Han estat vuit anys de Pacte del Botànic, i ara ve la reacció, eixa és la pura realitat. No havíem fet cap revolució, les circumstàncies, els fets, però, ens han portat als resultats del 28 de maig. Potser ha existit excés de confiança, el cas és que els tenim eufòrics amb ganes de derogar, modificar, retallar. La seua és, doncs, una opció de tornada. Podem continuar lamentant el que passat o, per contra, denunciar i fer qualificacions. Caldria buscar causes, errors propis, i també línies de treball, no limitades, a parer meu, sols als aparells dels partits.
Podem buscar resposta en l’estrofa de la cançó de Maria del Mar Bonet: «Què volen aquesta gent?». L’experiència valenciana va introduir un model basat en la col·laboració entre les diverses esquerres i el valencianisme progressista que, encara que en l’àmbit de l’Estat es conformés un govern igualment de coalició, implicava un canvi qualitatiu. Posar fi a eixa via ha estat un objectiu central de la dreta, una dreta que té dos cares, una la del «poli bueno» i l’altra la del dolent. Tindrem temps de pensar, caldrà fer-ho. Tanmateix, la seua concreció en espais municipals, malgrat les variants i el temes locals, és un altre element a no oblidar.
Les primeres coses que estem sentint en ajuntaments i a la Generalitat es tradueixen en mesures concretes com són tornar a treure allò del «perill català», el tema de la llengua a l’escola i a l’administració pública, els símbols, els «ocupes», la seguretat, el carril bici, polítiques d’igualtat, memòria històrica, i un llarg etcètera. Controlen les principals institucions, la darrera, la Diputació de València, gràcies a una errada injustificable, i segurament pensen que «ancha és Castilla». Per tant, caldrà que davant de cada cas fem ús de l’acció i de les normes. És cert que poden fer normes noves, algunes, però, en el cas del nostre Estatut tenen un procés difícil i necessiten majories molt qualificades.
A parer meu, l’estratègia de fons del PP busca recuperar el bipartidisme, cosa que comporta obligar que el PSOE torne a les fórmules de la negociació a dos, una mena de la gran coalició de facto. Per això, en aquest punt la via valenciana era un obstacle. Ells saben que Euskadi i Catalunya són una excepció a les regles que funcionen en l’àmbit espanyol i el País Valencià no podia ser una altra excepció. Nosaltres, com hem comprovat, tenim un poble molt divers amb escassa consciència i voluntat de ser poble.
Tot el que va significar el Pacte del Botànic, tot el conjunt de projectes i d’objectius compartits són un capital a conservar, les sensibilitats, el conjunt de ciutadania que tenim com referent aquests vuit anys, podem fer front a aquesta ofensiva de les dretes i les seues complicitats. És una qüestió d’ètica i coherència, tot tenint present que només amb eixes virtuts no es guanyen eleccions. Aleshores, entrem en un cicle de lluita.
