Acusacions encreuades

He de pagar medicaments, sóc un malalt crònic. S’apropen vacances i me’n vaig uns dies a una altra comunitat autònoma però no sé si la Seguretat Social cobrirà les despeses de la meua medicació.

Ara contaré una altra història perquè hi troben set diferències: Tinc una tele. Veig les notícies. Ix un extresorer que ha furtat i a qui li he de pagar amb els meus impostos un acomiadament improcedent si guanya el juí. Yes, it’s made in spain!

Però no se’n vagen encara que hi ha per a tots i de tot: Un jutge obre un judici contra la corrupció i l’únic que és declarat culpable és el mateix jutge. Una ràdio pública té una excel·lent treballadora i a una de les millors veus del país, Reis Juan, i la despatxen. Un assassí de socialistes en els anys huitanta queda impune i ara treballa per al Ministeri de l’Interior. Es construïx un aeroport pe als néts de Fabra i la culpa del balafiament públic és dels socialistes. Els directius d’una companyia d’aigües valencianes van amb prostitutes romaneses i els les paguen els consumidors valencians. Un equip de futbol de primera divisió, entitat privada, té un deute milionari i el paguem entre tots. Uns bancs treballen malament, fan càlculs i operacions de borsa funestes i perden milions d’euros però se’ls ajuda amb diners públics abans que al veí de Patraix que l’altre dia acabà suïcidant-se. Un partit encomana a cossos de seguretat de l’estat que espien als seus propis companys o , el mateix partit, tria el Mètode 3 per espiar-los en una altra comunitat. I tot seguix igual: 43 morts en el metro i apugen el preu del tiquet; hi haurà Falles però sense sàtira política; es creara una Super-taxa en la justícia per a crear més injustícia; una ministra d’ocupació i treball ha treballat menys que jo en tota sa vida, que ja és dir! ; i encara més i pitjor, una dona nigeriana embaraçada acudix a l’Hospital d’Alzira per complicacions en el fetus i acaba en el calaboç amb el fill mort i encara a dins d’ella…De-men-ci-al! És la puta realitat! I ara a jugar al llançament d’acusacions : que si el PSOE té problemes a Catalunya, que si l’aeroport és fruit de no sé quina herència…

Esnif, esnif! Fa olor de merda! – diu un del PSOE
Has sigut tu que t’has tirat un pet! – diu un del PP
Però tio, si tu t’has cagat! I la dus al damunt! – li replica l’altre.

La moral de la dreta és corrupta i temible per a la humanitat perquè distingix classes i favors, i en fer-ho condemna a la misèria i a la marginalitat a persones innocents simplement pel sol fet de ser persones. El que vivim ara és molt pitjor del que ja s’ha viscut en altres èpoques. Hitler va ser un mer avortament comparat amb aquesta dictadura econòmica. L’estat espanyol està convertint-se en un més dels “cobais” en mans de certs poder mentre sona la música en terra de ningú. I açò ningú pot aguantar-ho tant de temps. Comencem el mes de març, falten nou mesos per a acabar l’any, i tres anys per a unes noves eleccions.
És impossible que la pau social es mantinga molt més en un clima de crisi econòmica i social evident, i les paraules de la sra. Pastor en res ajuden.

Molt em tem que mentre creix el nombre d’assessors continue despatxant-se funcionaris que no tenen carnet del PP i es retalle en medicines que pugen salvar-nos d’aquesta demència. Quina? Que no hi ha ous en aquest país per cridar ben fort les veritats i al final tot queda aixafat pel silenci. Una gran olor envaïx Hispània. I learning english for travel of this country! Quina pena!

Jaume Gironés Menés