguem amb els nostres impostos. No parlem ja d’aparcar! Però, apagat el moviment natural i veïnal que va sorgir fa uns anys contra aquests abusos, cal seguir denunciant com d’irreals són d’aquestes situacions en ple segle XXI. És un espantall més propi d’altres èpoques, on els cacics tenien el poder.
Però, per més que ens intenten vendre el miratge de la democràcia, la realitat ens recorda que tot plegat no ha canviat massa i que segueix sent una minoria la que decideix. Aqueixos cacics d’antany es vesteixen de saragüells i prenen el carrer sense que els ciutadans del carrer puguem fer gran cosa. Mesures de seguretat? Xé, però si estem en falles!!!, asseguren sense passar-se rojos.
Mentre, molts ciutadans ens preguntem què podem fer per a no haver d’anar-nos-en del nostre barri tot el mes faller, perquè en aquest barri són 30 dies d’atropellament, resignats a deixar les nostres cases perquè aquests vàndals prenguen els carrers. Però sí que es pot i, sobretot, s’ha de fer alguna cosa. Creiem que si denunciàrem davant la Fiscalia aquests abusos, igual evitàvem un cas com el Madrid Arena. Ja s’ha vist que l’interès d’uns pocs pot resultar molt greu per al conjunt de ciutadans. I que mentre els regidors miraven cap a un altre costat, sense treballar per als qui paguem, és a dir, a fer complir les lleis, la tragèdia ens vindrà de colp. Gràcies a una denúncia es va evitar, en el seu moment, que romanguera al carrer un enorme dipòsit de combustible que la falla havia instal·lat per alimentar les llums, obviant qualsevol mesura de seguretat. Gràcies a la denúncia, la Fiscalia va ordenar retirar-lo de manera urgent.
El despropòsit dels dipòsits no es va repetir, però sí tota la resta. Sembla clar que en aquest país mentre no hi haja algun mort no passa res. A voltes, ni per aqueixes.
Per tant, si s’estima la vida… a Russafa, en Falles, camine amb precaució…
