Mediambientalment l’empresa basa tot el seu argumentari en dos punts: el primer, que l’aqüífer està confinat per unes enormes capes de tap que el protegeixen; i el segon, que l’empresa té la intenció de fer un vessament zero dels seus residus. És fonamental, doncs, aclarir si és cert que la zona és impermeable o no. Però com això no depén d’opinions o d’afirmacions grandiloqüents, cal que anem als estudis científics (que se n’han fet molts) per a aclarir-ho tot.
a) Comencem per l’IGME:
– Fa més de 20 anys l’IGME publicava els seus mapes MAGNA, en concret el full 847 de la Vila Joiosa on se situaria el nou polígon industrial. En aquest diu que el gruix dels estrats “Tap 1” i “Tap 2” és d’entre 300 i menys de 150 m. Aquest és l’origen d’aquestes xifres que s’han anat manejant pels innombrables informes que s’han fet sobre la Canal.
– Però la referència a aqueix gruix anava precedida d’unes frases molt reveladores: respecte al Tap 1 diu “serie de margas blancas […] cuya potencia (gruix) es incalculable aunque puede sospecharse que pase de los 300 m”. Sobre el Tap 2 comenta: “La potencia de esta serie no es medible […] la hemos representado que no sobrepase los 150 m, sin embargo creemos que puede ser mayor”. Aquestes afirmacions va ser fetes sense haver fet sondejos o cates i sense que hi haguera pel mig el planejament d’un projecte de tanta envergadura, i a més el redactor confessa l’ambigüitat de les xifres.
– Però el cas és que el mateix IGME, en un treball encomanat per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer realitzat entre finals de 2007 i principis de 2008 diu que “hi ha engolidors [d’aigua] que podrien explicar-se gràcies a un reduït gruix de les margues [tap]”, i afig que “és d’absoluta rellevància fer una confirmació tècnica d’aquests fets”. O siga, que diu que cal fer prospeccions específiques.
Per tant, el mateix IGME, uns anys després i quan ja fa un estudi concret versat en la zona sobre els perímetres de delimitació de l’aqüífer, qüestiona radicalment que els gruixos del material impermeable es mantinguen constants durant tota la superfície, i poden existir zones d’anisotropia, és a dir, que les capes de margues, que són un material emmotllable, potser no són tan espesses per tota la zona com inicialment es pensaven.
b) I continuem en l’ ISA:
Per a més inri, el mateix estudi que fa l’empresa sobre temes geotècnics, englobat dins l’Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA), analitza els 8 sondejos que ha dut a terme l’empresa Intercontrol Levante i en un d’aquests no apareixen les margues tap, és a dir, que no a tota la zona on va el polígon industrial hi ha impermeabilització i, a més, en la seua conclusió 5a, els tècnics de l’estudi es llaven les mans i expliciten: “Els valors indicats en aquest informe són vàlids per a la zona estudiada [en cada punt de sondeig], i no poden extrapolar-se a altres cotes o terrenys propers”.
Per tant, i com a conclusió, només fent una revisió bibliogràfica curteta, com podem observar, en cap moment, els estudis tècnics i/o científics, ni tan sols els que ha fet l’empresa interessada, no validen les tesis que enarboradament defensa el seu enginyer que la Canal és impermeable. Siguem cauts amb les paraules i les decisions; ens hi juguem molt.
Anna Climent i Montllor
Regidora de Compromís a l’Ajuntament d’Alcoi
