«La present Llei tracta de superar la relació de desigualtat entre les dues llengües oficials de la Comunitat Autònoma, disposant per açò les mesures necessàries per a crear uns medis de comunicació propis, gestionats democràticament i subjectes al control parlamentari directe, que impulsen la utilització del valencià en la radiotelevisió autonòmica, que es configura així com vehicle de la seua recuperació».
Amb aquestes paraules començava, allà per l’any 1984, el somni de molts valencians de poder disfrutar d’uns mitjans de comunicació per a nosaltres, on la nostra llengua seria redescoberta i la nostra cultura i tradicions, protagonistes. Però no va ser fins el 9 d’octubre de 1989 quan Canal Nou va iniciar, per fi, les seues emissions. Vint-i-quatre anys han passat des que vam veure aparèixer a les nostres pantalles aquell primer logotip, ple de colors, i vam començar a creure’ns allò de que una televisió pública i en valencià era possible. Ens podíem assabentar, gràcies a la nostra televisió, de a quin preu estava la taronja, de si plovia o no en Gandia o de com eren les festes de Moros i Cristians d’Alcoi. Els més menuts de la casa podien entretindre’s amb dibuixos animats en la nostra llengua, amb total normalitat. O podíem veure un partit de pilota des del Genovès, l’Ofrena de flors a la Mare de Déu o la Cremà de les Falles sense moure’s de casa.
Des d’ahir aquest somni, aquesta realitat d’una televisió i una ràdio fetes des de València per als valencians, ja no existeix. Els nostres actuals governants, després d’haver utilitzat Radiotelevisió Valenciana per als seus propòsits, d’haver-la explotat, empobrit i desnaturalitzat, d’haver-la deixat llançar-se a perdre, han decidit tancarla. I amb el tancament de Radiotelevisió Valenciana no sols es perden més de 1800 llocs de treball, sinó que també perdem part de la nostra identitat i de la nostra cultura. Perdem el principal instrument de difusió i promoció de la nostra llengua, cultura i tradicions; l’eix vertebrador del nostre territori. Perdem vint-i-quatre anys de la nostra història democràtica, i llancem al fang els esforços d’aquells que durant tants anys lluitarem per aconseguir que el valencià sorgira de la foscor on l’havien soterrat, de la marginació a la que se l’havia sotmès.
El tancament de Radiotelevisió Valenciana és un fet sense precedents, que cap valencià pot ni deu oblidar. No podem girar el cap davant la vulneració d’un dels drets que se’ns ha reconegut en la Constitució Espanyola i en el nostre Estatut d’Autonomia: el dret de poder expressar-nos i rebre informació, i de fer-ho en la nostra llengua. És una equivocació pensar que no ens afecta, a pesar dels errors i males pràctiques que s’han dut a terme en el nostre ens públic al llarg dels últims anys, baix una direcció nefasta a tots els nivells.
Radiotelevisió Valenciana és nostra, de tots els valencians, i és per això que des d’aquest grup no podem deixar d’expressar no sols la nostra disconformitat davant aquest acte totalitari i despectiu cap al que és nostre, sinó també la nostra solidaritat amb tots els treballadors i treballadores de Televisió Valenciana i Nou Ràdio, així com el nostre agraïment per la seua professionalitat i coratge. Heu sigut, sou i sereu la veu dels valencians, i com vam escoltar anit a l’inici del que va ser l’últim informatiu de Canal Nou, «ni els valencians ni els treballadors no són responsables de la mala gestió política i econòmica que ha afonat aquest mitjà. Considerem una vilesa i un acte de covardia la decisió del tancament com a única solució dels problemes econòmics de l’empresa, problemes que tenen un origen polític i que exigeixen responsabilitats polítiques».
És, per aquest motiu, que des del PSPV de Nàquera rebutgem el tancament de Radiotelevisió Valenciana, i exigim que se’ns torne a tots el valencians la nostra ràdio i la nostra televisió públiques i en valencià, així com que es depuren les responsabilitats polítiques adients, sense que, una vegada més, resultem perjudicats valencians i treballadors.
PSPV de Nàquera
