El passat dissabte va faltar la companya de partit, Paula Espí, una dona molt involucrada políticament i compromesa amb la lluita per la justícia social i la defensa dels drets humans.

Ha sigut Consellera del BLOC, coportaveu de l’Executiva Local de Dénia, núm.2 de la llista de Compromís en 2011, i part fonamental en les sectorials de Benestar, Dona i LGTB.

Al sepeli, celebrat el passat dissabte a les 18 hores, acudiren tots els amics, familiars, membres del partit i coneguts, en un acte molt emotiu.

Rafa Carrió, portaveu del grup municipal va llegir “Assumiràs la veu d’un poble” de V.Andrés Estellés; Eva Ronda, regidora de Compromís, recità un poema propi; i Dolors Alexandre, membre de l’Executiva, li dedicà unes paraules molt sentides.

Per últim, sonà la Muixeranga en directe.

Des de Compromís per Dénia, volem acomiadar-la públicament amb un escrit conjunt.


Part de la llista

Mani Educació

LA VEU DE PAULA, Antoni Prats

Hi ha persones, moltes probablement, que, quan les recordes, et ve a la memòria un rostre molt concret, i , si les has conegudes des de molt de temps enrere o potser no tant, podries descriure-les amb prou fidelitat com per fer-ne un retrat complet. El cas és que quan pense en Paula Espí, sent primer de tot la seua veu, una veu peculiar, irrepetible. La veu de Paula, a pesar de no formar part dels seus coneguts més pròxims, m’ho deia tot de la seua persona.

La seua veu era la de d’una dona decidida i disposta. Ser una dona decidida i disposta és d’agrair en un país com el nostre on a les dones encara els costa de fer-se valdre. Les dones dispostes eren molt valorades entre nosaltres fins no fa gaire com a bones col·laboradores; no s’esperava res més d’elles. Però Paula era decidida. I lluitadora si calia. Era una dona capdavantera.

Per la seua veu, jo intuïa que era una dona capdavantera sense ella adonar-se’n. Paula, fidel al seu ideari, proposava modestament segons el profitós saber fer que havia acumulat; però, en qualsevol cas, hi era per col·laborar en allò que es decidira finalment. I quan la seua paraula s’imposava, era sense estridències, i ressonava pròxima, clara, amable.

La veu i la paraula de Paula –quina rima tan reveladora!- transmetien sempre el mateix missatge: generositat. ¡Quant que li devem, a Paula! I quant més si haguera sobreviscut… I la generositat, si em permeteu l’audàcia, gosaria dir que és pròpia especialment de les persones més felices. I la felicitat es contagia.

Però ella sobreviurà de segur en el nostre record, i ens acompanyarà la seua veu. Sobretot aquella paraula o missatge que la definia, una proposta immillorable per a anar per la vida.

Compromís per Dénia

Comparteix

Icona de pantalla completa