Quin urbanisme volem?
Passar ara per la ronda de circumval·lació oest i mirar al seu voltant, és vore un erm monumental, un escenari de ruïna i abandó. El que fins fa uns anys era una de les zones de més valor de la ciutat, amb villetes modernistes algunes, amb horts en plena producció; és ara un paisatge desolador; gent que ha ocupat les casetes, en condicions infrahumanes, herbes i malea que se mengen els tarongers morts… eixa és la estampa del que ells ens venien com a progrés…el PAI Mestrets, aquella gran operació immobiliària, la qual pretenia sobre uns 200 veïns carregar costos i abusos del què no havien estat capaços de fer per altres mitjans.
Estos pobres veïns, havien de pagar, a més d’esta ronda, 3000 vpo, el cèlebre Centre de Convencions de Calatrava o fins i tot la seu de la fracassada VIU; ara, anys passats, economies familiars arruïnades, gent que va haver de fugir de sa cara, per a haver-ho convertit tot en un ermàs.
I amb este PAI anul·lat de manera reiterada pels tribunals, a l’igual que el PGOU de la ciutat, tot el seu castell de cartes se’n va vindre avall i com sempre, les runes cauen al damunt dels del sempre; a aquells que un bon dia els van dir havien d’anar-se’n sí o sí de casa i del seu terreny. Tot, per a no res.
I què han fet els responsables polítics d’este empastre?, res, gastar-se de nou els diners de tots i totes en recursos, en batallar en els tribunals contra la lògica i el sentit comú, ens obstinar-se en allò impossible i a més a més injust, però mentre, els afectats i els seus terrenys, fets pols.
Ara, asoma a la vora de la ronda un paqueta anunciat la construcció d’una nova gasolinera, de baix cost sembla ser, permesa per mitjà d’una Declaració d’Interés Comunitari, i serà això, per mitjà d’eixe procediment especial, el únic que es veu es remourà en eixa zona, perquè ni la terra, ni la consciència dels reposables polítics va a fer-ho.
Per això, pense és el temps de buscar solucions, de revertir estes barbaritats, de pensar en les persones primer. I si coses com estes són productes de sistemes que han fallat, no deixar la desfeta damunt la taula, o fer com l’estruç, posar el cap baix terra esperant inútilment que torne el temps de la bogeria immobiliària, sinó traure pit, i aportar solucions, i si el PAI Mestrets no pot ser, assumir-ho, i recuperar eixes vivendes singulars, i eixos horts ara erms.
Verònica Ruíz
Iniciativa del Poble Valencià
Número 4 en la candidatura de Compromís per a l’ajuntament de Castelló
Compromís per Castelló
