Des que vaig conéixer la història d’amor, i també de sexe, entre un bou i un ase a l’altiplà de Debre Libanos, a la regió d’Oròmia (Etiòpia), vaig tindre clar que calia divulgar-la. Sabem, des de fa molt de temps, que existeix l’homosexualitat en el regne animal, però aquest és un cas interessant i curiós perquè són dues espècies diferents. Love is love, amor lliure. Els protagonistes d’aquesta tendra i dolça relació són Aquil·les, el boví, i Pàtrocle, l’èquid, noms que els investigadors de la Universitat de Pisa liderats per Elisabetta Palagi els han posat a posteriori i que fan referència a l’amistat profunda, intensa i de lleialtat que mostraren aquests dos personatges de la mitologia grega en la Ilíada d’Homer i que, a partir del segle V aC, en l’Antiguitat clàssica, evolucionà a un vincle afectivosexual entre ells que els ha convertit en la gran icona de l’amor homosexual de tots els temps. Amics i amants.
Aquil·les i Pàtrocle es busquen, passen temps junts i han protagonitzat cinquanta-un aparellaments durant dues setmanes, trenta-quatre amb penetració. Quin portent! Desenvoluparen una dinàmica de parella tan sòlida que ignoraven per complet les femelles que tenien al seu voltant. Malgrat conviure amb membres de les seues respectives categories, concentraren entre si bona part de les seues interaccions, amb un lligam social estret que incloïa carícies mútues, ensumades al musell i llepades amoroses fora de l’acte sexual. L’homosexualitat i la diversitat sexual existeixen en la natura des que el món és món i estan científicament documentades en centenars de grups. Hi ha animals que mantenen relacions amb el seu mateix sexe, mascles que adopten comportaments de femelles, espècies que canvien de sexe biològicament i altres que tenen els dos sistemes reproductors. Són fenòmens naturals acreditats per l’etologia, la branca de la biologia que estudia la conducta dels animals en el seu hàbitat. Coses extraordinàries i meravelloses que ens regala la natura.
Sí, les relacions socioafectives entre animals estan més que estudiades per la ciència. No és que tinguen un comportament paregut al dels humans, sinó que l’homosexualisme és totalment innat en l’animalia. Només un obtús com Juanma Badenas, regidor de Vox en l’Ajuntament de València, pot afirmar que els animals són coses, i tan sols una ment d’amplitud limitada pot creure que l’heterosexualitat és la regla de qualsevol espècie. Els camandulers ara diran que Déu va crear el bou i la vaca, no el brau i l’ase. Els fanàtics religiosos advertiran que el pecat ja vicia, fins i tot, la naturalesa. Adduiran el Gènesi 6.12: «Déu contemplà la terra i la veié corrompuda: el comportament de tot el món s’havia pervertit». Però no, no és cap aberració de la natura, ni un error biològic, ni s’extingiran els éssers vius. Tampoc és adoctrinament woke. Els animals, que no professen cap tipus de religió, no pequen, sinó que actuen per instint pur. Tan fàcil com això.
Com s’observa en els vídeos, allò més cridaner és que a la resta dels membres dels seus ramats els fa exactament igual el que facen. No hi ha cap altre animal pendent d’ells, o sí, els xafarders de dos potes, nosaltres els humans. A vore si aprenem un poc i alguns deixen de dotorejar la vida dels altres. Que cadascú ame o tinga sexe amb qui vulga, collons! Ho dic pels ultraortodoxos d’Abogados Cristianos, que són capaços de denunciar l’actuació desacostumada d’aquests dos animals. Veig el PP i Vox retirant les subvencions al món del bou en un tres i no res. De segur que es fan creus que un toro i un burro s’estimen i s’ajunten carnalment. A Ana Botella, la de si se suman una manzana y una pera, nunca pueden dar dos manzanas, li deu haver donat un patatum. A Bertín Osborne, probablement, ja li ha explotat el cap. No entenen que l’amor i el sexe, també en el món animal, superen totes les fronteres morals. Per favor, deixen les bèsties en pau.
L’estudi, publicat en Current Biology, demana evitar interpretacions basades en categories emocionals humanes, però a mi em resulta impossible no vore en Aquil·les i Pàtrocle la representació gràfica d’Abascal i Feijóo, amb la diferència que en les imatges en les praderies etíops es veu molta més tendresa que entre els líders conservadors. És un poc el que els ha passat a la dreta i la ultradreta últimament, que s’han acoblat políticament a la perfecció. Per això, quan estem a pràcticament dues setmanes de les eleccions generals, quan aquest divendres comença oficialment la campanya electoral, crec que és molt convenient parlar sobre què passarà amb els drets del col·lectiu LGTBIQA+ si els machirulos fatxes arriben al Govern. Recordem, d’entrada, algunes frases que hi han amollat: El matrimonio es la unión entre un hombre y una mujer, Abascal dixit. El derecho de adopción por parejas homosexuales lo quitaría, va dir M. Rajoy. El Orgullo es una caricatura denigrante de las personas LGTBI, opinà Rocío Monasterio. El Orgullo gay lo mandaremos a la Casa de Campo, causan verdaderos problemas, sentencià Javier Ortega Smith. I n’hi ha moltes més, desgraciadament.
Les propostes més perilloses d’aquest tàndem carpetovetònic són substituir el matrimoni igualitari per una unió civil; prohibir l’adopció per parelles del mateix sexe; derogar la Llei trans, impedir el canvi de sexe en la sanitat pública i eliminar l’autodeterminació de gènere; traure l’educació en diversitat afectivosexual i llibertat de les aules i reforçar el PIN parental; defendre, en ple segle XXI, les teràpies de conversió perquè tornem a ser normals, com si tinguérem algun tipus de trastorn o malaltia; acabar amb tot tipus de suport institucional a les entitats i associacions que lluiten pels drets del nostre col·lectiu; suprimir els plans d’igualtat LGTBIQA+ en les empreses… Com es veu, és molt important que aquesta gentola no arribe al Govern mai. Els nostres avanços i el nostre benestar, que van ser conquistats durant dècades de lluita, no es negocien. No permetrem semblant involució.
En resum, el bou Aquil·les i l’ase Pàtrocle, dos mascles que viuen a Etiòpia, festegen i copulen a pesar de tindre fembres a la seua disposició. Allò sorprenent és, més enllà del gènere, que dos animals d’espècies distintes tenen la capacitat emocional d’establir un vincle afectiu no reproductiu. Per als qui diuen que l’homosexualitat és antinatural, nyas coca! Si no vols caldo, tres tasses. La natura ens sorprén, i alguns humans tenen molt a aprendre encara. Aquells que el pròxim 29 de novembre volen portar-nos als temps de les cavernes, primer de tot que aprenguen a ser civilitzats, a respectar la diferència i a no odiar els altres per no ser com ells volen. El 29N ens juguem els nostres drets adquirits i votar eixe dia també és defendre’ls. Ni un pas enrere, ni un dret menys.
