És ja potable l’aigua d’Alzira?

Segons les informacions publicades al voltant del tema i suposant que els filtres de carboni funcionen a ple rendiment, aquests sols eliminen l’excés de plaguicides i no afecten a l’excés de nitrats que patim des de fa dècades, nitrats que sobrepassen els 50 mg/L que marca la Reglamentació Tècnica Sanitària com a màxim admissible per a considerar un aigua com a potable. Per tant l’aigua d’Alzira, com la de tants pobles veïns, seguix sent NO POTABLE, per a tots, i no s’entén com oficialment es pot dir ara que “se pueden levantar las restricciones para su consumo incluyendo los usos como cocinado y bebida”.

És increïble, i més encara que després de gastar 50 o 60 milions d’€ en els pous i les canalitzacions de la Garrofera, altres 10 o més previstos per a la planta potabilitzadora i els 600.000 € o més dels filtres, més el manteniment, encara no tinguem aigua realment potable en Alzira i els municipis del voltant. I eixa és una altra, mai no sabem exactament quant duguem gastat ni quant més ens queda per gastar, com si ens sobraren els diners… El que sí està sempre clar i podem estar ben segurs d’allò és que al final acabarem pagant-ho tot els mateixos, els ciutadans de a peu, directament a través dels rebuts o indirectament a través dels impostos.

Més de 20 anys amb el problema danyant la salut dels riberencs i encara sense resoldre’l! Tot el contrari, com no s’han tocat les causes, cada any resulta més greu, fins que ha esclatat la contaminació dels plaguicides. Algú pot estranyar-se de que isquen verins per l’aixeta quan damunt mateix del pou es continua tirant adobs químics i plaguicides? Com no van a anar percolant cap a l’aqüífer amb les pluges i els recs? No es necessita ser químic ni enginyer per adonar-se’n de que si es tiren tones i tones d’adobs i verins sobre les terres del damunt i dels costats, l’aqüífer inevitablement ha de rebre una part significativa d’eixos compostos químics!

I a què esperen els responsables (responsables?) polítics que governen per a protegir totalment perímetres suficients al voltant dels pous i què esperen per a potenciar totalment l’agricultura ecològica pertot arreu. Així no sols resoldríem a la llarga el problema de l’aigua sinò també, a la curta, el problema poc esmentat però molt important dels residus que ens arriben a través dels aliments i l’aire, que són tant perillosos com els de l’aigua. Això també ens resultarà més barat perquè sempre és mes barat previndre que curar, i la producció ecològica pot evitar molts drames personals, molts càncers, al·lèrgies i d’altres malalties. Tal vegada esperen a que els aqüífers es contaminen i queden inutilitzats per a 1000 anys?

En fi, en aquest context de contaminació de l’aqüífer i la insuficiència dels pous de la Garrofera, té molt de sentit la proposta de Xúquer Viu i la Xarxa Valenciana de l’Aigua Pública de demanar aigua del Xúquer per a dur a curt plaç aigua neta per als nostres pobles, és segurament la solució més econòmica i la més sostenible de totes (suposant que tanquem prompte la caducada central nuclear de Cofrents i que mentrestant no patix cap accident). Però hi ha el problema de l’escassessa de cabal que patix el riu pare de la comarca i les excessives extraccions i demandes que ja en té…

Per tant si el poble riberenc, i sobretot l’alzireny, no desperta de tantes distraccions-opi com li donen, si no s’alça per a reclamar drets tan bàsics com aquest, ens quedarem sense la millor aigua que tenim i sense moltes altres coses necessàries. Perquè quan el poble se dorm, com ara, els corruptes que parasiten les institucions s’omplin les butxaques a la seua costa, l’endeuten fins a les celles amb dubtosos o innecessàris projectes i després li’n retallen fins l’alè. Cal doncs despertar ja!

Pedro Domínguez Gento