Em preguntava un amic gallec després del debat entre Sánchez i Feijoo si l’havia vist o era una persona normal? De fet, no el vaig veure i, pel que diuen, no em vaig perdre res. Però l’altre dia sí que vaig veure el debat a set. I em va agradar en general el to distés, el respecte entre els participants i la confrontació de continguts.
El senyor de Vox va dir les coses que diuen els feixistes, no podíem esperar altra cosa. Entre altres perles, allò que els valencians i les valencianes sabem «que és feixista negar la unitat de la llengua catalana». Aitor Esteban del PNB, va construir un discurs sòlid, com sempre fa el PNB, però, i a diferència d’altres ocasions, es va mostrar nerviós davant EH-Bildu, la qual cosa posava en relleu la lluita que hi ha entre ells. Cuca Gamarra va ser, al meu entendre, la més deslluïda, tornant una vegada i una altra a la llei del si és si, i als filoterroristes, comunistes, el govern Frankenstein, etc. Si mai heu llegit els editorials de La Razón, el discurs de Gamarra semblava escrit per eixe far de saber que és Maruhenda.
La representant de Sumar, a la qual no tenia el gust de conèixer i tampoc se’m va quedar el nom, va demostrar a bastament, que no sabia on està Borriana, la qual cosa és comprensible, però tampoc on era el País Valencià, i mira que segons diuen els «voceros» de Compromís, ells estan en eixa coalició per a valencianitzar Espanya, ves per on; la resta va ser un discurs esmorteït, pla, amb els llocs comuns que ja coneguem, i que sols aspira a matissar les polítiques del PSOE. López, va estar brillant davant el PP, Vox i ERC, tornant les preguntes que li feien i desmuntant arguments, ni una paraula a Sumar, el PNB o EH-Bildu, sabia molt bé on es jugava les garrofes. Rufian va fer de Rufian, però va ser el que va parlar com si realment fórem una única Nació, amb una mateixa llengua, em va emocionar. La resta del seu discurs va ser prou deslluït, i no va aclarir quin preu posava a la investidura de Sánchez. Oskar Matute d’EH-Bildu va ser el millor amb molta diferència, probablement no només per mèrits propis, que també, sinó sobretot per representar una força política i una gent que ho té molt clar, són d’esquerres internacionalistes i bascos i navarresos, i això no canviarà, tot i que pacten amb els espanyols. Un moment especialment emotiu va ser quan va dir on estava quan van assassinar Blanco. Jo també ho recorde, perquè vaig trucar al PP Basc i em vaig identificar com a militant de la UPV, i els vaig mostrar la meua solidaritat.
En acabar el debat ho tenia més clar, del País Valencià estant, no hi ha realment opcions per a votar, considere que votar el PSOE és un vot que reforça el bipartidisme i el nacionalisme espanyol i que molt probablement acabarà en l’abstenció per a facilitar un govern de Feijóo; i votar Sumar, és senzillament inacceptable per als nacionalistes valencians, car suposa reforçar l’espanyolització de l’espai de l’esquerra alternativa, fer més difícil encara la construcció del nostre País.
Un debat en definitiva digne i educat, amb la paradoxa que els valencians i valencianes sols vam estar representats per un partit del nostre País al qual no podem votar.
